Adéu Canon, hola Fuji

He fet el salt. M’he convertit a Fuji després de 18 anys de fidelitat a Canon.

La meva història amb Canon és aquesta (poso les dates de compra):

DataEquipComentaris
Juliol 1998EOS 500 N + EF 28-80 mm f/3,5-5,6La meva primera càmera reflex. És una decisió bastant precipitada, la càmera és senzilla. L’objectiu és molt fluix.
Agost 1998EF 28-105 mm f/3,5-4,5 USMUn bon objectiu, que es compenetrava molt bé amb la 500 N.
Desembre 1998EF 100-300mm f/4,5-5,6 USMPràcticament no el vaig fer servir. Molt fluix.
Juny 1999EF 50 mm f/1,4 USMTothom hauria de tenir un 50mm lluminós a mà, sempre! L’he tingut fins al juliol del 2016, per tant és la peça més antiga de què m’he desprès ara.
Juliol 1999EF 28-135 mm f/4,5-5,6 IS USMCanvio el 28-105  per aquest. És el primer objectiu estabilitzat que compro. Amb la 500 N quedava molt desompensat de pes i mida.
Juny 2000EOS 3Sense punt de comparació amb la EOS 500N, tot i que no em calia “tanta” màquina mai no em vaig penedir d’haver-la comprat. Era fiable, robusta.
Un veritable plaer, i funcionava molt bé amb el 28-135 IS USM.
Juliol 2002EF 70-200mm f/4 L USMMolt bona qualitat, l’he fet servir força en viatges. Me n’he desprès el juliol del 2016, per tant l’he tingut 14 anys. El meu primer L. 
Juny 2003EOS 10 DVa ser de les primeres réflex digitals que van valdre la pena. De fet Canon va marcar-se un tanto amb aquest aparell. No me’l vaig vendre en el seu moment i encara el tinc (ara ja no el vol ningú).
Juny 2003EF 17-40mm f/4 L USMBon objectiu, sobretot amb la EOS 10 D (en què esdevenia un 28-65 respecte a angles de visió). Amb sensor 24 mm x 36 mm feia força ombres a les puntes amb obertures grans.
Desembre 2005EF 24 mm f/2,8El compro perquè faci de “35 mm” en la 10 D. El vaig fer servir més tard amb la 5D, amb bons resultats (sobretot interiors de monuments).
Març 2009EOS 5D Mark IIUna de les primeres réflex a gravar vídeo HD (1920 x 1080). Sensor de 24 mm x 36 mm, amb 21 milions de píxels.
Exigeix bons objectius.
Març 2010EF 24-105 f/4 L IS USMComplement ideal per 5D Mark II. Força robust, estabilitzat. Un tot-terreny.
Agost 2014Zeiss Distagon 18 f/3,5Incursió en el món Zeiss. Aquest objectiu en concret no em va fer el pes, feia ombres notables amb obertures més grans de f/8. Això sí, és una meravella mecànica.

Algunes vegades he decidit anar una mica lleuger i m’he mogut només amb el 50 mm i amb un gran angular (el 24 mm o el 18 mm) però el pes i embalum i unes quantes ressenyes molt positives d’altres persones que han fet canvis similars m’han fet decidir.

Agafo tots els trastos, i cap a Casanova Foto (personal expert, tracte excel·lent). M’han fet una bona valoració de les andròmines que els duia (a la banda alta del que pensava), i m’he quedat la Fujifilm XPro 2 i els Fujinon 32 mm f/2 i 18-55 mm f/2,8-4.

Ara em cal:

  • Revisar el manual per entendre tot el que pot fer el trasto.
  • Assimiar el funcionament del visor híbrid.
  • Evitar temptacions, com comprar l’adaptador per a objectius M, que em portaria a provar incansablement llegendaris objectius M (Leica, Zeiss…) en una bogeria de permutes.

Canvis tipogràfics

He canviat la tipografia del blog:

  • Avenir per al text (abans era Verdana)
  • Optima Nova per alguns títols (el de les entrades, el del blog, les seccions del menú lateral)

Em queden encara uns quants ajustos per fer, hi ha algunes incoherències de mides. Confio a acabar-ho en un parell de dies.

22/5: Canvis enllestits, en diverses sessions d’edició del full d’estils. És sorprenent la quantitat detalls que veus que et mires una publicació amb ulls de compaginador.

John Steinbeck: El raïm de la ira

John Steinbeck: El raïm de la ira (The Grapes of Wrath)
Traducció de Mercè López Arnabat
Edicions 62, 1993 (dins de Les millors obres de la literatura universal segle XX)
ISBN 84-287-9704-9
Valoració: 5

La terra d’Oklahoma, castigada sovint per tempestes de sorra que malmeten les collites, no és prou rendible i els propietaris decideixen fer fora els parcers i treballar la terra amb jornalers i maquinària, de manera que els Joad es veuen obligats a deixar les terres que treballaven i anar cap a Califòrnia, on creuen que hi ha pler de feina i sous alts. Són un grup de tres generacions:

  • Una parella d’avis
  • Els dos adults que fan de caps de família, Ma Joad i Pa Joad
  • Sis fills i un gendre: tres homes joves, una noia en estat i el seu marit, i un nen i una nena petits
  • El germà de Pa Joad i un antic predicador que s’hi afegeix a darrera hora

Després de malvendre tot el que poden inicien la travessia amb un camió vell. Durant el viatge troben un munt de gent que fa el mateix que ells; sovint la solidaritat és l’únic que els permet, a uns i altres, trampejar les adversitats. Amb dificultats i algunes pèrdues la família arriba a Califòrnia, on la realitat és lluny del somni: molts jornalers per a poca feina, que sempre és temporal i a preu fet, en competència directa amb els altres treballadors.

En destaco l’habilitat per transmetre els estats d’ànim, i algunes descripcions intenses, gairebé rabiüdes, com la tempesta de sorra del principi i l’aiguat del final. Conté nombrosos exemples de la crueltat del mercat, el gran engranatge del sistema capitalista. Malgrat els 80 anys d’edat la història és vigent del tot. La noveŀla fou guardonada amb el premi Pulitzer.

La casualitat ha fet que el llegeixi poc després de Temps de segona mà, i la conclusió és depriment: la humanitat accelera el desenvolupament tecnològic a uns nivells inimaginables fa un segle, però és incapaç de proporcionar uns mitjans de subsistència i unes condicions de vida dignes per a tothom. Això és un fracàs com a civilització.

A rellegir d’aquí a uns anys.

Svetlana Aleksiévitx: Temps de segona mà

Svetlana Aleksiévitx: Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Time: Second hand)
Traducció de Marta Rebón
Raig Verd editorial, 2015
ISBN 978-84-943854-6-9
Valoració: 4

L’estil d’Svetlana Aleksiévitx és peculiar i original, es pot resumir com a “periodisme noveŀlat”: aquests llibres sobre l’antic imperi soviètic han estat escrits a partir de centenars d’entrevistes, que l’autora transcriu, ordena i lliga per tal d’explicar la Història, sempre des del punts de vista de les vivències de les persones. A Temps de segona mà – La fi de l’home roig tracta el període de la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, en dues parts.

La primera part, 1991-2001- L’apocalipsi com a consol comença amb la iŀlusió del socialisme de rostre humà, amb Gorbachov, una finestra d’esperança per dotar de respecte pels drets humans i llibertat el sistema hereu de les fèrries dictadures estalinistes i postestalinistes. Molta gent orgullosa d’haver aturat el cop d’estat del 2001 per pressió popular, fet que va portar a la desintegració del PCUS i de la Unió Soviètica mateix.

La segona part, 2002-2012 – L’atractiu de la buidor es centra en les grans desigualtats i misèria que ha generat el capitalisme a Rússia i a altres repúbliques, la progressiva pèrdua de pes en l’escena internacional i el ressorgiment d’antigues rivalitats entre comunitats, que els anys de dictadura comunista i de moviments forçats de població no van poder suprimir.

Pot un poble per assimilar i viure, de la nit al dia, amb llibertat, quan de fet no n’ha tingut mai? Està capacitat un gran país per passar en pocs anys d’un sistema d’economia planificada a un capitalisme extraordinàriament dur? Són preguntes que la mateix autora es fa.

El llibre està format per diverses històries independents, la qual cosa permet llegir-lo a trossos.

La mida de les polzades

Uns quants decennis pensant que una polzada eren 0,0254 metres, i avui els de Worten m’ho han desmuntat tot. Es veu que la mida de les polzades no és fixa.

Tenen televisors de polzades petites:

TV de polzada petita
TV de polzada petita

I també televisors de mitja polzada, la diagonal dels quals fa gairebé un metre (per tant deuen ser polzades de prop de dos metres):

Tv de mitja polzada
Tv de mitja polzada

Era ben fàcil escriure “TV de pantalla petita” i “TV de pantalla mitjana”!

blog personal de Gabriel Massip