El comunicat de renúncia de José Manuel Soria és preocupant. Com pot haver arribat a ministre una persona que escriu tan malament?
Scott Berkun: The Year without Pants
Scott Berkun: The Year without Pants
Jossey-Bass, 2013
ISBN 978-1-118-66063-8
Valoració: 4
Scott Berkun va treballar gairebé 10 anys a Microsoft, en el desenvolupament dels primers Internet Explorer. El 2003 es va establir com a consultor i escriptor independent. El 2010 Matt Mullenweg el va convèncer perquè s’incorporés a Automattic, l’empresa que hi ha darrera del servei wordpress.com (21 mil milions de pàgines vistes i 54 milions d’entrades noves cada mes, 50.000 blogs nous cada dia).
Automattic tenia aleshores una cinquantena de treballadors repartits per tot el món, pràcticament tothom treballant des de casa, amb grups de treball definits i sense jerarquia. Tot lligat amb missatgeria instantània i un blog públic per cada grup, i una supervisió informal però efectiva de Matt. Cadascú decidia de forma autònoma a quina tasca es dedicava a cada moment.
Matt va encarregar a Scott d’estudiar com implementar equips més estructurats a Automattic; Scott va acceptar-ho, a condició de poder explicar l’experiència. Durant la seva estada a Automattic Scott va liderar el grup que va crear la primera versió del jetpack. Aquest llibre és el relat de l’experiència.
Llibre enriquidor, fresc, que explora el treball en equip d’una manera diferent, i a partir d’una història d’èxit (Automattic), i s’aventura a pronosticar com serà el treball del futur. El títol fa referència al fet que, com que tothom treballa des de casa, ho pot fer sense pantalons. La portada del llibre és el dibuix d’uns calçotets.
Conté unes quantes sentències prou colpidores:
Most people doubt online meetings can work, but they somehow overlook that most in-person meetings don’t work either.
The reason most managers aren’t good at what they do is that they overlook the basics, which likely includes earning the trust of their coworkers.
Every time a company settles for a mediocre hire, it becomes harder to recruit the best.
What’s sad is that right now, as you read this, there are hundreds of similar organizational off-sites and retreat meetings happening, and the thousands of people attending them have the same central, desperate struggle: to stay awake.
Pot esdevenir un referent; potser ja no cal que llegeixi quatre clàssics de gestió de projectes i equips que tinc a la prestatgeria (DeMarco, Yourdon, Brooks…).
AWK
Arran del canvi de servidor he modificat algunes utilitats d’administració que es basen en l’anàlisi de fitxers de log. I per això res millor que el awk. Fins ara no l’havia fet servir.
awk és un llenguatge de programació interpretat, creat el 1977 i ampliat el 1985 per Alfred V. Aho, Brian W. Kernighan i Peter J. Weinberger, pensat específicament per tractar fitxers de text; en coŀlaboració amb el sort fan una parella molt potent.
Els millors textos que he trobat per aprendre’n són:
- A internet, The AWK manual, una publicació de Diane Barlow Close, Arnold D. Robbins, Paul H. Rubin, Richard Stallman i Piet van Oostrum.
- El llibre The AWK Programming Language, escrit pels mateixos autors. 200 pàgines molt recomanables. Nou és molt car (al voltant de 100 €), me l’he comprat de segona mà a un preu raonable.
Andreu Martín: La violència justa
Andreu Martín: La violència justa
RBA La Magrana, 2016
ISBN 978-84-8264-780-7
Valoració: 4
El matrimoni de la Teresa Olivella va ser un infern, perquè l’Àngel, el matit, la maltractava. Un cop divorciats no acaba de trobar el seu lloc, i es refugia en un comportament una mica eixelebrat, és una mica “cabra boja”. Una companya de gimnàs li diu que hauria de posar un Alexis Rodon a la seva vida.
L’Alexis Rodon és un ex mosso d’esquadra, que va ser expulsat del cos per haver estat violent amb un sospitós. També divorciat, ara treballa com a responsable de seguretat d’uns grans magatzems. Manté certs contactes amb policies, de la fet encara se’n sent i actua en part com si ho fos.
La Teresa ordeix un pla per caçar l’Alexis. En paraŀlel l’Alexis es veu implicat per diverses raons en un cas que pot comportar el desmantellament d’un grup criminal que es dedica a prostitució, tràfic de persones i de drogues. Les dues històries, la d’ells com a parella i la de la investigació policial, avancen en principi disjuntes fins que convergeixen.
Els dolents, guanyaran sempre perquè fan un ús sense límits de la força? Quin és el punt de proporcionalitat en l’ús de la força tolerable a les policies? Aquest barem, canvia segons les circumstàncies? Són dubtes que sovint surten en el debat a la societat, el llibre tampoc no se n’escapa.
Els capítols són explicats alternativament per la Teresa i l’Alexis, en un entremat que contraposa dos punts de vista a les dues línies argumentals. És el meu segon Andreu Martín, i m’ha agradat molt, m’ha atrapat des del primer capítol. Més que els escarabats.
Estacionament controŀlat
A la plaça de Barberà de Badalona:
- Els dies de la setmana s’escriuen en minúscules, tant en català com en castellà. També els mesos.
- Controlat va sense ela geminada.
- I tiquet en comptes de ticket.
Testimoni de càrrec
Ahir a la tarda vaig anar a veure Testimoni de càrrec, al Teatre del Raval.
Leonard Vole, un home relativament jove, és acusat de l’assassinat de la senyora French, una dona gran i rica amb qui havia fet amistat. El cas és tot un repte per a Sir Wilfrid Roberts, un advocat criminalista que acaba de sortir de l’hospital arran d’un atac de cor.
La defensa de Leonard és complicada, i l’enigmàtica dona de l’acusat no hi ajuda; d’altra banda la relació entre Sir Wilfrid i la infermera que en té cura és el costat còmic de l’obra.
Tant l’obra com la peŀlícula homònima es basen en una història d’Agatha Christie. Encara que hàgiu vist la peŀlícula l’obra val la pena.
Philip Kerr: La mano de Dios
Philip Kerr: La mano de Dios (Hand of God)
Traducció de Víctor M. García de Isusi
RBA Libros, 2016 (edició digital)
ISBN 9788490567241
Valoració: 2
Scott Manson segueix com a entrenador del London City, equip que és a mans de Viktor Sokolnikov, un multimilionari rus. És el principi de la temporada, l’equip fa una gira bastant desastrosa a Rússia amb el mercat de fitxatges encara obert, i després té eliminatòria prèvia de la Champions contra l’Olympiacos d’Atenes.
El partit d’anada és a Grècia, i comença bé: l’estrella de l’equip anglès, Bekim Develi, marca un golàs al cinquè minut del partit. Però al cap de poca estona el mateix Develi cau fulminat, possiblement a causa d’una síndrome de mort cardíaca sobtada. El partit es suspèn, i es reprèn l’endemà. En acabar el segon partit la policia grega comunica a l’equip anglès que queda retingut al país, perquè la nit abans del partit Develi va rebre la visita d’una noia que han trobat morta al port, ofegada.
Grècia està mig paralitzat per vagues de funcionaris. No hi ha manera que facin l’autòpsia a la noia, i tampoc a Develi. Scott comença a investigar pel seu compte, per aconseguir treure l’entrellat de l’afer i que els deixin marxar cap a Londres.
Intriga policíaca, en què es barregen els interessos dels propietaris del equips amb la realitat crua d’una Grècia immersa en la crisi, que contrasten amb el món privilegiat dels jugadors de futbol.
El títol del llibre fa referència, és clar, al primer gol de Diego Armando Maradona als quarts de final del mundial de Mèxic (1986), contra Anglaterra.
Problemes amb ipv6
He canviat de servidor (això dels servidors virtuals amb quota mensual ho fa massa fàcil) i inesperadament tinc problemes amb ipv6 a Ramnode. Un senzill
ping6 www.google.com
perd ben bé la meitat dels paquets. Un ping6 a la màquina des d’un altre ordinador i també falla. Fins i tot un ping6 des del servidor al gateway.
He revisat del dret i del revés la configuració, i he fet incomptables proves, totes amb el mateix resultat. He obert una consulta al suport tècnic, s’ho miraran.
De moment he eliminat els registres AAAA de la web.
16/2: Després de força dies de donar-hi voltes, proves i consultes al servei tècnic em rendeixo. Ipv6 no va bé amb FreeBSD i els servidors virtuals de Ramnode (Debian i CentOS van bé, per exemple, comprovat per mi mateix, i FreeBSD amb Vultr i DigitalOcean també). Instaŀlaré Debian; em sap greu, perquè ja tenia bastant apamat FreeBSD. Com a lliçó, una altra vegada faré comprovacions de la infraestructura abans de dedicar tres dies a configurar el sistema.
24/2: Canvi de servidor essencialment fet, i ja funciona amb ipv6. Em queda instaŀlar algunes eines pròpies. Hi he dedicat més temps del que pensava (unes 23 hores).
26/2: Pràcticament enllestit, unes 32 hores. He fet 4 canvis en 1 any, dos dels quals han estat també de sistema operatiu, i aquest darrer m’ha donat força feina. Confio a no tornar-hi en els propers dos o tres anys.
El sistema és més àgil amb Debian que amb FreeBSD, cosa que m’ha sorprès.