Víctor Català: Un film (3.000 metres)
Club Editor, març del 2015
ISBN 978-84-7329-191-0
Valoració: 3

Nonat Ventura fou portat a l’hospici en néixer, la qual cosa li marca tot el caràcter i la vida. Quan arriba a la joventut es fa aprenent de ferrer, a Girona, on l’acull un mestre que li ensenya tots els secrets de l’ofici. Amb dedicació i habilitat aconsegueix esdevé un artesà exceŀlent.

Els èxits professionals, però, no aconsegueixen aclaparar el ròssec permanent de desconèixer els seus orígens, que ell creu que són de família noble i benestant. Malgrat un bon nombre d’indagacions no en treu l’aigua clara; frustat, va a Barcelona, on creu que trobarà el desllorigador del seus neguits.

A Barcelona aconsegueix treballar també com a ferrer, i alhora intenta entrar a l’alta societat, no sense dificultats. En paraŀlel comença a fer petits furts, que a mida que passa el temps van a més.

Interessant pel reflex de la societat de principis del segle XX, molt classista, i pel llenguatge. Una mica antiquada per l’argument.

Albert Sánchez Piñol: Vae victus (Vae Victus)
Traducció de Xavier Pàmies
Edicions La Campana, novembre 2015
ISBN 978-84-16457-08-3
Valoració: 3

El llibre comença tot just acabada la Guerra de Successió a la corona d’Espanya, el setembre del 1714. Se’ns relaten les aventures i desventures de Martí Zubiría, l’enginyer que ja hem conegut a Victus.

Acabada la contesa catalana se’n va a Amèrica, on pren part en guerres entre indis i colonitzadors francesos i anglesos. Més tard participa en la Guerra de la Quàdruple Aliança al costat de Berwick, contra Felip II. Al cap d’uns anys torna a Barcelona, on aconsegueix matar l’antipàtic Joris van Verboom. I finalment s’embarca amb el capità James Cook cap a Austràlia.

Es llegeix bé, però no té de cap manera l’interès ni la força narrativa de la primera obra. He dubtat en la valoració (entre 2 i 3), i al final he anat a la banda alta. Bé per passar l’estona.

(Acabo d’adonar-me que, en el seu moment, no vaig escriure la ressenya de Victus).

Anthony Burgess: La taronja mecànica (A clockwork orange)
Traducció de Jordi Arbonès
Edicions Proa, maig 2014 (edició en digital)
ISBN 978-84-9930-884-5
Valoració: 4

L’Àlex lidera una banda de 4 adolescents que practiquen la violència extrema i gratuïta als carrers de la ciutat: pallisses, assalts a cases, violacions són el pa de cada dia de la colla, ja sigui per atracar un comerç, enfrontar-se a altres bandes o humiliar qualsevol passavolant.

A l’Àlex, però, un dia les coses li surten un pèl diferents de com s’esperava, i la vida li canvia a fons: entra a formar part d’un programa de cura de la seva actitud respecte a la societat, basat en mètodes psicològics moderns.

Els joves parlen un llenguatge propi, el nadstat, un aŀlicent addicional de la noveŀla (hi ha un diccionari nadstat-català al final, que he fet servir ben poc).

És una obra sobre la violència però sobretot sobre la llibertat; fou portada al cinema per Stanley Kubrick, i és ja un clàssic de la literatura anglosaxona del segle XX. Abstingueu-vos-en si us neguitegen les situacions de violència.

Gerard Guix: La deriva dels continents
Edicions 64, octubre del 2013
ISBN: 978-84-9930-721-3
Valoració: 4

Uns marrecs provoquen un accident de trànsit catastròfic en llençar un tros de via de tren des del pont de l’autopista.

Entre les víctimes hi ha una parella que viatja en un cotxe potent, un taxi, una ambulància que transporta una dona gran i impossibilitada Qui són? On anaven? Què hi feien, en aquell precís moment, a l’autopista? Quines vides estronca aquest accident? La descripció dels personatges i de les seves vides és el nus de la noveŀla.

Els capítols s’alternen entre les cinc històries paraŀleles que s’expliquen, i conflueixen al final en el punt i hora de l’accident, després d’una nit estranyament freda. Ep, l’accident és narrat al principi, o sigui que no espatllo res!

És la primera obra que llegeixo de Gerard Guix, i m’ha agradat força. Segurament repetiré.