Pierre Lemaitre: Irène (Travail Soigné)
Traducció d’Albert Pejó Orellana
Bromera, 2015
ISBN 978-84-9026-493-5
Valoració: 4

Camile Verhœven és el comandant de la brigada criminal de París. Amb el caràcter marcat per una alçada reduïda (un metre i mig mal comptat) gaudeix del reconeixement dels seus coŀlegues i superiors. Feliçment casat amb Irène, que està embarassada.

L’assassinat brutal de dues noies a un loft bastant aïllat presenta un repte important als investigadors. S’adonen que aquestes morts reprodueixen l’escena d’una noveŀla; i malauradament relacionen altres crims no resolts d’anys anteriors també amb històries del gènere negre.

La investigació avança molt a poc a poc, i el poc que coneixen arriba aviat a la premsa. La pressió per part dels superiors i de la jutgessa augmenta. Al final… bé, no explicaré pas el final, oi?

Suposo que sense l’èxit d’Ens veurem allà dalt ens hauria costat més llegir aquesta traducció a català. Val a dir que les dues noveŀles no tenen res a veure, aquesta s’emmarca dins del gènere negre més pur.

Molt recomanable, però abstingueu-vos-en si sou sensibles a escenes macabres.

22/10/2015: Anna Maria Villalonga en va publicar una ressenya a Núvol, Irène, un títol indispensable.

Jordi Sierra i Fabra: A l’altre costat de l’infern
Ara Llibres, 2015
ISBN 978-84-15645-42-9
Valoració: 3

Més investigacions de l’inspector Hilari Soler, acompanyat del sots-inspector Ernest Quesada. A la comissaria encara hi ha un ambient tens per l’afer del Peláez (vegeu La mort del censor), i Soler té la impressió que li assignen els casos més tèrbols perquè fiqui la pota i finalment se’n puguin desempallegar.

En aquest cas hi ha una víctima, una monja que ha caigut per l’escala del pis on vivia enmig d’una discussió; els testimonis han vist una dona que s’allunyava corrent del lloc dels fets. Sor Maria donava suport a les mares en un parell de clíniques de Barcelona, i era tinguda per tothom per una persona admirable. Poc a poc els dos policies treuen l’entrellat del cas, si bé els costa prou de trobar-ne el desllorigador: alguns testimonis són prou esquius, i alguna mort més els convenç que darrera la mort de la germana hi ha alguna cosa tèrbola.

Escrita amb l’estil directe i llaminer a què ens té acostumats Jordi Sierra.

Marcello Fois: Memòria del buit (Memoria del vuoto)
Traducció de l’italià d’Anna Casassas Figueras
Edicions del Periscopi, 2015
ISBN 978-84-941737-7-6
Valoració: 4

Història inspirada en el bandit Samuele Stochino, que a l’obra és Stocchino.

Samuele se’n va a la guerra europea, d’on torna com a heroi. Això no obstant, al poble la situació de la seva família és molt desafavorida, i han estat víctimes de diverses humiliacions i abusos de poder. Irracionalment encegat, ajudat per un caràcter que li ve de naixença, Samuele inicia una venjança sense treva, fins a portar a la misèria i ruïna els que considera culpables de les desgràcies familiars.

Ben escrita, amb un ritme pausat però no exempt de subtileses ni intrigues. Albert Sánchez Piñol, al pròleg, escriu: Quan l’acabem de llegir arribem a la conclusió, irrefutable, que Fois ha construït la gran noveŀla sarda. I tenim la certesa que Samuele Stocchino ja no és un personatge històric, sinó un mite.

Raymond Chandler: Adéu, nena (Farewell, My Lovely)
Traducció d’Albert Fuentes
RBA Llibres, 2013
ISBN 978-84-8264-607-7
Valoració: 4

Philip Marlowe presencia per casualitat una baralla i mort del propietari d’un local d’oci a mans d’un ex-presidiari que busca la noia amb qui sortia abans d’entrar a la presó. Mig d’acord amb la policia fa algunes investigacions pel seu compte, fins que apareix alguna mort més.

D’altra banda un home el contracta perquè el protegeixi durant una nit en què ha de fer un tracte bastant inusual. Marlowe accepta el cas, si bé no li fa massa el pes, gairebé per necessitat, perquè no té res entre mans.

S’ha escrit que és la millor noveŀla de la sèrie de Philip Marlowe. Em falta coneixement per dir-ho, però és una bona història, emmarcada en una societat corrupta i classista d’entreguerres a la costa oest dels Estats Units de Nord-Amèrica. D’altra banda, la traducció m’ha semblat prou bona.

Patrick Modiano: En el cafè de la joventut perduda (Dans le café de la jeunesse perdue)
Traducció de Joan Casas
Edicions Proa, octubre 2014
ISBN 978-84-8437-416-9
Valoració: 2

En un París bohemi, dels anys seixanta o setanta, diverses persones es troben al cafè Condé . Es coneixen per sobrenoms, saben poc els uns dels altres (ni on viuen, ni on treballen, si és que ho fan). Els uneixen certes lectures i la beguda.

Una d’aquestes persones és la Louki, una noia jove, força tímida, que segons com sembla que no encaixi en el grup, però que s’hi sent especialment còmoda per l’anonimat que li proporciona.

Llibre curt (menys de 140 pàgines), que no m’ha acabat de fer el pes, m’ha costat acabar-lo.