Errors 500

El 28 de setembre el blog m’ha començat a donar error 500 (error intern del servidor), i he vist que és cosa de la memòria cau del servidor (faig servir WP Super Caché): les pàgines de la memòria cau estan gravades amb l’error 500 al disc.

Després de diverses comprovacions (inspecció dels logs, consultes als cercadors) no trobo la causa del problema i les proves típiques (reiniciar servidor web, desinstal·lar i tornar a instal·lar WP Super Caché) opto per canviar-lo i fer servir el sistema de memòria cau que té nginx.

Per la configuració m’he basat en el que diuen en aquestes dues pàgines:

5/10/2015: Les cerques no funcionen. 21:30: Arreglat, era un detall de la configuració de Nginx (un canvi de darrera hora de diumenge).

Office 2016

Els usuaris que tinguin llicència d’Office 365 ja poden instal·lar-se Office 2016. També està disponible la interfície d’usuari en català, si bé requereix la instal·lació d’un segon fitxer.

Pel que he llegit han potenciat força les funcionalitats col·laboratives.

També he vist que les paraules del primer nivell del menús (per exemple, Fitxer, Inici, etc. en el Word) tornen a tenir en majúscula només la primera lletra. A la versió 2013 hi havia un FITXER, INICI, etc., tot en majúscules, molt lleig.

Pierre Lemaitre: Alex

Pierre Lemaitre: Alex
Éditions Albin Michel, 2011
ISBN 978-2-226-26172-4
Valoració: 4

Des del cas d’assassinats literaris (vegeu Irène) el comandant Camile Verhœven es dedica a casos secundaris. Però una noia és segrestada a París, i li n’encarreguen la investigació, que accepta a desgrat amb l’esperança que en pocs dies en serà rellevat.

A poc a poc surten pistes per identificar i trobar el segrestador: l’autor no s’ha esforçat a ocultar-ne les pistes, però tampoc queden gens clars els motius.

És una noveŀla amb tres parts ben diferenciades, cadascuna de les quals deixa algun per què sense contestar, i en què víctimes i delinqüents es confonen i s’intercanvien sovint els papers. S’alternen capítols que descriuen les activitats de la policia amb capítols relatats per la noia segrestada. I tot reblat amb una frase final que és ben bé el resum del llibre!

De les 3 obres que conformen la trilogia Verhœven és la que m’ha agradat més.

4/10/2015: La traducció al català és a punt de sortir.

22/10/2015: Anna Maria Villalonga n’ha publicat una ressenya molt completa a Núvol (D’Irène a Alex, Pierre Lemaitre).

Algorismes de xifratge SSH

Tinc una base de dades (MySQL) en un servidor en què em connecto a través d’un túnel SSH, per xarxa local o a través d’internet. Les màquines fan servir FreeBSD.

He buscat informació sobre quins algorismes de xifratge es recomanaven, i si era avantatjós comprimir les comunicacions. Com s’esdevé sovint en temes semblants no hi ha solucions úniques, així que he decidit fer les meves proves.

Metodologia

Defineixo dues proves:

  • Prova 1: select a base de dades que retorna uns 558 registres, i recuperació de tots els registres amb un cursor.
  • Prova 2: Recuperació dels 80 primers registres, però amb 80 select independents que retornen 1 registre cada una.

Executo les dues proves amb 6 algorismes de xifratge, primer sense compressió i després amb compressió. I repeteixo tot el cicle 10 vegades. Al final tinc 10 temps amb compressió i 10 sense per cada algorisme i per cada prova.

Codifico totes les proves amb Python.

Resultats

Amb accés a través d’internet (t1=prova 1, t2=prova 2, temps mínim, mitjana de les 10 proves i temps màxim; False i True fan referència a la compressió).

temps proves SSH per internet

Amb accés a través de xarxa local:

Temps SSH amb xarxa local

Amb això trio:

  • Per internet: blowfish-cbc amb compressió. Era previsible que la compressió ajudaria.
  • Per xarxa local: chacha20-poly1305@openssh.com sense compressió.

Les conclusions són vàlides per la prova descrita, orientada a l’ús que faig d’aquesta connexió. Per un sistema que hagués de transmetre grans volums de text, per exemple, la compressió en xarxa local podria ser útil.

En tot cas, sempre que sigui possible, és recomanable provar diferents alternatives abans de decidir.

Andrea Camilleri: El joc dels miralls

Andrea Camilleri: El joc dels miralls (Il gioco degli specchi)
Traducció de Pau Vidal
Edicions 62, 2014
ISBN 978-84-297-7230-2 (epub)
Valoració: 3

Montalbano investiga l’explosió d’un artefacte davant d’un local buit, però a tocar d’una escala de veïns. A qui anava adreçat i per què l’hi havien col·locat no és gens clar. Alhora, arran d’una avaria al cotxe de la veïna, la Liliana, s’hi comença a relacionar una mica més, ja que fins ara no passava de “saludada”.

Aviat descobreix que Liliana té un o més amants (el que li explica no lliga gaire amb el que veu), i que el matrimoni fan vides molt independents. Per més casualitat, el marit, venedor d’ordinadors, havia estat el llogater del local.

A mida que avança la investigació troba diverses pistes estranyes, com per distreure’l de què es trama.

És el meu primer Montalbano, el primer llibre que he llegit com a préstec del servei ebiblio i el segon Camilleri.

Préstec de llibres electrònics – segona part

Ja he llegit un llibre del servei eBiblio, que vaig comentar fa uns dies. El funcionament és el següent:

  • Cal identificar-se al servei amb l’usuari (número de carnet) i clau que ja fem servir pel servei de préstec de llibres físics.
  • Un cop triat el llibre et demana en quin format vols llegir-lo: amb l’app pròpia o si el vols descarregar en format ePub. Amb l’app els llibres es poden tornar de seguida, amb ePub els tens durant 1 mes (i pots renovar-los).  Al cap d’1 mes desapareixen del teu dispositiu.

He fet servir el format ePub, tot i que em neguiteja força tot el sistema de gestió de drets digitals (DRM), però així m’ho he pogut copiar al meu lector de llibres electrònics. Aquesta opció proporciona un enllaç, que cal obrir amb un dispositiu de lectura de llibres que suporti DRM. Un cop obert el llibre aquest queda associat al propietari del dispositiu. De fet és el mecanisme habitual d’adquisició de publicacions amb DRM d’Adobe.

Es podria millorar una mica la cerca del catàleg, però en general és tot bastant fàcil. D’altra banda, he vist que com a màxim pots tenir 2 llibres en préstec alhora, per la qual cosa limita a 2 llibres/mes si fas servir ePubs, atès que no poden ser tornats anticipadament.

Umberto Eco: Número zero

Umberto Eco: Número zero (Numero zero)
Traducció d’Anna Casassas Figueras
Penguin Random House, 2015
ISBN 978-84-15961-82-6
Valoració: 3

En Colonna, un traductor i corrector de textos, voreja la cinquantena i es troba en un impàs professional. En Simei, que prepara un diari nou per encàrrec d’un empresari que vol guanyar poder, el contracta perquè li escrigui en secret un llibre sobre la preparació del diari: durant uns mesos mitja dotzena de periodistes faran diversos números zero de la publicació, és a dir, “el diari que haurien fet” un dia concret.

Infiltrat a la redacció com un assessor d’estil i de tècnica periodística, aviat estableix relació més propera amb dues persones antagonistes: la Maia Fresia, una noia que se sent bastant incòmoda amb l’ambient de la redacció i el projecte del diari, i en Romano Braggadocio, un periodista especialitzat a investigació.

Al voltant de la redacció Umberto Eco explica uns quants detalls del funcionament de la premsa, com s’insinuen o es munten explicacions per dirigir l’opinió del lector sense perdre unes suposades formes imparcials. És el gran interès de l’obra, juntament amb una investigació (que no sé què té de cert) de Braggadocio sobre els darrers dies de Mussolini.

blog personal de Gabriel Massip