Escalfallits: monjos i frares

Els escalfallits més coneguts per les nostres contrades són d’aquest tipus:

Escalfallits clàssic
Escalfallits clàssic

Al  de castell de Puyguilhem, al Périgod, n’hi ha uns una mica diferents:

Escalfallits "moine"
Escalfallits “moine”

A la part central s’hi posen les brases, en una cassoleta (al de la fotografia no hi és) i tot l’artefacte es posa entre els llençols.

Aquests escalfallits reben el nom de moine (monjo). Molt curiós, atès que en català de l’escalfallits també se’n diu frare.

Pierre Lemaitre: Sacrifices

Pierre Lemaitre: Sacrifices
Éditions Albin Michel, 2012
ISBN 978-2-226-28003-9
Valoració: 3

Anne veu per accident la cara descoberta dels atracadors d’una joieria d’un centre comercial. Sembla que per aquest motiu els delinqüents l’apallissen brutalment, i intenten matar-la, però se’n surt. I l’Anne és la parella de Camile Verhœven, el comandant de la policia criminal de París.

Camile es dedica amb cos i ànima a la resolució del cas. Amb l’ajut de l’incansable i fidel Louis comencen a tancar el cercle al voltant d’un grup d’atracadors professionals, buscats també per altres casos. I ben aviat el cas es complica amb la mort, alguna amb acarnissament, d’alguns dels sospitosos.

La narració en tercera persona del que passa a Camile i Anne conté pinzellades del que pensa i fa el cap dels atracadors. Com passa amb altres noveŀles de la “trilogia Verhœven” hi ha algun cop amagat cap al final, si bé aquesta vegada hom veu al llarg del llibre que alguna cosa no acaba de lligar, que no ens expliquen del tot la veritat.

Com ja he comentat, Alex és la noveŀla de la trilogia que més m’ha agradat. Això no obstant, Sacrifices és recomanable, de lectura llaminera i entretinguda.

Errors 500

El 28 de setembre el blog m’ha començat a donar error 500 (error intern del servidor), i he vist que és cosa de la memòria cau del servidor (faig servir WP Super Caché): les pàgines de la memòria cau estan gravades amb l’error 500 al disc.

Després de diverses comprovacions (inspecció dels logs, consultes als cercadors) no trobo la causa del problema i les proves típiques (reiniciar servidor web, desinstal·lar i tornar a instal·lar WP Super Caché) opto per canviar-lo i fer servir el sistema de memòria cau que té nginx.

Per la configuració m’he basat en el que diuen en aquestes dues pàgines:

5/10/2015: Les cerques no funcionen. 21:30: Arreglat, era un detall de la configuració de Nginx (un canvi de darrera hora de diumenge).

Office 2016

Els usuaris que tinguin llicència d’Office 365 ja poden instal·lar-se Office 2016. També està disponible la interfície d’usuari en català, si bé requereix la instal·lació d’un segon fitxer.

Pel que he llegit han potenciat força les funcionalitats col·laboratives.

També he vist que les paraules del primer nivell del menús (per exemple, Fitxer, Inici, etc. en el Word) tornen a tenir en majúscula només la primera lletra. A la versió 2013 hi havia un FITXER, INICI, etc., tot en majúscules, molt lleig.

Pierre Lemaitre: Alex

Pierre Lemaitre: Alex
Éditions Albin Michel, 2011
ISBN 978-2-226-26172-4
Valoració: 4

Des del cas d’assassinats literaris (vegeu Irène) el comandant Camile Verhœven es dedica a casos secundaris. Però una noia és segrestada a París, i li n’encarreguen la investigació, que accepta a desgrat amb l’esperança que en pocs dies en serà rellevat.

A poc a poc surten pistes per identificar i trobar el segrestador: l’autor no s’ha esforçat a ocultar-ne les pistes, però tampoc queden gens clars els motius.

És una noveŀla amb tres parts ben diferenciades, cadascuna de les quals deixa algun per què sense contestar, i en què víctimes i delinqüents es confonen i s’intercanvien sovint els papers. S’alternen capítols que descriuen les activitats de la policia amb capítols relatats per la noia segrestada. I tot reblat amb una frase final que és ben bé el resum del llibre!

De les 3 obres que conformen la trilogia Verhœven és la que m’ha agradat més.

4/10/2015: La traducció al català és a punt de sortir.

22/10/2015: Anna Maria Villalonga n’ha publicat una ressenya molt completa a Núvol (D’Irène a Alex, Pierre Lemaitre).

Algorismes de xifratge SSH

Tinc una base de dades (MySQL) en un servidor en què em connecto a través d’un túnel SSH, per xarxa local o a través d’internet. Les màquines fan servir FreeBSD.

He buscat informació sobre quins algorismes de xifratge es recomanaven, i si era avantatjós comprimir les comunicacions. Com s’esdevé sovint en temes semblants no hi ha solucions úniques, així que he decidit fer les meves proves.

Metodologia

Defineixo dues proves:

  • Prova 1: select a base de dades que retorna uns 558 registres, i recuperació de tots els registres amb un cursor.
  • Prova 2: Recuperació dels 80 primers registres, però amb 80 select independents que retornen 1 registre cada una.

Executo les dues proves amb 6 algorismes de xifratge, primer sense compressió i després amb compressió. I repeteixo tot el cicle 10 vegades. Al final tinc 10 temps amb compressió i 10 sense per cada algorisme i per cada prova.

Codifico totes les proves amb Python.

Resultats

Amb accés a través d’internet (t1=prova 1, t2=prova 2, temps mínim, mitjana de les 10 proves i temps màxim; False i True fan referència a la compressió).

temps proves SSH per internet

Amb accés a través de xarxa local:

Temps SSH amb xarxa local

Amb això trio:

  • Per internet: blowfish-cbc amb compressió. Era previsible que la compressió ajudaria.
  • Per xarxa local: chacha20-poly1305@openssh.com sense compressió.

Les conclusions són vàlides per la prova descrita, orientada a l’ús que faig d’aquesta connexió. Per un sistema que hagués de transmetre grans volums de text, per exemple, la compressió en xarxa local podria ser útil.

En tot cas, sempre que sigui possible, és recomanable provar diferents alternatives abans de decidir.

Andrea Camilleri: El joc dels miralls

Andrea Camilleri: El joc dels miralls (Il gioco degli specchi)
Traducció de Pau Vidal
Edicions 62, 2014
ISBN 978-84-297-7230-2 (epub)
Valoració: 3

Montalbano investiga l’explosió d’un artefacte davant d’un local buit, però a tocar d’una escala de veïns. A qui anava adreçat i per què l’hi havien col·locat no és gens clar. Alhora, arran d’una avaria al cotxe de la veïna, la Liliana, s’hi comença a relacionar una mica més, ja que fins ara no passava de “saludada”.

Aviat descobreix que Liliana té un o més amants (el que li explica no lliga gaire amb el que veu), i que el matrimoni fan vides molt independents. Per més casualitat, el marit, venedor d’ordinadors, havia estat el llogater del local.

A mida que avança la investigació troba diverses pistes estranyes, com per distreure’l de què es trama.

És el meu primer Montalbano, el primer llibre que he llegit com a préstec del servei ebiblio i el segon Camilleri.

blog personal de Gabriel Massip