Raymond Chandler: El sueño eterno (The Big Sleep)
Traducció de José Luis López Muñoz
Random House Mondadori, setembre 2013 (edició digital)
ISBN 978-84-9032-855-2
Valoració: 3

El general Sternwood és gran i impossibilitat. Viu amb dues filles a la mansió familiar. La filla gran és casada, amb el marit desaparegut. La filla petita, encara menor d’edat, és un cap verd. I el general rep cartes en què li fan xantatge, i per desactivar l’extorsió contracta Philip Marlowe.

Marlowe localitzarà el xantatgista, i serà gairebé testimoni d’alguna mort inesperada, que el portarà a descobrir alguns dels draps bruts de la família.

És la primera noveŀla del detectiu Marlowe, i també la primera que he llegit jo. Aquesta edició ve seguida de dues narracions més breus, Asesino bajo la lluvia i El telón, dos exercicis literaris del mateix autor: trames inspirades en la noveŀla que dóna nom al llibre, però més curtes i amb personatges canviats.

Joaquim Carbó: Cadàvers ben triats
Pagès Editors, 2010
ISBN 978-84-9779-914-0
Valoració: 3

Dotze narracions breus amb la mort com a nexe d’unió.

Desconeixia el Carbó per a adults.  El primer dels contes és una mica repulsiu, molt més dur i cruel que les narracions juvenils de l’autor. Més endavant, per sort, el to es diversifica, i hi trobes de tot; això sí, amb un rerefons d’ironia o humor prou saludable per un tema que, no ens enganyem, continua essent tabú a la nostra societat.

Armand Obiols – Josep Carner: Cartes 1947-1953
Fundació La Mirada, desembre del 2013
ISBN 978-84-938547-1-3
Valoració: 4

Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat) i Josep Carner van mantenir una rica correspondència entre el 1947 i el 1953. Obiols era a París, amb Mercè Rodoreda, i Josep Carner s’havia establert a Bèlgica després de passar uns quants anys a Mèxic.

Al principi la correspondència es centra molt en el rellançament, des de París, de la Revista de Catalunya, de la qual Obiols ja havia estat redactor en cap abans de marxar a l’exili: cerca de col·laboracions i de subscripcions. Més endavant la correspondència és una mica més personal: encàrrecs de llibres diversos que Émile Noulet, la segona dona de Carner, feia a Obiols, curts -i no tan curts- poemes que s’intercanvien, perquè siguin corregits, criticats o simplement per gust.

Lectura interessant per conèixer una mica més com van viure l’exili alguns personatges. Molt ben escrites.