Andreu Martín: Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua
Bromera, febrer del 2014
ISBN 978-84-9026-192-7
Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
Valoració: 3

Per descomptat aquesta és l’entrada amb el títol més llarg del blog. Fa uns mesos vaig sentir que l’autor mateix es va referir irònicament al llibre com a Les escopinades del Martín.

En un escenari de corrupció política (essencialment el català) sorgeix una figura, un empresari de moda, Germán Rojo, amb elevada projecció als mitjans de comunicació que abandera una política de tancament dels paradisos fiscals a tot Europa. Alhora apareixen salvatgement assassinats un parell d’empresaris a Barcelona.

En Sergi Delfín, un periodista a l’atur, descobreix que la seva amiga Melba té informacions compromeses de Germán Rojo. Ambdós intenten fer-ho públic, per desacreditar-lo i fer uns quants quartos, però el Germán viu en una bombolla de poder, i actua sense escrúpols i força impunitat per evitar que la història sigui publicada, atès que tracta qualsevol persona que li fa nosa com un escarabat.

Novel·la negra entretiguda, on Andreu Martín ens endinsa en una trama de corrupció i poder. Lectura entretinguda i amena.

Pierre Lemaitre: Au revoir là-haut
Albin Michel, 2013
ISBN 978-2-226-29294-0
Valoració: 4

Les vides d’Albert Maillard i Édouard Péricourt, dos soldats francesos de la Primera Guerra Mundial, queden marcades i unides per una de les darreres ofensives gal·les, la conquesta de la cota 113, liderada pel lloctinent Henry d’Aulnay-Pradelle. Poc després es declara l’armistici, i finalment comença la desmobilització. La reincorporació a la vida civil dels dos homes és ben difícil, per raons diferents (que expressament no explico). A Henry, en canvi, les coses li van força bé.

Amb un nombre força reduït de personatges l’autor dibuixa la societat francesa del final de la guerra: unes classes socials i econòmiques ben marcades, els mecanismes impecables del poder, l’ambició sense escrúpols d’uns quants. L’obra té dos ritmes ben diferents: molt pausada al principi, els darrers capítols són marcats per l’acció, un desenllaç (amb detalls inesperats) que té lloc en pràcticament dos dies.

Basada en part en fets reals, li van donar el premi Goncourt del 2013. En recomano la lectura.

Llegit en format electrònic; en català està editada per Bromera, amb el títol “Ens veurem allà dalt”.

Siri Hustvedt: Un món resplendent (The Blazing World)
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Anagrama, 2014
ISBN 978-84-339-3517-5
Valoració: 4

Harriet (Harry) Burden és una artista plàstica casada amb Felix Lord, un important marxant d’art, a New York. La seva obra mai no ha estat mai gaire apreciada, començant per la poca implicació del marit per fer-la conèixer. Un cop vídua decideix donar aixopluc a altres artistes i, alhora, llançar-se de ple a la creació. Convençuda que el món de l’art és altament masclista pacta amb tres homes perquè exposin obres que ha creat ella, en part per rebel·lió, en part com a experiment. Aquesta estratègia té desenllaços ben diferents segons la personalitat, interessos i talent de cadascun d’ells.

La novel·la gira al voltant d’aquestes tres històries com a fil conductor, però de fet repassa tota la vida i personalitat de la Harriet: hi surten els pares, el matrimoni, els fills (una noia i un noi, ben diferents), així com la inabastable cultura de la Harriet, o el condicionant de la seva inusual alçada. Tota la història és un llibre escrit per I. V. Hess, en forma de recull d’entrevistes amb persones que la van tractar, retalls de premsa i transcripcions de les llibretes d’anotacions (una per cada lletra de l’alfabet) de la mateixa Harriet, una espècie de diari caòtic.

Xavier Serrahima n’ha publicat una ressenya a Núvol.