Jordi Sierra i Fabra: Nou dies d’abril (Nueve días de abril)
Traducció de Jordi Sierra i Fabra
Rosa dels vents, 2015
ISBN 978-84-15961-36-9
Valoració: 3

Durant l’abril del 1950 Miquel Mascarell és interrogat per la policia. El seu nom surt a l’agenda d’Albert Mainat, periodista de La Vanguardia. Miquel Mascarell era amic del pare de l’Albert, també periodista, afusellat durant la guerra civil. La policia informa Miquel Mascarell que l’Albert és acusat de l’assassinat de Gilberto Fernández Castro, un diplomàtic que havia treballat a l’ambaixada d’Espanya a Washington i que feia tres mesos que era a Barcelona esperant un destí nou.

Poc a poc, per curiositat i instint, Mascarell demana informació aquí i allí a diverses persones de l’entorn del difunt i de l’acusat. Li fan saber que hi ha afers polítics d’alta transcendència en joc (l’establiment de bases militars americanes a Espanya i, per tant, l’acabament de l’autarquia); però l’acusat es continua declarant innocent, i hi ha unes quantes peces que no encaixen. Amb paciència, meticulositat i una certa dosi de perill finalment Mascarell treu l’entrellat del cas.

Raymond Chandler: La dama del llac (The Lady in the Lake)
Traducció de Ramon Folch i Camarasa (any 1966)
Edicions 62, any 2009
ISBN 978-84-92549-70-2
Valoració: 4

Un empresari de la perfumeria contracta Philip Marlowe perquè esbrini on és la seva dona, desapareguda des de fa unes setmanes. Si bé va rebre un telegrama en què li deia que era a Mèxic, té altres indicis que es contradiuen amb aquesta informació.

Marlowe intenta refer els darrers passos coneguts de la dona: va a la casa de muntanya on saben que va ser una temporada, i vigila el pressumpte amant de la dona, que nega haver anat amb ella a Mèxic; però les coses es compliquen: al l’embassament de la casa de muntanya apareix el cadàver d’una dona i… unes quantes coses més que no explico.

Segona que llegeixo de Philip Marlowe, m’ha agradat més que Un sueño eterno. Un cop llegida hauria de tornar-la a començar per copsar fins a quin punt l’autor fa trampa o simplement t’indueix a pesar algunes coses, que realment no diu.

Bona traducció (l’autor de la traducció és un dels arguments que em va fer llegir aquest llibre), si bé es nota que és un pèl antiga: fa molt ús del tractament de vós entre persones desconegudes d’edats i situacions socials bastant similars; possiblement ara ho traduiríem amb tractament de vostè.

Raymond Chandler: El sueño eterno (The Big Sleep)
Traducció de José Luis López Muñoz
Random House Mondadori, setembre 2013 (edició digital)
ISBN 978-84-9032-855-2
Valoració: 3

El general Sternwood és gran i impossibilitat. Viu amb dues filles a la mansió familiar. La filla gran és casada, amb el marit desaparegut. La filla petita, encara menor d’edat, és un cap verd. I el general rep cartes en què li fan xantatge, i per desactivar l’extorsió contracta Philip Marlowe.

Marlowe localitzarà el xantatgista, i serà gairebé testimoni d’alguna mort inesperada, que el portarà a descobrir alguns dels draps bruts de la família.

És la primera noveŀla del detectiu Marlowe, i també la primera que he llegit jo. Aquesta edició ve seguida de dues narracions més breus, Asesino bajo la lluvia i El telón, dos exercicis literaris del mateix autor: trames inspirades en la noveŀla que dóna nom al llibre, però més curtes i amb personatges canviats.

Joaquim Carbó: Cadàvers ben triats
Pagès Editors, 2010
ISBN 978-84-9779-914-0
Valoració: 3

Dotze narracions breus amb la mort com a nexe d’unió.

Desconeixia el Carbó per a adults.  El primer dels contes és una mica repulsiu, molt més dur i cruel que les narracions juvenils de l’autor. Més endavant, per sort, el to es diversifica, i hi trobes de tot; això sí, amb un rerefons d’ironia o humor prou saludable per un tema que, no ens enganyem, continua essent tabú a la nostra societat.

Armand Obiols – Josep Carner: Cartes 1947-1953
Fundació La Mirada, desembre del 2013
ISBN 978-84-938547-1-3
Valoració: 4

Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat) i Josep Carner van mantenir una rica correspondència entre el 1947 i el 1953. Obiols era a París, amb Mercè Rodoreda, i Josep Carner s’havia establert a Bèlgica després de passar uns quants anys a Mèxic.

Al principi la correspondència es centra molt en el rellançament, des de París, de la Revista de Catalunya, de la qual Obiols ja havia estat redactor en cap abans de marxar a l’exili: cerca de col·laboracions i de subscripcions. Més endavant la correspondència és una mica més personal: encàrrecs de llibres diversos que Émile Noulet, la segona dona de Carner, feia a Obiols, curts -i no tan curts- poemes que s’intercanvien, perquè siguin corregits, criticats o simplement per gust.

Lectura interessant per conèixer una mica més com van viure l’exili alguns personatges. Molt ben escrites.