LEDs blaus

Llegeixo que han atorgat el premi Nobel de física als inventors del LED (díodes emissors de llum) de color blau.

Quan vaig estudiar electrònica (a la segona meitat dels anys 80 del segle XX) no hi havia LEDs blaus: ens havíem de conformar amb els vermells, verds i carbasses/grocs. Amb els LEDs blaus va ser possible “fer” color blanc i més endavant ens ha arribat tot aquest estol de pantalletes i pantallasses…

Jordi Sierra i Fabra: L’ombra del sabre

Jordi Sierra i Fabra: L’ombra del sabre
Ara Llibres, 2014
ISBN 978-84-15645-55-9
Valoració: 3

Nou cas de l’inspector Hilari Soler, a la Barcelona dels anys 60 (vegeu La mort del censor). A l’apolític policia li encarreguen la investigació de l’assassinat del xofer de Fulgencio Aramburu, un militar (fictici) ja a la reserva que és una de les icones del règim franquista.

A l’apolític Soler el cas no li fa gaire gràcia, per les connexions polítiques del cas, convençut que, atès que és poc ben vist per la jerarquia de la Via Laietana, si li han fet l’encàrrec és bàsicament perquè és un bon inspector.

El cas es complica amb alguna mort més, i a poc a poc, de nou amb coŀlaboració de l’Ernest Quesada, recorreen la ciutat per recollir tots els indicis, proves i testimonis que permetin treure’n l’entrellat.

Maurizio de Giovanni: El método del cocodrilo

Maurizio de Giovanni: El método del cocodrilo (Il metodo del coccodrillo)
Traducció de Celia Filippeto
Random House, 2014
ISBN 978-84-397-2675-3
Valoració: 4

Giuseppe Lojacono és un policia de Sicília que ha estat traslladat a Nàpols i apartat de qualsevol activitat productiva arran d’haver estat assenyalat com a coŀlaborador de la màfia. Això ha comportat, a més, que la dona se’n separi i no pugui veure la filla adolescent.

Una nit, mentre està de guàrdia, un adolescent d’un barri humil que ha començat a vendre drogues és assassinat d’un sol tret al cap. Al cap d’uns dies mor una noia jove de família benestant pel mateix mètode. L’inspector Lojacono hi veu diversos trets en comú addicionals als més obvis. Poc a poc es veu involucrat en la investigació, malgrat la seva teòrica situació de defenestració professional.

L’autor dedica cada capítol a un o dos personatges, inclòs l’assassí, i fa un petit trenca-closques de les diferents situacions, i alhora dóna a poc a poc informació sobre la causa d’aquestes morts.

Noveŀla ben construïda, de lectura ràpida (els capítols són breus). A la trama policíaca s’hi afegeix una trama humana ben punyent i trista.

La superlluna

La superlluna d’avui.

image

Com podeu suposar està retallada, ocupa només una divuitena part de l’amplada del sensor.

Per omplir un sensor de 24×36 mm caldria un objectiu d’uns 3.000 mm de distància focal (la lluna té un diàmetre aparent de mig grau, aproximadament).

Dades tècniques: sensibilitat: ISO 400; longitud focal: 200 mm; obertura: f/4,5; velocitat exposició: 1/800 s. He ajustat la càmera perquè subexposés 2 EV: ha quedat una mica fosca però evita que es sobreexposin les parts amb més lluminositat.

Philip Kerr: Pálido criminal

Philip Kerr: Pálido criminal (Berlin Noir. Pale Criminal)
Traducció d’Isabel Merino
RBA Libros, 2007
ISBN 978-84-9867-726-3
Valoració: 3

Berlín, agost del 1938. Hitler segueix tensant la corda, i a Alemanya ja s’ensumen aires de guerra. Bernard Gunther continua fent d’investigador privat, ara amb un soci, Bruno Stahlecker, un altre ex-policia.

A la ciutat han mort assassinades tres noies joves, mortes segons un mateix patró (degollades, família més o menys benestant, ària, primer desaparegudes i al cap d’uns dies troben el cadàver). Una quarta noia està desapareguda. Reinhard Heydrich està amoïnat per aquests assassinats, i l’ús propagandístic que se’n pugui fer per provocar aldarulls a la ciutat, en especial si hom fa creure que aquestes morts són provocades per jueus (ep, no us enganyeu, a Heydrich els jueus no li importen gens, al contrari, però vol ordre per sobre de tot, entre altres coses per motius econòmics). I força Gunther a tornar a la policia, perquè esclareixi aquests crims, mentre manté els fets ocults a la premsa (no sense oposició d’altres capitostos del règim, en especial Himmler -la rivalitat entre Heydrich i Himmler surt contínuament a les noveŀles de Kerr).

Gunther forma un equip propi, amb alguns coneguts antics i també amb coŀlaboradors nous; això sí, amb les seves pròpies normes. A poc a poc va rascant evidències i proves. Al final en treu l’entrellat, però l’objectiu d’evitar una revolta popular contra els jueus es veu frustrada per l’assassinat, a París, d’Ernst von Rath (vegeu Nit dels vidres trencats, per exemple).

Aquesta és la segona obra de la trilogia Berlin Noir.

blog personal de Gabriel Massip