Les adquisicions que he fet a la 31a edició de la Setmana del Llibre en Català:
Els llibres de “la setmana”
Moisès Broggi: Memòries (1908-2005)
Moisès Broggi: Memòries (1908-2005)
Edicions 62, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-297-6373-7
Valoració: 3
Arran de la defunció de Moisès Broggi, a finals del 2012, i davant del fet que en coneixia ben poques coses, vaig pensar que en podria llegir les memòries. Ho he fet aquest estiu.
La part més interessant per mi ha estat l’evolució de la cirurgia, en general, disciplina que en els anys de vida de Broggi va experimentar una evolució espectacular. De manera més particular són interessants els detalls sobre els tractaments de ferides de guerra i la creació d’hospitals i quiròfans molt a prop dels fronts de guerra, per permetre l’atenció ràpida dels ferits.
He trobat també curiosa la seva participació a diversos organismes internacionals, sobretot l’Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear.
Mas rebrà la carta abans de 48 hores?
Si el Gobierno de España envia la carta de resposta al Govern de la Generalitat per mitjà de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos ja veurem quant triga a arribar. L’última que he enviat, per un tràmit, ha trigat vuit dies a fer vuit quilòmetres.
TVE: Ahir bé
Fa un any vaig indignar-me amb Televisión Española per la informació que va donar de la manifestació de l’11 de setembre.
Res a veure amb el tractament d’ahir de la Via Catalana: si bé només vaig veure el sumari del Telediario de les 9 del vespre, era clarament la notícia més destacada, i la informació em va semblar prou objectiva.
Quina barra!
S’ha de tenir barra per argumentar que tots els que no eren a la “Via Catalana” estan contra la independència.
Vaja, com si diguéssim que tots els que no eren a la Puerta de Alcalá dissabte passat estaven en contra que Madrid organitzés els Jocs Olímpics.
Enllaçat!
Des de Blog-via cap a la independència han proposat que enllacem tots els blocs catalans, amb una cadena virtual. Tots comptem, que no hi falti ningú!
La següent baula d’aquesta cadena és Il tartufo bianco.
Ordre candidatures olímpiques
Vaig seguir gairebé per casualitat la primera votació per la designació de la ciutat que organitzarà els jocs olímpics del 2020.
Procediment desconcertant: hi ha 2 grups de boles, un amb números i l’altre amb les ciutats, i escullen alternativament una bola de cada per assignar un número a les ciutats. Queden així:
2 – Tokio
4 – Madrid
8 – Istambul
Aquest número és el que han de pitjar els electors en els dispositius de votació.
Per què no 1, 2 i 3 i un únic grup de boles per decidir a quina ciutat li correspon cada número? El procediment usat no dóna pas més aleatorietat. Teatre?
Però, encara més, per què no una pantalla tàctil amb els noms de les ciutats, simplement? Amb, si cal, un sistema alternatiu amb teclat físic per persones amb limitacions de visió.
Imminent
La Guàrdia Urbana de Badalona hauria de corregir aquest rètol, de forma imminent.
