Pocs dies surto de la feina a mig matí a fer un mos o un cafè.
Avui ho he fet, al volant de les 12. Al bar tenien TVE-1, i donaven voltes i més voltes a una conversa que, un convidat, havia tingut amb el pare d’Asunta, aquesta noia gallega que va ser trobada morta a finals de setembre.
És indecent, immoral, indigne i repugnant que uns fets com aquests siguin la base de programes televisius. I irrespectuós per les víctimes i pel seu entorn més proper.
Sovint em sembla que qui no té feina el gat pentina, i em refereixo als múltiples estudis sobre qualsevol disciplina.
Un estudi ha demostrat que com més gran és la despesa sanitària, més alta és la supervivència dels malalts de càncer. I un mitjà de comunicació acaba de titular-ho com a “conclusió preocupant”.
Això és notícia? Ho seria el resultat contrari!
Alessandro Baricco: Mr. Gwyn (Mr. Gwyn)
Traducció d’Helena Aguilà Ruzola
La Magrana, novembre de 2011
ISBN 978-84-8264-599-5
Valoració: 4
Jasper Gwyn és un escriptor (sí, una altra d’escriptors!) amb uns quants llibres publicats que, de cop, publica un article amb 52 coses que no farà mai més; les dues últimes són publicar llibres i escriure llibres.
A partir d’aquest moment dirigeix els seus esforços a pensar a què es vol dedicar. Finalment decideix escriure retrats de persones, amb una tècnica que crea el mateix. Tot això sota la pressió del seu antic editor, que no entén res. Amb el temps, però, sorgeixen algunes complicacions, amb algun gir final que (en part) pot ser intuït a mig llibre.
Novel·la molt fresca, amb capítols curts, llenguatge directe i precís, lectura molt agradable i agraïda. La recomano.
Joël Dicker: La veritat sobre el cas Harry Quebert (La Vérité sur l’Affaire Harry Quebert)
Traducció d’Imma Falcó
La Campana, 2013
ISBN 978-84-96735-86-6
Valoració: 4
Marcus Goldman és un escriptor d’èxit, que ha publicat la seva primera novel·la i està en crisi de creativitat. Està força pressionat pel contracte amb l’editor, que el lliga a crear fins a cinc obres. Quan és a punt de llençar-ho tot per la finestra el seu antic amic i mestre, Harry Quebert, també escriptor, que viu a una petita població de la costa est nord-americana, a la ciutat d’Aurora (New Hampshire), és acusat d’haver mort, trenta anys enrere, una noia de setze anys.
Marcus inicia pel seu compte una investigació, que el portarà a descobrir què havia passat al poble l’estiu del 1975.
Amb diversos girs sobtats, alguns insinuats, altres imprevistos, la lectura és molt amena. A més del gran fil conductor (els fets del 1975) hi ha un parell o tres de fils paral·lels: la relació d’amistat dels dos escriptors, els consells que l’escriptor veterà dóna al jove (com a introducció de cada capítol), i com Marcus aconsegueix vèncer els problemes amb el seu editor.
Les adquisicions que he fet a la 31a edició de la Setmana del Llibre en Català:
Moisès Broggi: Memòries (1908-2005)
Edicions 62, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-297-6373-7
Valoració: 3
Arran de la defunció de Moisès Broggi, a finals del 2012, i davant del fet que en coneixia ben poques coses, vaig pensar que en podria llegir les memòries. Ho he fet aquest estiu.
La part més interessant per mi ha estat l’evolució de la cirurgia, en general, disciplina que en els anys de vida de Broggi va experimentar una evolució espectacular. De manera més particular són interessants els detalls sobre els tractaments de ferides de guerra i la creació d’hospitals i quiròfans molt a prop dels fronts de guerra, per permetre l’atenció ràpida dels ferits.
He trobat també curiosa la seva participació a diversos organismes internacionals, sobretot l’Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear.
Si el Gobierno de España envia la carta de resposta al Govern de la Generalitat per mitjà de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos ja veurem quant triga a arribar. L’última que he enviat, per un tràmit, ha trigat vuit dies a fer vuit quilòmetres.
Fa un any vaig indignar-me amb Televisión Española per la informació que va donar de la manifestació de l’11 de setembre.
Res a veure amb el tractament d’ahir de la Via Catalana: si bé només vaig veure el sumari del Telediario de les 9 del vespre, era clarament la notícia més destacada, i la informació em va semblar prou objectiva.