Joël Dicker: La veritat sobre el cas Harry Quebert

Joël Dicker: La veritat sobre el cas Harry Quebert (La Vérité sur l’Affaire Harry Quebert)
Traducció d’Imma Falcó
La Campana, 2013
ISBN 978-84-96735-86-6
Valoració: 4

Marcus Goldman és un escriptor d’èxit, que ha publicat la seva primera novel·la i està en crisi de creativitat. Està força pressionat pel contracte amb l’editor, que el lliga a crear fins a cinc obres. Quan és a punt de llençar-ho tot per la finestra el seu antic amic i mestre, Harry Quebert, també escriptor, que viu a una petita població de la costa est nord-americana, a la ciutat d’Aurora (New Hampshire), és acusat d’haver mort, trenta anys enrere, una noia de setze anys.

Marcus inicia pel seu compte una investigació, que el portarà a descobrir què havia passat al poble l’estiu del 1975.

Amb diversos girs sobtats, alguns insinuats, altres imprevistos, la lectura és molt amena. A més del gran fil conductor (els fets del 1975) hi ha un parell o tres de fils paral·lels: la relació d’amistat dels dos escriptors, els consells que l’escriptor veterà dóna al jove (com a introducció de cada capítol), i com Marcus aconsegueix vèncer els problemes amb el seu editor.

Moisès Broggi: Memòries (1908-2005)

Moisès Broggi: Memòries (1908-2005)
Edicions 62, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-297-6373-7
Valoració: 3

Arran de la defunció de Moisès Broggi, a finals del 2012, i davant del fet que en coneixia ben poques coses, vaig pensar que en podria llegir les memòries. Ho he fet aquest estiu.

La part més interessant per mi ha estat l’evolució de la cirurgia, en general, disciplina que en els anys de vida de Broggi va experimentar una evolució espectacular. De manera més particular són interessants els detalls sobre els tractaments de ferides de guerra i la creació d’hospitals i quiròfans molt a prop dels fronts de guerra, per permetre l’atenció ràpida dels ferits.

He trobat també curiosa la seva participació a diversos organismes internacionals, sobretot l’Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear.

Ordre candidatures olímpiques

Vaig seguir gairebé per casualitat la primera votació per la designació de la ciutat que organitzarà els jocs olímpics del 2020.

Procediment desconcertant: hi ha 2 grups de boles, un amb números i l’altre amb les ciutats, i escullen alternativament una bola de cada per assignar un número a les ciutats. Queden així:

2 – Tokio

4 – Madrid

8 – Istambul

Aquest número és el que han de pitjar els electors en els dispositius de votació.

Per què no 1, 2 i 3 i un únic grup de boles per decidir a quina ciutat li correspon cada número? El procediment usat no dóna pas més aleatorietat. Teatre?

Però, encara més, per què no una pantalla tàctil amb els noms de les ciutats, simplement? Amb, si cal, un sistema alternatiu amb teclat físic per persones amb limitacions de visió.

blog personal de Gabriel Massip