SomEnergia

Estic impressionat, i alhora content de formar-ne part, de l’evolució de SomEnergia al llarg del parell d’anys que porten funcionant.

SomEnergia es una cooperativa de generació i comercialització d’energia elèctrica a partir de fonts renovables. Això requereix una breu explicació: el mercat de l’energia elèctrica s’organitza en 3 actors:

  • Els qui generen electricitat a partir de qualsevol altra font d’energia (solar, carbó, eòlica, gas, fuel, cicle combinat, hidroelèctrica, biogàs, geotèrmica, mareomotriu, etc.), i venen l’energia al mercat elèctric.
  • Els distribuïdors d’electricitat, propietaris de les xarxes. Porten l’energia als consumidors i fan les lectures dels comptadors.
  • Els comercialitzadors: compren l’electricitat al mercat elèctric i ens la venen i facturen als consumidors segons les lectures dels comptadors que els proporcionen els distribuïdors.

Per l’activitat de generació gestiona 5 cobertes fotovoltaiques i hi ha una planta de biogàs en construcció, que ha d’entrar en funcionament aquest mateix 2013. Pel que fa a la comercialització, subministra electricitat a més de 6.400 socis. El nombre de socis creix actualment a un ritme de 100 cada setmana. A finals d’any la previsió és tenir al voltant de 10.000 contractes d’electricitat.

La cooperativa té ara mateix dos reptes importants:

  • Pair el creixement. En aquest sentit estic tranquil, l’equip rector ha demostrat, fins ara, que actua amb prudència, sentit pràctic i absolut respecte pel projecte. Però el servei al client/soci, de qualitat excel·lent, pot fer-se més difícil, per exemple.
  • Buscar i trobar nous projectes de generació, cada cop més complicat pel marc regulatori, que el Gobierno de España canvia sovint i mai en sentit favorable per a les energies renovables.

Si teniu més  interès a conèixer la iniciativa consulteu la web de la cooperativa; us respondran qualsevol dubte que els plantegeu. Jo vaig fer el canvi del contracte d’electricitat fa un any i mig, i mai he tingut cap problema, al contrari, com ja he comentat l’atenció al soci/client és excel·lent.

Temps de flors 2013

Unes quantes fotografies fetes ahir al Temps de flors de Girona. No hi havia estat mai, realment val la pena.

Ara, si podeu anar-hi entre setmana, segurament estareu més tranquils. Ahir hi havia molta, molta gent.

Jordi Sierra i Fabra: Dos dies de maig

Jordi Sierra i Fabra: Dos dies de maig (Dos días de mayo)
Rosa dels Vents, març del 2013
ISBN 978-84-01-38868-2
Valoració: 3

Miquel Mascarell s’ha casat amb la Patro. Mentre ella és uns dies fora de Barcelona per visitar un familiar malalt, l’ex-inspector s’assabenta de la mort de Mateu Galvany, el seu superior a la policia republicana, i un bon company i amic d’abans de la guerra. El Mateu ha mort atropellat, però la filla creu que no ha estat un accident, i li demana al Miquel que li trobi l’explicació.

Comencen dos dies d’anar amunt i avall, per estirar el fil de les pistes que té, ben poques i febles. Si bé el vell policia físicament nota el pas dels anys i les xacres de la dura postguerra, la seva perspicàcia i l’habilitat romanen intactes, o fins i tot potenciades per la implicació personal en els fets que investiga. Aquests dos dies el porten a topar una altra vegada amb el sinistre comissari Amador. Tot això amb el general Franco a punt d’arribar a Barcelona.

Molt engrescador, com tots els de la sèrie, em sembla que me l’he llegit en menys del que dura la investigació.

Cant popular per al “procés”

Ja hi havia pensat fa dies, i essent ahir 25 d’abril el Grândola, Vila Morena m’hi va fer pensar una altra vegada: per al procés que ha inicial Catalunya ens cal un cant popular, sentit, lluny de l’oficialitat de l’himne.

Proposo:

  • L’estaca: molt coneguda, i ja té tradició d’himne reividicatiu, i amb poques dificultats musicals. És la que m’agrada més, malgrat que ja no hi hagi carros.
  • El cant del poble: significatiu i contundent, però poc coneguda.
  • Camins, de Sopa de Cabra: més moderna, molt tranquil·la i també molt coneguda.
  • I si en voleu una en castellà, el Canto a la libertad, de Labordeta.

Se us n’ocorre alguna altra? Descarto el Cant de la Senyera perquè, fora de la tornada, és reservada a veus ben educades.

 

blog personal de Gabriel Massip