Irène Némirovsky: Jezabel (Jezabel)
Traducció de Maria Llopis
La Magrana, maig del 2012
ISBN 978-84-8264-547-6
Valoració: 4

Gladys Eysenach és una dona de seixanta anys fets, que ha matat un jove de 20 anys. Durant el judici les causes de la mort no queden gaire clares, però la impressió general és que es tractava del seu amant, i que li feia xantatge amenaçant-la d’explicar-ho tot a la seva parella formal.

El judici s’esdevé al principi del llibre. Després s’explica per què ella comet el crim. Per això l’autora parteix de la infantesa i joventut de la protagonista, i dóna una coherència total a aquest crim respecte als principis de vida de la Gladys.

Un llibre sobre l’essència mateixa de la vida, l’amor, les motivacions i les pors de viure, d’envellir i de morir.

Josep Maria de Sagarra: Vida privada
Edicions Proa, novembre 2010
ISBN 978-84-8437-966-6
Valoració: 4

La primera meitat del segle XX la industrialització va portar transformacions molt importants a Barcelona, en tots els àmbits. Aquesta noveŀla descriu la decadència dels Lloberola, una família benestant de Barcelona que perd patrimoni a tot vent però malda per mantenir certa dignitat i continuar aparentant una posició respectable. Les generacions més joves (els tres fills de don Tomàs i donya Leocàdia) no hi ajuden gaire, atès que ni els preocupen els problemes dels pares, ni s’hi entenen, ni serien capaços d’ajudar-los.

Vaig estar a punt de deixar aquest llibre en llegir la primera pàgina: amb expressions del tipus els nervis estaven tips de dormir, hi havia peces de roba d’ell adolorides de llur desordre, el tocadoret es veia fatigat d’ampolletes, polvoreres, pinces i tisores em va semblar que començava una noveŀla iŀlegible, farcida de descripcions prescindibles. En general no m’agrada l’abús del recurs d’animar els objectes.

Però vaig seguir, i la veritat és que el llibre m’ha agradat. És un estil molt detallista, a vegades una mica reiteratiu i tot (alguns fets es mencionen diverses vegades), però la lectura és globalment llaminera.

Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants
Educaula, 2011
ISBN 978-84-92672-1
Valoració: 3

Laura, una noia jove, ben educada i un pèl sofisticada de Barcelona, es casa amb un ric propietari de Comarquinal. A aquesta ciutat, si bé li envegen la distinció i elegància, mai no acaben d’acollir-la com una vilatana més, sinó que sempre s’hi sent forastera. A poc a poc l’ambient de comarques se li fa angoixós i buit, i el marit que tan meravellós li semblà a Barcelona esdevé una persona rude i eixuta.

Un altre home torna al poble després de voltar món durant un temps, i ambdós fan amistat. Ja us podeu imaginar el conflicte!

És un dels clàssics de la literatura catalana. Cap originalitat argumental, però sí una bona descripció d’una època i societat ja una mica antigues.

Laurent Binet: HHhH (HHhH)
Traducció d’Anna-Maria Corredor
Edicions de 1984, 2011
978-84-92440-67-2
Valoració: 2

L’any 1942, en plena ocupació nazi de Txecoslovàquia, la resistència va matar Reinhard Heydrich, el cap d’Eichmann i mà dreta de Himmler. El títol de la noveŀla ve de Himmlers Hirm heißt Heydrich, que traduït és el cervell de Himmler es diu Heydrich.

Heydrich havia estat nomenat cap del protectorat de Txecoslovàquia i hi havia reinstaurat l’ordre, a base d’una forta política repressiva, l’objectiu final de la qual era, és clar, que tot el país treballés per proporcionar material de guerra a l’exèrcit alemany. En el moment de l’atemptat, a finals de maig del 1942, Heydrich era en un moment ascendent de la seva carrera: hi havia rumors que seria nomenat governador (o el càrrec que sigui) de França i estava dissenyant els mètodes més sistemàtics de genocidi que, mesos més tard, van ser aplicats als camps de concentració.

Jan Kubiš i Jozef Gabcík, els dos homes que van matar Heydrich, van ser entrenats a Anglaterra per l’exèrcit txecoslovac, i van arribar a Txecoslovàquia saltant amb paracaigudes des d’un avió. Un cop fet l’atemptat van refugiar-se a l’església de Sant Ciril i Sant Metodi, on van morir amb altres homes de la resistència després d’un setge d’uns quants dies. L’exèrcit alemany va iniciar diversos actes de repressió brutal, entre ells l’aniquilació del poble de Lídice, amb l’assassinat de tots els homes i deportació de les dones a camps de concentració.

La noveŀla narra tots aquests fets històrics. Però potser per ser fets històrics acaba essent poc atractiva: hom coneix el final, se sap pràcticament tot el que va passar. I els punts que l’autor inventa o recrea acaba escrivint-hi coses com potser no va ser ben bé així o això és clar que m’ho he inventat, perquè no tinc manera de saber-ho. És més una noveŀla sobre la noveŀla, que narra tot el que l’autor sent i fa per escriure el llibre (sigui cert o no) que no una història sobre els fets reals. Tot i tenir el premi Goncourt del 2010 a la primera noveŀla no m’ha acabat de fer el pes.

La casualitat ha volgut que la meva escapada a Praga hagi coincidit amb el 70è aniversari dels fets. Hi havia una exposició que explicava el context històric de l’atemptat molt a prop de l’església de Sant Ciril i Sant Metodi, i tot de corones de flors a la petita finestra que comunica el soterrani de l’església amb el carrer. El soterrani es pot visitar, però quan hi vaig passar estava tancat i ja no hi vaig tornar.

Unes fotografies de la placa commemorativa i les flors.