Laurent Binet: HHhH

Laurent Binet: HHhH (HHhH)
Traducció d’Anna-Maria Corredor
Edicions de 1984, 2011
978-84-92440-67-2
Valoració: 2

L’any 1942, en plena ocupació nazi de Txecoslovàquia, la resistència va matar Reinhard Heydrich, el cap d’Eichmann i mà dreta de Himmler. El títol de la noveŀla ve de Himmlers Hirm heißt Heydrich, que traduït és el cervell de Himmler es diu Heydrich.

Heydrich havia estat nomenat cap del protectorat de Txecoslovàquia i hi havia reinstaurat l’ordre, a base d’una forta política repressiva, l’objectiu final de la qual era, és clar, que tot el país treballés per proporcionar material de guerra a l’exèrcit alemany. En el moment de l’atemptat, a finals de maig del 1942, Heydrich era en un moment ascendent de la seva carrera: hi havia rumors que seria nomenat governador (o el càrrec que sigui) de França i estava dissenyant els mètodes més sistemàtics de genocidi que, mesos més tard, van ser aplicats als camps de concentració.

Jan Kubiš i Jozef Gabcík, els dos homes que van matar Heydrich, van ser entrenats a Anglaterra per l’exèrcit txecoslovac, i van arribar a Txecoslovàquia saltant amb paracaigudes des d’un avió. Un cop fet l’atemptat van refugiar-se a l’església de Sant Ciril i Sant Metodi, on van morir amb altres homes de la resistència després d’un setge d’uns quants dies. L’exèrcit alemany va iniciar diversos actes de repressió brutal, entre ells l’aniquilació del poble de Lídice, amb l’assassinat de tots els homes i deportació de les dones a camps de concentració.

La noveŀla narra tots aquests fets històrics. Però potser per ser fets històrics acaba essent poc atractiva: hom coneix el final, se sap pràcticament tot el que va passar. I els punts que l’autor inventa o recrea acaba escrivint-hi coses com potser no va ser ben bé aixíaixò és clar que m’ho he inventat, perquè no tinc manera de saber-ho. És més una noveŀla sobre la noveŀla, que narra tot el que l’autor sent i fa per escriure el llibre (sigui cert o no) que no una història sobre els fets reals. Tot i tenir el premi Goncourt del 2010 a la primera noveŀla no m’ha acabat de fer el pes.

La casualitat ha volgut que la meva escapada a Praga hagi coincidit amb el 70è aniversari dels fets. Hi havia una exposició que explicava el context històric de l’atemptat molt a prop de l’església de Sant Ciril i Sant Metodi, i tot de corones de flors a la petita finestra que comunica el soterrani de l’església amb el carrer. El soterrani es pot visitar, però quan hi vaig passar estava tancat i ja no hi vaig tornar.

Unes fotografies de la placa commemorativa i les flors.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.