Entre la Baixa Ribagorça (a l’Aragó) i el Pallars Jussà i la Noguera (a Catalunya), la Noguera Ribagorçana forma el congost del Mont-rebei.
És un indret molt espectacular. Us en deixo unes quantes fotografies, fetes l’octubre del 2011.
Setmana Santa a Madeira
Unes quantes fotografies d’aquesta Setmana Santa a Madeira.
Hi ha moltes rutes per fer-hi caminades d’entre dues i cinc hores, amb pocs desnivells. D’aquestes, les més curioses són les levadas, que són sèquies fetes des del segle XV que porten aigua des de les zones més humides de l’illa fins a les seques. Aquesta xarxa té una longitud d’uns 2.000 Km, i per mantenir-la van construir camins paraŀlels, que ara són transitats per excursionistes.
Una de les més curioses, perquè transcorre dins d’un bosc de laurisilva, és la que va des de les Queimadas fins al Caldeirão Verde. Llàstima de pluja, perquè el salt d’aigua del petit gorg és realment espectacular. Si mai aneu a l’illa us recomano aquesta caminada; són entre 3 i 4 hores, té molt poc desnivell, i cal portar una llanterna (hi ha dos o tres túnels) i calçat adequat per caminar per la muntanya, és clar!
Regal per a Sant Jordi
Fixeu-vos en el text del cartell publicitari:
El mateix diccionari de l’IEC accepta per a en el sentit de concreció temporal:
d) [LC] La concreció temporal, el terme, l’adiament. Estic convidat per a demà. M’ho han encarregat per a diumenge. Deixem-ho per al dia 15.
però aquesta construcció té un matís de data final, fita o acabament de termini. En altres exemples de l’entrada per recull: El cònsol començarà a treballar per Nadal. El terratrèmol va ser pel juny. Degué arribar per Pasqua.
Els gramàtics no han aconseguit que tinguem clar quan s’ha de fer servir per o per a; històricament hi ha qui ha tirat pel dret amb solucions radicals (recordeu-vos del Diari de Barcelona, que va optar per no fer servir mai per a, per exemple). Però per a en aquest context dóna a entendre que Sant Jordi és el destinatari del regal. La majoria de catalans no sabríem pas com fer-li arribar l’obsequi, però Amazon potser sí!
Calaix de sastre
El calaix de sastre ha esdevingut un calaix desastre:
És perquè li falta espai?
Google desktop
Arran de la reinstaŀlació d’un Windows he vist que Google ha deixat de treballar en Desktop (des de fa bastants mesos, m’havia passat del tot per alt).
El principal avantatge Desktop és que indexa(va) els fitxers de l’ordinador i també el correu de Gmail. No he trobat cap programa que indexi els dos mons, per tant he tornat a fer servir l’indexador de Windows pels fitxers. El correu ja el trobaré amb la barra de cerca del mateix Gmail.
Ja saben llegir els codis bidi
Els bitllets d’Euromed comprats per internet tenen un codi de barres al peu de la pàgina. Fins ara a les estacions retallaven aquesta part del paper i se la quedaven. Avui ja no ho han fet, només han llegit el codi de punts bidimensional que hi ha imprès al mateix full. La propera vegada imprimiré l’anada i la tornada al mateix full, un a cada cara.
E. L. Doctorow: Billy Bathgate
E. L. Doctorow: Billy Bathgate (Billy Bathgate)
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions de 1894, gener del 2011
ISBN 978-84-82440-55-9
Valoració: 3
Un noi d’uns 15 anys molt viu i amb alta capacitat d’observació entra a formar part de la banda del mafiós Dutch Schultz (personatge real) just a l’inici de la seva decadència: assetjat pel fisc, amb diversos enemics que estan literalment a matar amb ell, però encara fort en el negoci manipulat del joc i amb clients captius des de l’època de la llei seca, tot i que aquesta ja ha estat abolida.
En els mesos que dura la coŀlaboració el noi viu l’assassinat d’un coŀlaborador i antic soci, la manipulació descarada d’un jurat i, finalment, la caiguda de la totalitat de la banda per mètodes expeditius; ell salva la pell gràcies a una mica de sort i habilitat.
Escrita com relat del noi, molts anys més tard dels fets, quan ha esdevingut un ciutadà respectable. Combina, com totes les altres obres que he llegit de Doctorow, fets reals amb personatges no famosos (en aquest cas, el protagonista). Molt detallista, transporta el lector a l’ambient del primer terç del segle XX.
Ser o estar
Qui no ha tingut, sobretot en català, dubtes sobre si fer servir ser o estar? A Microsoft tampoc no ho tenen clar del tot: les bústies d’exchange són gairebé plenes, però estan plenes:
