A Hamburg hi ha la que diuen que és la maqueta de trens (Miniatur Wunderland) més llarga del món.
De fet és molt més que una maqueta de tren, vegeu-ne el vídeo:
A Hamburg hi ha la que diuen que és la maqueta de trens (Miniatur Wunderland) més llarga del món.
De fet és molt més que una maqueta de tren, vegeu-ne el vídeo:
Darrerament sento sovint després usat per indicar la causa d’un fet. Per exemple, el noi ha estat sancionat després que ahir trepitgés la mà d’un jugador rival.
El diccionari no recull aquesta funció, i em sona malament. Per què no fan servir perquè?
(Això no volia ser una entrada futbolística)
Un dels regals que he fet (en doble sentit!) aquestes festes és un mòbil amb el sol i els planetes del sistema solar:
El procés va ser el següent:
Vist el resultat, hauria quedat millor amb més pes a cada element. Els planetes petits han quedat massa lleugers, una mica més de gruix (potser una fusta entre les dues fotografies) hauria ajudat a donar-li més consistència, tot i que hauria hagut de fer servir una serra per tallar les peces.
Disculpeu la pèssima qualitat de la fotografia.
Començaré l’any amb una anomalia de l’atzar. Al sorteig de la lotería primitiva d’ahir:
Categoria | Encertants |
---|---|
6 encerts | 18 |
5 encerts + complementari | 12 |
Hi ha 2 fets curiosos:
Això amb un nombre similar d’apostes que altres vegades.
Explicacions? Si és que n’hi ha cap, se me n’ocorren 3:
Una prova més de noms castellanitzats als mapes de Google: el nostrat carrer de dalt ha esdevingut la calle de arriba.
Confiem que rectifiquin aviat: ningú a Badalona sabria dir on és aquest carrer, i això dels noms castellanitzats ens transporta a 40 anys enrere.
Amb els cognoms no s’hi han atrevit (el Marquès de Mont-Roig i Roger de Flor els veig correctes), però sí amb els noms: hi Pau Claris i també Pablo Claris, José Vicente Foix, Joaquín Ruyra. Una exòtica calle del sirocco (sic)… i m’aturo!
Algú coneix l’adreça del Rodríguez Zapatero (no vull dir pas el que es jubila la setmana entrant, sinó el Javier)?
19:10: Notícia de Vilaweb: Google reconeix l’error del català i es compromet a arreglar-ho.
Haruki Murakami: 1Q84 (tercer llibre) (1Q84 ichi-kyû-hachi-yon)
Traducció de Jordi Mas López
Editorial Empúries, 2011
ISBN 978-84-9787-739-8
Valoració: 2
Aomame i Tengo continuen immersos en el món 1Q84, amb la idea de buscar-se (impulsada sobretot per ella), però sense acabar d’entendre les regles que el regeixen. Un tercer personatge, el sinistre Ushikawa, pren més protagonisme, i s’alternen els capítols de tots tres. Altres personatges que apareixien als primers volums (la gent petita, la mateixa Fukaeri) queden molt al marge de la història principal.
Si heu llegit els dos primers llibres però encara no el tercer, alguna cosa no us quadra, però no us hi amoïneu, es desvetlla als primers capítols.
Em decep el final; em sembla que Murakami fa trampa, acabant la història per l’article 29, i no vull ser més explícit per no aixafar la guitarra a qui vulgui llegir el llibre. És per això que li deixo una nota una mica baixa.
Des del centre de Maó hi ha magnífiques vistes sobre el port (segons Andrea Doria, el millor port de la Mediterrània, juntament amb juny, juliol i agost).
Us deixo la maniobra de gir del vaixell Zurbarán, un dia de la setmana passada.
He estat uns dies a Menorca. Adjunto un vídeo d’ocells en vol, una tarda de la setmana passada. Enregistrat des de la Naveta des Tudons.