M’ha arribat per correu electrònic una proposta de vot en blanc al senat, com a via per demanar la supressió d’aquesta càmera.

Però per informar-me una mica més sobre la institució (quants senadors hi ha?) he entrat a la web del Senado de España, i m’ha caigut l’ànima als peus, té un disseny del segle passat:

• La pàgina principal és un menú amb fotografies, mal posades
• Títols amb ombres, que es llegeixen molt malament
• Ús abusiu de majúscules i negretes per als títols
• Els colors de fons de les pàgines canvien segons la secció visitada
• Sense cap opció (que jo hagi vist) de sindicació de continguts (rss)

Hi ha alguna part en català.

La del Congreso de los Diputados és una mica més moderna, però res de l’altre món, tampoc. Ja de pas he anat a la del Parlament de Catalunya, és molt millor (massa espessa pel meu gust).

La del Senado no cal que l’arreglin, el poden dissoldre definitivament. Hi votaré en blanc.

15:35: Rectifico, hi ha canal RSS per a les notícies.

Gràcies a Diari d’un llibre vell vaig saber de l’exposició de part de la coŀlecció Sirvent de màquines d’escriure a Santiago de Compostela.

Com que aquest setembre he estat per allí, m’he arribat a la Cidade da Cultura de Galicia (lloc on possiblement no hauria anat) i l’he visitada.

Hi ha moltes curiositats, les que més m’han cridat l’atenció són:

• La considerada primera màquina d’escriure, la Sholes & Glidden del 1873, integrada en un moble similar als de les màquines de cosir antigues.
• La Hermes pocket, una màquina molt compacta i que semblava molt ben acabada.
• Les màquines per escriure música (em sembla que n’hi ha 3)
• Una màquina d’escriure Toshiba amb 1.172 caràcters ideogràfics japonesos.
• Les màquines de tipus índex: en comptes de tenir una tecla per cada lletra tenen un mecanisme mòbil (l’índex) per assenyalar la lletra que vols escriure. Això les fa molt compactes, però segurament molt més lentes.
• Una Royal daurada (de veritat), igual a la que va fer servir l’escriptor Ian Fleming.

Si aneu a Santiago i us fa una mica de gràcia el tema, us aconsello que hi aneu.

Per cert, a la mateixa Cidade da Cutura podeu veure una breu exposició que explica aquest macrocomplex cultural (encara en construcció). Depenent des d’on arribeu a Santiago veureu una construcció molt nova i gran en una muntanya, és això… (És a l’est de la ciutat).

16/09: Podeu descarregar-vos el fullet de l’exposició.

M’he assabentat de la defunció de l’artista Josep Grau Garriga, autor de la reixa-portalada de l’ermita dels Sants Metges Cosme i Damià, de Sarral, a la Conca de Barberà.

L’ermita fou obra de l’arquitecte Josep Puig i Torné, i es va construir amb l’esforç de tot el poble a finals dels anys seixanta / principis dels setanta del segle XX.

I he consultat l’arxiu fotogràfic, ja vaig publicar tot el que en tinc.