Hi ha refranys i frases fetes intraduïbles, perquè es recolzen en polisèmies o homonímies (totals o fonètiques) exclusives d’un idioma. En català tinc identificats:
Si en coneixeu algun altre m’agradaria que me’l deixéssiu com a comentari!
Martí Gironell: L’arqueòleg
Editorial Columna, 2010
ISBN: 978-84-664-1311-4
Valoració: 2
Noveŀla inspirada en els viatges que el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach va fer a Terra Santa a principis del segle XX per aprofundir en el coneixement dels llocs bíblics i, alhora, adquirir i portar a Montserrat peces per a exposar al Museu Bíbilic.
Com a obra literària crec que queda curta, poc ambiciosa, amb un estil reiteratiu que, fins i tot, cansa. No veig cap sentit a dir havia acceptat a contracor i si us plau per força. Hi ha moltes construccions similars a aquesta, redundants. O parlar de generacions i generacions i unes línies més avall explicar que són quatre generacions. O bé crear certes expectatives en alguns punts sobre fets que després esdevenen senzilles anècdotes, sense cap transcendència en el transcurs de la noveŀla. D’altra banda, la història és una mica fluixa, tot i l’esforç de l’autor per introduir-hi un element d’intriga.
Fa uns anys vaig sentir un escriptor de renom català que deia que tota obra literària no estava acabada fins que s’havia escrit tres o quatre vegades. Tinc la sensació que a aquesta li falten un parell de reescriptures.
He obert la meva pàgina personal de Google amb quatre navegadors (Explorer 8.0.7600.16385, Firefox 3.6.13, Chrome 8.0.552.224 i Opera 11.00).
Fan un ús ben diferent de la memòria:
Després de força anys he tornat a fer servir Opera, i veig que és el que consumeix més memòria.
M’estic entretenint (no sé si ho acabaré) a traduir un programa al català.
La guia d’estil de Softcatalà diu clarament que cal tractar l’usuari de vós. Jo hi afegiria que també es pot fer de tu. Però no ho feu mai de vostè, perquè origina problemes d’ambigüetat. Per exemple, la frase Hi ha hagut un error de comunicacions amb el servidor. Comprovi la seva connexió xarxa, a què fa referència, a la xarxa de l’usuari o a la del servidor?
Divendres va inaugurar-se l’ampliació del Museu de Badalona. Finalment estan connectats el soterrani del Museu i la plaça Font i Cussó. Globalment són 3.400 metres quadrats de restes romanes visitables, en què destaquen les Termes i el Decumanus. El recorregut està adaptat a persones amb mobilitat reduïda.
A més de l’ampliació física s’ha aprofitat per crear una nova museografia.
A la web de l’Ajuntament de Badalona hi ha més informació de les reformes que hi han fet.
El pessebre d’aquest any a la plaça de la Vila, fet per Carme Ayza Bultó, reprodueix la Badalona del segle XVIII, sobretot el Dalt la Vila i les cases de pescadors de Baix a Mar. És allunyat en espai i temps de la Galilea del segle I, però el resultat agrada; i, posats a inventar-se un decorat, és tan lícit inspirar-se en la pròpia ciutat com inventar-se oasis plens de palmeres.
La part que menys m’agrada és el naixement, en una espècie de cobert a la platja.
Recomano també la visita dels diorames que hi ha a El Refugi, amb altres escenes pessebristes ambientades a Badalona.
Canvis en la visualització de fotografies. Ara és més còmode veure-les grans, però no es pot consultar el detall de les explicacions o comentaris.
Com que molt poques fotos tenen explicacions i comentaris de moment ho deixo així fins que trobi (o desenvolupi) un plugin millor.
Cap de setmana llarg a l’anomenada ciutat rosa, totalment desconeguda per mi.
Des de molts anys enrere que un estiu vam ser a la Val d’Aran que no veia la Garona. És clar, aquí és immensament més ample i cabalós que a Les. I del curs de l’aigua passo a pensar en la llengua, l’occità. Presència només testimonial a alguns rètols turístics i dels carrers.
A l’entrada de la basílica de Sant Sernin (una meravella, per cert) una parella jove que parlen francès entre ells es pregunten si aquella explicació és en espanyol. Jo mateix els trec del dubte. Em sap greu no haver-los preguntat exactament d’on eren, però sospito que eren francesos; m’aventuro a dir que l’occità sorprèn els mateixos francesos.
Deixo unes quantes fotografies de la ciutat, bàsicament del riu, la catedral i la ja anomenada magnífica basílica de Sant Sernin.
9/12: Hi va exercir de polític i professor el matemàtic Pierre de Fermat, el segle XVII, l’autor del darrer teorema de Fermat, que ell no va demostrar perquè la demostració no cap al marge del llibre, i que va portar els matemàtics de corcoll fins a finals del segle XX.