Visita a fàbrica Airbus A380

He estat uns dies a Tolosa de Llenguadoc.

Tolosa és una de les capitals aeronàutiques d’Europa, atès que hi ha la seu d’Airbus, i que aquesta companyia hi té diverses línies d’assemblatge d’aparells, entre ells l’A380. Hi ha la possibilitat de veure’n un trosset  en una visita organitzada (més informació a Manatour).

He fet aquesta visita, anomenada “circuit Jean Luc Lagardière”. Ens han ensenyat:

  • Una rèplica de la sala de telemesura feta servir en el procés de certificació, on hem vist el vídeo del primer vol del A380, així com les proves en vol de l’entrada en pèrdua.
  • Explicació de l’origen (França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya) de les diferents parts de l’avió, i com es transporten fins a Tolosa (transports combinats de terra, mar, riu Garona i aire).
  • Visita a hangar verificacions, amb tres A380 arrenglerats en paraŀlel, que estan essent comprovats. El procés dura unes sis setmanes per cada aparell, que surt d’aquest hangar ja amb els motors coŀlocats. La grandiositat de l’espai només es percep quan veus com és de petita, comparativament, la gent que hi treballa! L’hangar es veu des d’una posició elevada (uns 20 metres), per sobre dels fuselatges (però per sota del timó de profunditat).
  • Visió de dues filmacions més, accelerades:
    • L’assemblatge dels aparells a partir de les peces
    • Pintura d’un dels aparells (el prototipus)
  • Visita d’una reproducció a mida real d’1/3 de l’interior de l’avió en una configuració “clàssica” (primera classe al pis de dalt, classe turista al pis de sota).

Els A380 surten de Tolosa volant pels seus propis mitjans, cap a Alemanya, on són pintats i configuren l’interior segons les especificacions del client.

Esperava una mica més de la visita. Guanyaria si el mateix hangar de verificacions també es pogués veure des de terra, per exemple. M’ha agradat fer-la, de totes maneres.

Ah, és absolutament prohibit fer-hi cap fotografia.

Seguiment resultats electorals

Com sempre, amb 2 finestres d’Opera que s’actualitzen automàticament cada 15 segons, una pels resultats de Catalunya i l’altra pels de Badalona.

Amb menys de l’1% escrutat (0,93%) els resultats oficials s’acosten força als sondatges fets a peu d’urna. Potser hauríem de pensar si ens cal fer aquest esforç (quant costa, aquest sondatge, que paguem d’una manera o altra entre tots?) per tenir els resultats 1 hora abans.

La diferència més significativa és que, segons els primers resultats, entraria al Parlament PxC.

21:30: Com fa 4 anys surt el conseller Ausàs i deixen d’actualitzar els resultats. Ho trobo tan absurd com aleshores. De nou, cal repensar quin sentit té aquesta roda de premsa quan els resultats són totalment accessibles per altres mitjans. D’altra banda, amb un 40,29% escrutat a la circumscripció de Barcelona es veu com PxC va baixant i s’acosta al llindar del 3%. De seguir la tendència (que fa estona que dura) quedaran fora del Parlament.

I és significativa la victòria de CiU a Badalona (29% dels vots per CiU vs. 24% per PSC).

21:46: Solidaritat per la Independència porta velocitat ascendent a Barcelona. Ara mateix té el 2,91% dels vots de Barcelona. De seguir la tendència fàcilment tindrà escons per Barcelona.

22:15: Amb més del 90% escrutat es confirmen del tot les tendències que apuntava. A Badalona, amb el 98% escrutat CiU s’apunta un 31% dels vots i el PSC no arriba al 23%, puja el PP i baixa ERC.

HTC Desire

Des de fa uns mesos tinc un telèfon HTC Desire per a ús personal. És un aparell impressionant, i no sé per què no n’he parlat abans. Els punts que en destaco són:

  • Pantalla de gran qualitat
  • Ràdio FM incorporada

El principal problema que té és la reduïda durada de la bateria, com passa amb tots els telèfons d’aquest tipus.

El faig servir més com a lector de RSS i per escoltar podcasts radiofònics que com a telèfon. Els programes (o apps, que en diuen ara) més interessants que he trobat són:

  • NewsRob: lector de RSS que es sincronitza amb el google reader. Imprescindible per mi.
  • Handcent SMS: els SMS que envia el telèfon em donaven problemes en ser llegits per un telèfon Samsung. Amb el Handcent això ja no passa. Té un inconvenient, no accepta algunes vocals accentuades.
  • BeyondPod Potcast: per descarregar i escoltar “podcasts” radiofònics.
  • A Online Radio: per escoltar ràdio en directe a través d’internet.
  • Locale: permet configurar el comportament del dispositiu segons on ets i l’hora. Per exemple, el faig servir per sincronitzar el NewsRob a primera hora del matí (a casa, a través de la connexió WiFi) i a mitja tarda a la feina (a través de la connexió 3G).
  • Google Skymap: mapa del firmament. Impressionant.
  • DailyDilbert: sempre va bé dedicar 2 minuts a llegir el “Dilbert del dia”.
  • k-9 mail: client de correu alternatiu.

Interior Basílica Sagrada Família

Aquest migdia he visitat l’interior de la basílica de la Sagrada Família, de Barcelona.

És un bon repte fotogràfic. Hi és útil tant un gran angular extrem (menys de 20 mm) com un teleobjectiu mitjà (fins a 200 mm). Hi ha prou detalls (i les distàncies no són pas petites) per a teleobjectius més potents, però tingueu present que no hi deixen fer fotografies amb trípode.

Us deixo 20 de les 68 fotografies que he conservat (n’he fet una vuitantena).

Les primeres anxoves

Anxoves amb oli
Anxoves amb oli

Cada temporada de l’any té algun moment singular des del punt de vista de la teca. I a la tardor n’hi ha uns quants: els primers bolets, les castanyes i els panellets, els primers torrons… I, també, la primera tastada d’anxoves.

Des de l’estiu que els seitons estan en conserva. Sal i pebre. Ara han esdevingut anxoves. I amanides amb un bon bassal d’oli de la denominació d’origen Siurana i acompanyades d’un bocí de pa amb tomàquet són boníssimes!

Calces

El metro em cansa una mica, però em deixa realment molt a prop de casa i amb el tren he tingut tantíssims contratemps que, per dir-ho en termes polítics, es mereix passar una temporada més a l’oposició.

Avui, però, em venia bé tornar amb tren. I a l’estació de Badalona hi he trobat aquesta caixa, recentment instaŀlada:

Calces a l'estació de la RENFE
Calces a l’estació de la RENFE

Passa el mateix que amb els “Zara Home”; un dia entraré en un i preguntaré on és la secció de calçotets.

Maria Aulèlia Capmany: Betúlia

Autor: Maria Aurlèlia Capmany
Nautilus Comunicació i Cultura, SL, 2010
ISBN 978-84-613-9341-1
Valoració: 4

Una noia és contractada durant un any per catalogar la biblioteca privada dels Garrit, en una gran casa del carrer del Temple de Betúlia. Mentre dura la feina entra en contacte amb la societat més benestant de la ciutat, essent espectadora de diversos embolics amorosos, el fort classisme regnant a la ciutat, i (més tímidament) la divisió entre vencedors i vençuts (a la guerra) .

La ciutat model és Badalona (els noms dels carrers hi són reflectits sense canvis, tot i que la resta, fins i tot els noms dels monuments, foren canviats; per exemple, l’església de Santa Maria hi surt amb el nom de Santa Úrsula) i possiblement la societat que s’hi reflecteix està inspirada en el que l’autora s’hi trobà l’any 1944, quan va venir a fer classe al que aleshores era la Escuela de Enseñanza Media Isaac Albéniz.

És una noveŀla densa, no fàcil de llegir, i que (motivat també per una temporada professionalment complicada) m’ha costat d’acabar. Hi he trobat trossos espessos, com si hi faltés una darrera revisió, però el deixo al costat dels que poden merèixer una relectura!

Tant l’Ajuntament de Badalona com l’Espai Betúlia han coŀlaborat en aquesta edició, que compta amb una enriquidora introducció d’Isabel Graña i Zapata. En aquesta presentació s’hi comenta que l’obra va tenir una acollida freda a la societat badalonina, atès que no en surt massa ben parada.

Hi ha un petit defecte en aquesta edició que dificulta la lectura: els paràgrafs no tenen cap separació entre ells, i les primeres línies no estan sagnades.

Baetulona – 100 dissenys per a la història

Aquest migdia s’ha inaugurat oficialment l’exposició Baetulona, 100 dissenys per a la història, davant de l’edifici de El Viver de Badalona (Pl. Assemblea de Catalunya).

Amb motiu de la capitalitat catalana de la cultura, 100 dissenyadors gràfics d’arreu han creat cartells per a iŀlustrar algun episodi de la vida de la ciutat. S’hi reflecteixen fets tan distants (en el temps i la naturalesa) com la fundació de Baetulo per part dels romans, l’atorgament del títol de ciutat, la fundació del Penya Spirit of Badalona o les dues arribades del ferrocarril (el de la línia Barcelona-Mataró [1848] i el metropolità [1985]).

Recomano entretenir-s’hi. Jo hi he passat aquest migdia, i algun artista estava explicant la seva creació. N’adjunto unes fotografies que he fet a primera hora de la tarda, amb el mòbil.

Continua la lectura de Baetulona – 100 dissenys per a la història

blog personal de Gabriel Massip