I quina pena que fem!

Arran d’aquest rebombori sobre bandera/lema a la manifestació de dissabte, i abans de decidir si hi aniré o no:

  • Encara no es coneix el text complet de la sentència, oi? Seria bo de conèixer els fonaments jurídics complets de la sentència abans de manifestar-nos.
  • Qui convoca aquesta manifestació? Òmnium Cultural? Doncs que hi posin el lema que vulguin. No entenc que el president de la Generalitat ens convidi a anar a la manifestació el mateix 27 de juny, però que després ell mateix vulgui condicionar-ne el lema.
  • I no entenc quin és el problema del lema. Som una nació ho diu el mateix estatut, i nosaltres decidim és del que ens queixem, que vam confeccionar i aprovar un estatut que ha estat retallat.

En fi, que em torna al cap una frase que deia (suposo que encara diu!) un vell amic de la família: i quina pena que fem!

Jorge Oteiza a Bilbao

Escultura gegant de Jorge Oteiza davant de l’ajuntament de Bilbao, titulada Variante ovoide de la desocupación de la esfera.

Trens R4 a Badalona (continuació)

Des de fa un parell de setmanes les coses han millorat:

  • Hi ha una pantalla amb els propers trens, i la via d’on surten. El següent pas seria que la informació fos fiable, perquè algun dia no ho sembla.
  • A la web de la RENFE, si demanes horaris des de Badalona a Sants (per exemple) surten els horaris combinats, els d R1 amb R4.

18/06: Avui he vist la pantalla en procés de reinici, funciona amb OpenSUSE.

    Jesús Moncada

    A Provisionals han proposat de fer un homenatge a Jesús Moncada, en el cinquè aniversari de la seva mort. Vaig descobrir Moncada precisament arran de la seva defunció, abans no n’havia sentit a parlar. Ara algun dels seus llibres (Històries de la mà esquerra) és de lectura obligatòria a quart d’ESO.

    La meva aportació és de la seva darrera noveŀla, Estremida memòria; he escollit un fragment de la carta que l’amic del narrador escriu com a resposta al primer capítol.

    Seria un miracle, doncs, que Agustí Montolí es trobés en condicions òptimes per aparèixer al llibre. Sobretot tenint-ne en compte la mala salut. En el seu estat (la tos que he anat sentint de punta a punta del capítol no resulta gens tranquiŀlitzadora), cal tenir una raó de pes per emprendre viatge de Casp a Mequinensa.

    Acostumat a l’enllumenat elèctric, per bé que encara vaig viure en un món que no el coneixia i en el qual la tenebra era una força primordial, la pobra claror del capítol -només un quinqué per iŀluminar els preparatius de l’escrivà- també m’ha impedit escodrinyar les fesomies de la dona. Si bé, a ell, tornaré a trobar-lo a la llum del dia, temo que la Teresa se’m quedi en la taca borrosa reflectida un instant al mirall del lavabo i amb prou feines despresa de la fosca. Em dol així mateix que Montolí no s’hagi entretingut una mica més davant la petita biblioteca del despatx; m’hauria agradat tafanejar els llibres arrenglerats als prestatges.

    Parlant d’una altra cosa, em fa l’efecte que el mosso de la posta, força nerviós, impressionat per la comitiva que travessava fa un moment els carrers de la ciutat, no ajusta prou bé la cingla de la sella. I una darrera qüestió abans Montolí no pugi a cavall enmig d’un atac de tos, surti de la ciutat i comenci a fer via cap a Mequinensa: quan obria un calaix de l’escriptori, jo, com et deia abans, m’he distret provant d’esbrinar els títols dels volums de la biblioteca. Tu, que hi eres més a sobre, ¿t’has fixat si n’agafava el revòlver?

    Spam

    La meva estratègia per l’spam del correu personal es basa en spamassassin, i en 2 nivells de control:

    • A partir d’un llindar relativament alt esborro automàticament tots els correus.
    • En una franja intermitja els inspecciono, sense descarregar-los a l’ordinador. Molt de tant en tant trobo falsos positius, que em permeten ajustar les regles de l’spamassassin.

    Aquesta setmana n’han arribat molts relacionats amb el futbol.

    I ara acabo de veure aquests:

    spam rebut

    Altra feina deu tenir, la noia…

    blog personal de Gabriel Massip