A Barcelona he vist uns cartells que conviden a baixar el volum durant l’estiu.
Per què no a abaixar-lo?
Trens R4 a Badalona (continuació)
Des de fa un parell de setmanes les coses han millorat:
- Hi ha una pantalla amb els propers trens, i la via d’on surten. El següent pas seria que la informació fos fiable, perquè algun dia no ho sembla.
- A la web de la RENFE, si demanes horaris des de Badalona a Sants (per exemple) surten els horaris combinats, els d R1 amb R4.
18/06: Avui he vist la pantalla en procés de reinici, funciona amb OpenSUSE.
Jesús Moncada
A Provisionals han proposat de fer un homenatge a Jesús Moncada, en el cinquè aniversari de la seva mort. Vaig descobrir Moncada precisament arran de la seva defunció, abans no n’havia sentit a parlar. Ara algun dels seus llibres (Històries de la mà esquerra) és de lectura obligatòria a quart d’ESO.
La meva aportació és de la seva darrera noveŀla, Estremida memòria; he escollit un fragment de la carta que l’amic del narrador escriu com a resposta al primer capítol.
Seria un miracle, doncs, que Agustí Montolí es trobés en condicions òptimes per aparèixer al llibre. Sobretot tenint-ne en compte la mala salut. En el seu estat (la tos que he anat sentint de punta a punta del capítol no resulta gens tranquiŀlitzadora), cal tenir una raó de pes per emprendre viatge de Casp a Mequinensa.
Acostumat a l’enllumenat elèctric, per bé que encara vaig viure en un món que no el coneixia i en el qual la tenebra era una força primordial, la pobra claror del capítol -només un quinqué per iŀluminar els preparatius de l’escrivà- també m’ha impedit escodrinyar les fesomies de la dona. Si bé, a ell, tornaré a trobar-lo a la llum del dia, temo que la Teresa se’m quedi en la taca borrosa reflectida un instant al mirall del lavabo i amb prou feines despresa de la fosca. Em dol així mateix que Montolí no s’hagi entretingut una mica més davant la petita biblioteca del despatx; m’hauria agradat tafanejar els llibres arrenglerats als prestatges.
Parlant d’una altra cosa, em fa l’efecte que el mosso de la posta, força nerviós, impressionat per la comitiva que travessava fa un moment els carrers de la ciutat, no ajusta prou bé la cingla de la sella. I una darrera qüestió abans Montolí no pugi a cavall enmig d’un atac de tos, surti de la ciutat i comenci a fer via cap a Mequinensa: quan obria un calaix de l’escriptori, jo, com et deia abans, m’he distret provant d’esbrinar els títols dels volums de la biblioteca. Tu, que hi eres més a sobre, ¿t’has fixat si n’agafava el revòlver?
Spam
La meva estratègia per l’spam del correu personal es basa en spamassassin, i en 2 nivells de control:
- A partir d’un llindar relativament alt esborro automàticament tots els correus.
- En una franja intermitja els inspecciono, sense descarregar-los a l’ordinador. Molt de tant en tant trobo falsos positius, que em permeten ajustar les regles de l’spamassassin.
Aquesta setmana n’han arribat molts relacionats amb el futbol.
I ara acabo de veure aquests:
Altra feina deu tenir, la noia…
Gabriel García Márquez: El amor en los tiempos del cólera
Gabriel García Márquez: El amor en los tiempos del cólera
Mondadori, 1999
ISBN 978-84-397-0385-3
Valoració: 4
Un dels clàssics de García Márquez, que no havia llegit fins ara, tot i que el tenia a l’estanteria des de fa un parell d’anys.
Lluny de l’estructura complexa de Cien años de soledad o prismàtica de Crónica de una muerte anunciada, aquesta és una obra pràcticament lineal, que tracta de l’amor apassionat, gairebé obsessiu, de Florentino Ariza cap a Fermina Daza. El millor del llibre és la descripció que fa dels sentiments, caràcters i ambients on transcorre la vida dels personatges. De fet el llibre és això, que no és poc! El més curiós: al principi hi ha un cert misteri (que suposes que serà el fil conductor de la història) però que al final és anecdòtic.
En van fer una peŀlícula l’any 2007. Algú m’ha dit que era dolenta, i no m’estranya: és un llibre ben poc cinematogràfic.
Recomanable per lectura pausada.
Diada castellera a Badalona
Vídeo de les quatre darreres actuacions de la diada castellera d’avui a Badalona, amb els Castellers de Lleida, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Badalona, és clar!
Bombeta LED “Parathom”
Comença a haver-hi bombetes LED interessants, en el sentit que poden substituir bombetes incandescents corrents. He comprat una Parathom Classic A 40 d’Osram:
Les conclusions:
- Consumeix 8 W, i la venen com una substituta de bombetes de 40 W. Segons com es miri és correcte:
- Emet 345 lm, i una incandescent de 40 W n’emet uns 420. Sembla, doncs, que hagi de fer menys llum.
- He comparat el temps d’exposició per fotografiar una habitació iŀluminada amb aquesta bombeta i amb una incandescent de 40 W. Em surten els mateixos valors. (Les mesures poden estar condicionades per la forma del llum, que no puc tenir en compte.)
- Té un cert retard en l’encesa. Amb l’ajut de filmació de vídeo l’avaluo en 0,25 segons (inferior a la majoria de bombetes fluorescents de baix consum, però es nota).
- Té un pes considerable, 140 g. Una incandescent pesa uns 30 g. Pot ser un inconvenient per a llums articulats.
- La temperatura de color és de 3.000 K, un blanc càlid, molt semblant a les bombetes incandescents.
- En apagar-la queda un residu de llum, que s’esvaeix al cap d’uns segons.
- Té una durada prevista de 25.000 hores.
Aquesta té rosca E27, com podeu veure; també n’hi ha amb rosca E14 i GU10, tot i que la potència de les GU10 és una mica més petita.
Caldrà seguir l’evolució d’aquests productes; encara els falta:
- Un pas més en la potència lluminosa perquè puguin substituir bombetes de 60 W i 100 W amb mides similars a les bombetes clàssiques.
- Reducció de preus: ara mateix costen entre 3 i 4 vegades més que una bombeta fluorescent de baix consum.
Suggeriment d’adjunció al Thunderbird
Curiositat del Thunderbird 3: en un correu he escrit t’envio i ha activat una barra a la part inferior convidant-me a adjuntar-hi un fitxer. No m’hi havia fixat fins ara.
