Des de fa unes setmanes Transports Metropolitans de Barcelona ha iniciat una campanya per reduir el nombre de persones que viatgen sense pagar. Qui la fa, la paga. Exactament, pagarà entre 50 i 600 €, que és el que costa colar-se al metro o bus.
Es pot dir exactament… entre?
(No he trobat una imatge de la campanya en català)
Aquest octubre Víctor Pàmies ha començat a publicar a Raons que rimen les 10 dites catalanes més populars, segons l’estudi que ha realitzat des del març d’aquest any a partir de les aportacions de més de 1.200 persones.
A la cuina, fent una mica de sopar. «El Cafè de la República», de Catalunya Ràdio de fons, que m’ajuda a desconnectar de la feina i posar-me al dia dels embolics del món.
Ep, aquesta veu, parla de la seva família de Badalona, doncs sí, sembla la Nàdia, sí, diuen Nàdia Ghulam, doncs és clar, és ella, què, un premi literari, el ¡Prudenci Bertrana!?
Fa setmanes que no la veig, la Nàdia, no ho sabia pas, que escrivia aquest llibre, i me n’alegro, caram si me n’alegro, moltíssim!
Unnim em va desagradar al principi, ara potser m’hi he acostumat i em comença a fer el pes.
Però això de catalunyacaixa ho trobo esgarrifós. És qüestió de temps? Els creatius s’han quedat sense forces?
Manuel Vázquez Montalbán: Tatuaje
Editorial Planeta, 2004
ISBN 84-08-05131-8
Valoració: 4
A la platja de Vilassar de Mar apareix mort un home totalment desfigurat, amb un tatuatge al cos que diu he nacido para revolucionar el infierno. Pepe Carvalho rep l’encàrrec d’esbrinar-ne el nom, la qual cosa el portarà a parlar amb diversos contactes a Barcelona, i a viatjar fins a Holanda. La història del difunt intriga el mateix Carvalho més enllà de l’encàrrec rebut, i arriba a esbrinar-ne l’autor i les causes de la mort.
Tatuaje és el primer cas de Pepe Carvalho com a investigador privat i, em sembla, el segon llibre de Vázquez Montalbán sobre el personatge. Hi apareix a bastament el sibaritisme gastronòmic del personatge, tant a Barcelona com a Holanda, i l’actitud gairebé cínica davant de la societat.
Recomanable com a bona noveŀla de gènere negre. Bigas Luna en va fer una peŀlícula homònima.
Després de llençar 4 DVD per problemes de gravació he buscat una unitat de disc de CD /DVD virtual. Sense remenar massa m’he instaŀlat el Phantom Drive i, de moment, n’estic content perquè:
La gravació de CD i DVD sempre ha estat delicada, i en mans del programa d’edició de vídeo m’ha donat molts problemes. Sembla millor gravar un .ISO, fer una darrera comprovació que el vídeo és correcte, i finalment gravar el DVD amb un programa especialista (sempre he fet servir el Nero, per això).
El programa és de pagament (14,95 €), amb 1 mes de prova. De moment estic amb la prova.
Manuel Vázquez Montalbán: El premio
Círculo de Lectores, 1996
ISBN 84-226-8192-7
Valoració: 3
Per tot hi ha una primera vegada, i és el meu primer Vázquez Montalbán; comprat impulsivament per un preu simbòlic a una parada de llibre vell.
Un ric editor madrileny ha creat un nou premi literari, quantiosament dotat. El seu fill, temerós d’unes quantes intrigues i passions de tot tipus (sentimentals i professionals) que aixeca el personatge, decideix contractar Pepe Carvalho perquè assisteixi a la cerimònia de lliurament del premi. En el transcurs de l’acte l’editor és emmetzinat, i Carvalho ajuda la policia a treure’n l’entrellat.
El més interessant del llibre és la caracterització dels diferents personatges: cadascú amb les seves manies, uns quants amb veritables motius per matar l’editor, d’altres simples convidats habituals a les festes d’alta societat. No hi falta una bona dosi d’humor, unes quantes picades d’ullet a persones reals (des de l’agent Carme Balcells -a qui dedica el llibre- fins a l’escriptor Juanjo Millás), un inesperat (per mi!) final, i la sensació contínua que darrera de cada personatge de ficció n’hi ha algun de real que Vázquez Montalbán va voler caricaturitzar.
En veure aquest rètol
m’han vingut ganes de llençar a la paperera el contingut de totes les safates del local. Totes menys la meva, és clar!