Monuments franquistes

Escric des de Tortosa, on he fet una escapada de 2 dies aprofitant un residu de vacances. I m’ha sorprès el monument a la Batalla de l’Ebre que hi ha al mig del riu. Un monument de simbologia clarament franquista, amb àliga inclosa, i una inequívoca inscripció: A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro.

En donar un cop d’ull per internet per esbrinar una mica d’història d’aquest monument veig que a l’ajuntament de la ciutat han debatut (potser més d’una vegada) què fer-ne, i de moment han decidit deixar-lo com està.

No m’agraden els monuments als caídos (i per Espanya en queden molts, amb les inscripcions originals ¡Presentes! i ¡Arriba!). Però als llocs on decideixin mantenir-los hauria de ser obligat afegir-hi explicacions: quina era la simbologia, qui va fer el monument i quan, i per què és un monument antidemocràtic.

I a Tortosa, com a mínim, canviaria la inscripció. La Batalla de l’Ebre va ser un autèntic infern. Ningú no va hi va trobar la glòria.

Cormac McCarthy: No és país per a vells

Cormac McCarthy: No és país per a vells (No Country for Old Men)
Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs
Edicions 62, febrer del 2008
ISBN: 978-84-297-6087-3
Valoració: 3

Història de violència a la frontera dels Estats Units amb Mèxic. Un caçador troba una bossa amb dos milions de dòlars entre les restes d’un mortal tiroteig protagonitzat per bandes de traficants de droga. A partir d’aquest moment és impecablement perseguit pels dos grups de traficants, que volen recuperar els diners. La història té un contrapunt, les vivències del xèrif del lloc on passen els fets, que arran d’aquest i altres esdeveniments es planteja el sentit de la seva feina, i també reflexiona sobre el passat i esdevenidor del país.

Noveŀla amb un estil sec i directe, que reforça la duresa de l’argument. La recomano, però abtingueu-vos-en si la violència extrema i gratuïta us afecta.

No he vist la peŀlícula que van fer-ne els germans Coen, però me l’apunto per buscar-la!

Jaume Cabré: Les veus del Pamano

Jaume Cabré: Les veus del Pamano
Proa, novena edició, març del 2008
ISBN: 978-84-8437-473-2
Valoració: 5

Aquesta noveŀla retrata uns fets de la Guerra Civil espanyola en un poble del Pirineu, que possiblement són emblemàtics: assassinats de persones burgeses a principis de la guerra a mans de grups anarquistes o d’esquerres, i venjança posterior per parts de grups o autoritats sense escrúpols addictes al règim. I també corrupteles de les autoritats locals afins al Movimiento.

És una noveŀla coral, en què els fets estan explicats per diverses persones, de manera que cadascuna hi introdueix matisos i la visió des d’un angle diferent. A partir d’un manuscrit inèdit de l’antic mestre de l’escola del poble, una mestra del segle XXI desvetlla tota la història, i exemplifica clarament el fet que la història l’escriuen els guanyadors i, hauríem d’afegir-hi, els poderosos.

La casualtitat ha volgut que llegís el llibre alhora que TV3 n’emetia l’adaptació televisiva, adaptació que no he vist, tot i que n’he sentit bones crítiques.

Arxiu d’Agustí Centelles

Hi ha molt d’enrenou entre la Conselleria de Cultura i el Ministerio de Cultura per l’adquisició, per part del Ministerio, del fons fotogràfic d’Agustí Centelles.

M’és ben bé igual on siguin els negatius, al cap i a la fi un dia o altre es faran malbé. Demano al Ministerio que s’afanyi a digitalitzar i catalogar tot aquest material, garantir-ne la conservació al llarg dels anys, i deixar-lo consultable amb caràcter obert i universal per al públic a través de la web, atès que tots n’hem pagat un trosset.

Tom Sharpe: Blott a la vista

Tom Sharpe: Blott a la vista (Blott on the Landscape)
Traducció de Núria Càceres i Pratsavall
Columna, 1988
ISBN: 84-7809-001-0
Valoració: 2

Un polític amb importants problemes de relació amb la seva dona intenta aprofitar-se d’un projecte de carreteres per venjar-se’n. Afegiu-hi una amant amb qui l’home pot satisfer les seves extravagants fantasies masoquistes, un jardiner enamorat de la dona i de la finca, i uns quants buròcrates encarregats de decidir per on passa la nova carretera.

És un llibre una mica antic, en la línia de l’autor. Però l’he trobat molt menys fresc que els més moderns i, sobretot, molt més fluix que el primer Wilt.

Ferran Torrent: Només socis

Ferran Torrent: Només socis
Columna Edicions, 2008
ISBN: 978-84-664-0904-9
Valoració: 3

Després d’extorquir un polític local, Butxana i el jubilat inspector Tordera viuen mig amagats a un poble de València. Però de sobte tot l’afer es reactiva: el polític que vol recuperar els calés i el prestigi perduts, en Butxana intenta aprofitar-se’n amb l’ajut d’un corredor d’apostes, i tot s’embolica encara més quan hi intervé una agència d’espionatge.

Un bon llibre per passar l’estona, amb acció i intriga; deixa algun fil no massa resolt, però potser ens el portarà en un nou llibre!

Siri Hustvedt: Allò que vaig estimar

Siri Hustvedt: Allò que vaig estimar (What I Loved)
Traducció de Jordi Martín Lloret
Angle Editorial, gener del 2009
ISBN: 978-84-96970-58-8
Valoració: 4

Leo Hertzberg és un professor universitari d’història de l’art. Un dia queda fascinat per un quadre de Bill Wechsler, que acaba comprant i arran del qual els dos homes estableixen una intensa i duradora amistat, que aviat s’amplia amb les respectives dones. Les dues famílies acaben vivint al mateix edifici i tenint fills amb poques setmanes de diferència, creant-se un cert paraŀlelisme en les seves vides.

L’obra descriu la vida del grup, tant a nivell personal (el creixement dels nens, les relacions dels adults, amb diversos girs inesperats) com l’evolució de l’obra artística de Bill, que esdevé un autor reconegut i prestigiós, i també d’algun controvertit artista jove.

M’ha agradat molt més que Elegia per un americà.

blog personal de Gabriel Massip