Avui és previst que s’obri la inscripció per a participar a El joc de Badalona, un joc de preguntes sobre la ciutat.
Més informació a Badalona bitàcola, i també a l’edició badalonina de Vilaweb.
Siri Hustvedt: Elegia per un americà
Siri Hustvedt: Elegia per un americà (The Sorrows of an American)
Traducció de Ferran Ràfols
Editorial Empúries, gener del 2009, primera edició
ISBN 978-84-9787-389-5
Valoració: 3
Erik Davidsen és un psiquiatre divorciat que viu i treballa a la ciutat de New York. El seu pare, mort recentment, havia escrit un diari que ell repassa. Amb la seva germana, la dona d’un important escriptor també mort, investiguen un fet desconegut de la vida del pare. Alhora la germana té un problema relacionat amb seu difunt marit, i la veïna del metge té també una relació estranya amb un home que gairebé l’assetja. Sumeu-hi diversos episodis de la vida professional del metge, que explica algunes de les sessions de psicoanàlisi i tractaments dels seus pacients.
Tots aquests fils argumentals, però, semblen anecdòtics. Em costa trobar exactament el fons del llibre. Segur que hi ajuda el fet que l’he pres i deixat (és a dir, l’he llegit amb intermitències), i que alguns fragments (d’interpretació de somnis, per exemple) els he llegits molt ràpid. Si fem cas a la contraportada “explora amb profunditat la solitud de l’individu, el desmembrament de la família i el desamor”. No ho negaré, però no hauria arribat a aquesta conclusió jo sol.
Coses del traductor de google
Google Translator tradueix a l’anglès el principi de la nota final de l’apunt anterior així:
If anyone reading this list is not in English language, but with the help of a translator…
I precisament he afegit la nota perquè s’entengués si algú ho llegia en un altre idioma; d’on treu això de “is not in English language”? Traduint al francès, alemany, italià i polonès fa el mateix (no sé tots aquests idiomes, però es dedueix). Al castellà ho fa bé.
Arzuaga Crianza 2005
La meva cultura enològica és nuŀla; amb prou feines sé que el vi rosat no és barreja de blanc i negre, i que dos “vins” fan quaranta (*), com deia el pare, referit als presumptes efectes que les barreges de vins tenen sobre l’organisme humà.
Aquesta setmana he tastat un vi negre que he trobat diferent, que al primer glop m’ha causat certa impressió, tot i que no sé dir pas per què. Era un Arzuaga Crianza del 2005, denominació d’origen Ribera del Duero.
Senzillament, m’ha agradat i en deixo constància.
——————–
(*) Per si algú llegeix aquest apunt en idioma no català, sinó amb l’ajut d’un traductor… És un joc de paraules, aprofitant que els plurals de vi i vint es pronuncien igual.
Broma arquitectònica
En un lloc tan seriós com el claustre romànic de Santo Domingo de Silos (Castilla-León) hi ha això:
Em sembla una extraordinària broma del creador del recinte! Lloc que, per cert, val molt la pena de visitar, aquest claustre és una meravella.
Diapositives turístiques
Una petita volta per Castella, per llocs eminentment turístics (León, Burgos). Em sorprèn trobar-hi botigues que encara tenen diapositives dels monuments. Descolorides, en això no ha canviat res. En compra algú?
No vull dir que el ceŀluloide estigui mort. A mi mateix m’ha sabut greu alguna vegada haver-me venut la càmera analògica. Però si es volen tenir imatges d’algun monument i no vols/pots/saps fer-te-les tu mateix, és molt millor comprar algun llibre i, si cal, escannejar-lo.
I tot això, quan ho pagarem?
Les quantitats de recursos públics que s’estan destinant a evitar que el sistema financer s’ensorri maregen, senzillament. Una part són avals, però altres són despesa directa.
Els darrers anys hem viscut en una espècie de roda creditícia còsmica. Ara aquest deute l’estan assumint (en subsidis d’atur, en inversions extraordinàries en infraestructures, en compra de crèdits de dubtós cobrament, etc.) els governs. I això només té una solució: més impostos i menys serveis socials en el futur.
Excel: mostrar fórmules
El Microsoft Excel té un mode de presentació en què t’ensenya les fórmules de cada ceŀla en comptes dels resultats. Aquesta visualització es pot activar amb una opció dels menús (que està una mica amagada).
Alguna vegada se m’havia activat aquesta visualització en picar alguna combinació de tecles que, fins ara, no havia aconseguit identificar; la primera vegada que em va passar vaig perdre força temps fins que vaig trobar com desactivar-ho a través dels menús.
Avui ho he trobat: és Alt-\ (l’Alt de l’esquerra de l’espaiador i la tecla de dalt de tot a l’esquerra).