Jesús Moncada: Estremida memòria
Edicions 62
ISBN 84-297-5513-6
Valoració: 5
Tercera noveŀla (cronològicament parlant) de Jesús Moncada, aquesta plenament dins del denominat mite de Mequinensa, i segona en el meu ordre de lectura.
El llibre narra, un segle després dels esdeveniments, un cruel assalt, un acte de bandolerisme del segle XIX, i l’efecte que aquest fet té sobre els diferents estaments socials del poble, les famílies de les víctimes, les dels assaltants, les autoritats; en uns casos, generant rancúnies que perduraran durant generacions.
Magistralment escrita, dosifica i combina el misteri arrencant l’acció en un moment cronològicament final de la història, a partir del qual un bon munt de persones recorden diverses parts dels fets, donant lloc i joc a un harmoniós, complet i sòlid trenca-closques de personatges, situacions, fets i records.
Per reblar el clau hi ha unes notes en forma de cartes que un amic del narrador escriu al final de cada capítol, i que proporcionen una visió complementària al fil principal.
Em reafirmo en el que he escrit en algun altre lloc: si Jesús Moncada hagués escrit en alguna altra llengua aquest llibre seria reconegut internacionalment. Llegir-lo ha estat un autèntic plaer, i el poso a la llista dels que mereixen una segona lectura. També ha tingut un efecte pervers en el meu estat d’ànim: alguna vegada m’havia passat pel cap intentar d’escriure una noveŀla; després de llegir aquesta em sento incapaç de crear una obra mínimament digna.
Ho senc, però el pitjor llibre que he llegit…Díficil de llegir, i poc estructurat
Tens raó, no és fàcil de llegir; hi ha molts personatges (l’edició que jo tinc té un “dramatis personae” al final). L’autor juga amb 3 temps alhora: el dels fets, el del judici/execució i el del narrador. Però aquest mateix trenca-closques és el que em fascina.