Aquest pont he aprofitat per arribar-me a Perpinyà, a la XIX edició del festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image, obert fins el proper diumenge 16 de setembre.
El recorregut que he fet és:
- Castellet
- Palau de les Corts
- Convent de Santa Clara
- Arsenal des Carmes
- Antiga universitat
- Capella del Terç Orde
- Església dels Dominicans
- Convent dels Mínims
- Caserna Gallieni
Els títols i petites explicacions de les fotos són en francès i anglès. Les explicacions de les exposicions són també en català, i les guies estan disponibles en aquests tres idiomes i a més a més en castellà. Calen entre sis i vuit hores per a veure-ho bé (entretenint-se a llegir les explicacions de les fotografies).
Algunes exposicions són especialment frapants, com la del treball dels nens de Ghana (Ian Berry), les condicions dels camperols a la Xina (Samuel Bollendorff), els nens en dificultats (Carolyn Cole), i les presons per a menors d’edat (Lizzie Sadin). Altres són més esperançadores (per exemple l’exposició sobre Soweto de Per-Anders Pettersson). Hi ha diverses retrospectives (Dennis Stock, Dirk Halstead, David Guttenfelder) i també les fotografies premiades i finalistes del World Press Photo 2007, en les diferents categories.
Les que més m’han agradat són fotografies de Dimitar Dilkoff (France Presse), alguna de les retrospectives (potser pel fel que contenen personatges i fets de certa transcendència analitzables amb perspectiva històrica) i la sèrie de Ahmad Masood sobre Afganistan.
M’he quedat a dormir a Perpinyà, a l’Hotel de France, just al costat del Castellet. Necessita reformes urgents, si més no la primera planta, on he estat. Ahir vaig dinar a un dels restaurants del Quai Vauban (res a destacar), i sopar a l’Habana Bodeguita (carrer del Castellet), on porten l’aigua amb badalonines ampolles d’Anís del Mono; el millor del sopar les postres: un pastís tatín de poma.
Et podies moure per Perpinyà parlant en català o et miraven de forma rara?
No sóc capaç d’avaluar fins a quin punt t’hi pots moure en català: he parlat amb massa poca gent, i algunes vegades en francès d’entrada (un error, no em renyeu!) i, en tot cas, "un cafè" o "una coca cola" sonen igual en català que en francès. Les cartes i menús dels restaurants només eren en francès, si més no els que he vist.
Hi ha certa presència pública de català: rètols de seccions a FNAC en els 2 idiomes, i també els noms dels carrers, però mai ningú se’t dirigeix d’entrada en català i no recordo cap rètol NOMÉS en català.
A l’hotel tenien sintonitzades les emissores de la CCRTV a la tele, i també vaig constatar que Catalunya Ràdio s’hi sent.