Uns dies de desconnexió.

Ahir rebo un SMS convidant-me a obtenir la targeta d’embarcament al mòbil. Va, ho faig, el procés és senzill (tampc intento canviar de seient). M’envien un MMS amb un codi bidi, i em diuen que a l’aeroport d’on surto abans haig d’escannejar el codi a una lectora (m’expliquen clarament on és). En altres aeroports pots anar directament a la cua del control de seguretat.

Avui arribo a la màquina, li ensenyo el codi, em respon amb un “piip” i em quedo esperant que em doni o digui alguna cosa, però res. O sigui que he acabat al mostrador tradicional de facturació, amb una targeta impresa per intermediació humana.

I això de portar la targeta d’embarcament al mòbil em fa una mica de respecte, perquè la fiabilitat telèfon com a suport (bateria que s’esgota, cau a terra i queda inservible, és objecte de robatoris) encara la veig molt lluny del paper (que també pot perdre’s, i pot quedar inservible amb una tassa de cafè).