Per commemorar, avui, els cent anys de la primera reunió de la secció filològica de l’Insitut d’Estudis Catalans, m’afegeixo a la iniciativa aPARAULA’m que ha llançat Víctor Pàmies i apadrino badar, en el sentit de distreure’s o encantar-se:
3 tr. [LC] Guaitar. Tu, què bades?
4 1 intr. [LC] Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant.
4 2 intr. [LC] Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. Aquest camí passa arran d’un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo.
És entretingut badar per les pàgines dels diccionaris, i avui badarem tots una mica a la xarxa per veure quins apadrinaments hi ha hagut!
m’ha fet gràcia la teva tria, hi ha moltes maneres de badar i unes més productives que les altres. Avui, certament badarem i, en molts casos amb la boca oberta de satisfacció.
La teva afirmació final és un resum de la meva vida ideal 🙂
En efecte, badar unes vegades fa perdre pistonada, però en altres moments és un plaer, o fins i tot una necessitat, perquè té una connotació d’observar despreocupadament, amb uns ulls diferents, i això ens enriqueix.
Però atenció amb el cingle, no caiguis!