Terenci Moix: Terenci del Nil
RBA llibres, 2012
ISBN 978-84-8264-558-2
Valoració: 3

Quan Terenci Moix va guanyar el premi Planeta vaig començar a llegir No digas que fue un sueño. El vaig trobar tan recarregat que ho vaig deixar córrer de seguida.

Arran del desè aniversari de la seva defunció, esdevingut aquesta primavera, vaig decidir donar-li una segona oportunitat, i he començat per aquest llibre. La fascinació de Terenci Moix per Egipte era ben coneguda, i en aquest llibre hi recull les experiències d’un jove escriptor, enfant terrible de les lletres catalanes, ben precàries a finals dels anys seixanta del segle xx.

El llibre fou escrit després de dos viatges a Egipte, en una temporada de poc turisme arran de la guerra dels sis dies. Com a fil conductor hi ha la figura de Semenkhare i la ciutat de Tell-El-Amarna, des d’on Akenaton va regnar i va organitzar el culte a Aton. Sembla que el va succeir breument Semenkhare, que n’era el germà o el fill. En morir va pujar al tron Tutankhamon.

Terenci aprofita per carregar contra els turistes típics, deixa a l’alçada del betum el famós espectacle de llum i so de Gizeh, i se li escapa algun moc cap a la societat catalana, que ha quedat una mica desfasat.

Recomanable, més com a curiositat que res. També tinc a punt L’any que va morir Marilyn, escrit una mica abans que aquest.