El mal gust dels souvenirs

Torno d’una escapada a London i, entre altres coses, he tafanejat per les botigues de souvenirs. N’hi ha per arrencar a córrer.

Atès que la Gran Bretanya és un dels paradisos de l’economia liberal suposo que aquesta indústria es mou per les lleis del mercat. I com que n’hi ha de semblants (o iguals) a moltes botigues, dedueixo que realment hi ha gent que els compra.

Caldria un estudi sobre la psicologia que regeix el mal gust d’aquestes andròmines.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada