Andreu Martín: La violència justa
RBA La Magrana, 2016
ISBN 978-84-8264-780-7
Valoració: 4

El matrimoni de la Teresa Olivella va ser un infern, perquè l’Àngel, el matit, la maltractava. Un cop divorciats no acaba de trobar el seu lloc, i es refugia en un comportament una mica eixelebrat, és una mica “cabra boja”. Una companya de gimnàs li diu que hauria de posar un Alexis Rodon a la seva vida.

L’Alexis Rodon és un ex mosso d’esquadra, que va ser expulsat del cos per haver estat violent amb un sospitós. També divorciat, ara treballa com a responsable de seguretat d’uns grans magatzems. Manté certs contactes amb policies, de la fet encara se’n sent i actua en part com si ho fos.

La Teresa ordeix un pla per caçar l’Alexis. En paraŀlel l’Alexis es veu implicat per diverses raons en un cas que pot comportar el desmantellament d’un grup criminal que es dedica a prostitució, tràfic de persones i de drogues. Les dues històries, la d’ells com a parella i la de la investigació policial, avancen en principi disjuntes fins que convergeixen.

Els dolents, guanyaran sempre perquè fan un ús sense límits de la força? Quin és el punt de proporcionalitat en l’ús de la força tolerable a les policies? Aquest barem, canvia segons les circumstàncies? Són dubtes que sovint surten en el debat a la societat, el llibre tampoc no se n’escapa.

Els capítols són explicats alternativament per la Teresa i l’Alexis, en un entremat que contraposa dos punts de vista a les dues línies argumentals. És el meu segon Andreu Martín, i m’ha agradat molt, m’ha atrapat des del primer capítol. Més que els escarabats.