Una mica d’antic, una mica de nou

Seguint amb això dels discos:

  • Primera compra de segona mà, amb resultats mixtos: cinquena simfonia i cinquè concert per a piano de Beethoven amb defectes importants. Simfonies de Schumann perfectes (Orquestra de Cleveland, direcció George Szell, editat el 1977).
  • Incursió ràpida a casa la mare, m’enduc la Tosca de Caballé i Carreras amb els cors i l’orquestra de la Royal Opera House (editat el 1977, però d’algun lloc he tret que la gravació és del 1967). Aquest disc l’havíem posat molt poc i està en molt bones condicions. Sospitava que era aquesta versió (la tinc en digital, també).
  • M’enduc també les simfonies 8 i 9 de Beethoven (Filharmònica de Berlín, amb Herbert Von Karajan, gravats el 1962, tot i que els discos deuen ser dels anys setanta). També en condicions prou bones, tot i que l’havíem posat força vegades.
  • Recupero també “Human Touch” de Bruce Springsteen (aquest me’l vaig comprar jo).
  • Dono un cop d’ull a la web de Deutsche Grammophon, i acabo comprant els Rakhmàninov 2 i 4 amb Daniil Trifonov i l’Orquestra de Filadèlfia, amb direcció de Yannick Nézet-Séguin, novetat mundial. Sona fantàstic!! I ve amb el CD.
  • I en una segona revisió a casa la mare trobo l’històric Concert a la Casa Blanca (Pau Casals [violoncel], Alexander Schneider [violí] i Mieczylaw Horszowski [piano], 13 de novembre de 1961). Es nota que la gravació és antiga.

Ja era conscient de la qualitat d’algunes gravacions clàssiques (en CD tinc algunes reedicions de gravacions antigues), però el que sento em sorprèn, per bé.

I m’extasio amb Kind of Blue, de Miles Davis (reedició del 2015).

Deixo algunes fotografies.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada