Emili Teixidor: Pa negre
Columna Edicions
ISBN 84-664-0374-4
Valoració: 4

Narració dels anys de tardana infantesa i inici de l’adolescència de l’Andreu, un nen que viu en un ambient rural just acabada la guerra civil espanyola. El sue pare és a la presó per motius polítics i la mare apassionada i alhora presonera per l’amor que sent pel marit i per la necessitat de guanyar-se la vida com a assalariada en una fàbrica.

El noi explica bàsicament la seva vida amb els oncles i l’àvia, una família de masovers a la plana de Vic, i els jocs i baralles amb els cosins. Amb el temps, i precipitat per circumstàncies familiars, descobreix la sexualitat i el món dels adults, ple de mitges veritats i mitges mentides, dividit en vencedors i vençuts, rics i pobres, sans i malalts, lliures i presoners, camp i ciutat, pagesia i indústria.

Emili Teixidor descriu magistralment un ambient rural de temps definitivament històrics a les nostres terres, amb un conjunt de girs i frases fetes que no recordo haver llegit en una noveŀla. Val a dir que moltes d’aquestes expressions les he sentides a les àvies o als pares. M’ha fet una especial gràcia veure-hi escrit quan jo em mori, merda pels vius, que no havia sentit mai fora de la meva família.

M’ha costat entrar-hi, el llibre ha estat començat uns quants mesos (però no és culpa d’Emili Teixidor!). Després la lectura ha estat plaent, fluïda i llaminera.