Aquesta setmana he tornat a maleir l’invent de l’empaquetat de plàstic amb què sovint hem de lluitar quan comprem objectes d’allò més quotidià: si ho vols fer servir de seguida i no tens unes bones tisores o ganivet a mà ja has begut oli; et costarà 10 minuts obrir-ho, això si no et claves un tros de plàstic als dits.

És absurd que no puguis comprar un retolador: n’has de comprar 4 de cop, empaquetats amb un plàstic impossible d’obrir. 2 d’aquests retoladors se t’assecaran abans que els puguis fer servir. Però si no els venen de 4 en 4 no surt a compte empaquetar-los, i si no els empaqueten han de tenir un dependent que els vengui “a granel”, i això encara surt menys a compte, i potser ens cobrarien per 1 sol retolador més del que ens costen 4 retoladors industrialment empaquetats. Afegiu-hi que, si estan empaquetats i exposats, és més fàcil comprar-los “ara que els veig”.

Fa força temps que dono voltes a aquest tipus de problemes: per un costat gràcies al volum hem assolit una eficiència notable en la producció de béns de consum, possiblement perquè moltes materies primeres són comprades a preus molt baixos, o amb sous reduïts (de totes maneres em sembla que en la majoria de productes industrials el preu de la mà d’obra és poc significatiu: ho és molt més el dels béns d’equip, és a dir, el que costa muntar la fàbrica). Però si hi suméssim la “responsabilitat ecològica i social” els preus finals haurien de ser molt més alts.

L’esforç que, en general, hem de fer a la societat occidental per adquirir qualsevol d’aquests béns és relativament baix, i en tot cas molt més baix que el de fa trenta o quaranta anys. Mireu les televisions amb color: fa trenta anys valien un dineral: 100.000 pessetes…

¿Evolució? Difícil de predir: per un costat podem arribar a escassedat de matèries primeres i a l’increment de demanda dels països asiàtics, la qual cosa farà que s’apugin els preus i reduirà la bogeria consumista. Altres creuen que amb el reciclatge ho solucionarem. Però també per al reciclatge hem de resoldre un altre problema: ens faltarà energia.

Em sembla que estem en un moment de consumisme privilegiat, i que tard o d’hora vindran èpoques més conservacionistes.