Torno d’una escapada a London i, entre altres coses, he tafanejat per les botigues de souvenirs. N’hi ha per arrencar a córrer.
Atès que la Gran Bretanya és un dels paradisos de l’economia liberal suposo que aquesta indústria es mou per les lleis del mercat. I com que n’hi ha de semblants (o iguals) a moltes botigues, dedueixo que realment hi ha gent que els compra.
Caldria un estudi sobre la psicologia que regeix el mal gust d’aquestes andròmines.
