Tampoc el dimoni es podia escapar de la crisi:
Està tan escurat que ha perdut fins i tot la roba!
Dimoni 2009: la crisi
Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons
E. L. Doctorow: Ragtime
E. L. Doctorow: Ragtime
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions de 1984, setembre del 2008
ISBN 978-84-92440-08-5
Valoració: 4
Còctel de personatges històrics de l’Amèrica del Nord de principis del segle XX (el financer J. Pierpont Morgan, el fabricant de cotxes Henry Ford, el mag Houdini, l’anarquista Emma Goldman) amb gent desconeguda, com una família benestant i un artista vidu i desconsolat que viu amb la seva filla.
Doctorow se les enginya perquè les vides de tots aquests personatges tinguin punts de contacte, i ho fa amb una prosa senzilla i fresca, que reflecteix el clima sociològic, tecnològic i econòmic del tombant de segle, des del racisme i les rígides convencions morals fins a la producció en cadena dels automòbils.
La vida por delante
Recomano anar a veure La vida por delante, amb Concha Velasco i Rubèn de Eguía com a protagonistes, i direcció de Josep Maria Pou, al Goya.
Concha Velasco encarna una antiga prostituta jueva, ara ja gran, que es dedica a cuidar fills d’altres prostitutes a París. Rubèn de Eguía és un d’ells, ja adolescent, fill d’un musulmà, i educat en aquesta religió, i és qui narra la història. Entre ells hi ha una relació especialment tendra i intensa, i es plantegen temes tan actuals com l’eutenàsia o la tolerància entre cultures i religions. Pel meu gust al text li sobren uns 10 o 15 dels minuts centrals.
L’actuació d’ambdós protagonistes és excepcional.
Sant Jordi a Castella
A Astorga i León hi ha dos edificis creats per Antoni Gaudí: el palau episcopal i la casa Botines (actual seu central de Caja España), a la façana de la qual hi ha un inequívoc Sant Jordi (vaja, no crec que ningú el confongui amb el Cid Campeador, per exemple).
Un Sant Jordi a la profunda Castella, doncs!
Actualització 26/04: Un parell de dies després de publicar l’apunt he sabut que el 23 d’abril és el Dia d’Aragó (la creu de Sant Jordi forma part de l’escut d’Aragó), i festiu a Castilla y León, en commemoració de la batalla de Villalar (1521) (celebració, doncs, per motius diferents a la del santoral).
Sant Jordi 2009
He avançat les compres de Sant Jordi.
Els llibres d’aquest any són:
- No m’ho crec, de Joan Majó. Una visió sobre la crisi econòmica actual i què hem de fer per sortir-ne.
- La mort i la primavera, la noveŀla que Mercè Rodoreda va escriure i revisar al llarg de més de vint anys, i que no va publicar mai.
- Allò que vaig estimar, de Siri Hustvedt. Vull llegir un altre llibre d’aquesta autora, Elegia per un americà em va deixar una mica desconcertat.
El joc de Badalona
Avui és previst que s’obri la inscripció per a participar a El joc de Badalona, un joc de preguntes sobre la ciutat.
Més informació a Badalona bitàcola, i també a l’edició badalonina de Vilaweb.
Siri Hustvedt: Elegia per un americà
Siri Hustvedt: Elegia per un americà (The Sorrows of an American)
Traducció de Ferran Ràfols
Editorial Empúries, gener del 2009, primera edició
ISBN 978-84-9787-389-5
Valoració: 3
Erik Davidsen és un psiquiatre divorciat que viu i treballa a la ciutat de New York. El seu pare, mort recentment, havia escrit un diari que ell repassa. Amb la seva germana, la dona d’un important escriptor també mort, investiguen un fet desconegut de la vida del pare. Alhora la germana té un problema relacionat amb seu difunt marit, i la veïna del metge té també una relació estranya amb un home que gairebé l’assetja. Sumeu-hi diversos episodis de la vida professional del metge, que explica algunes de les sessions de psicoanàlisi i tractaments dels seus pacients.
Tots aquests fils argumentals, però, semblen anecdòtics. Em costa trobar exactament el fons del llibre. Segur que hi ajuda el fet que l’he pres i deixat (és a dir, l’he llegit amb intermitències), i que alguns fragments (d’interpretació de somnis, per exemple) els he llegits molt ràpid. Si fem cas a la contraportada “explora amb profunditat la solitud de l’individu, el desmembrament de la família i el desamor”. No ho negaré, però no hauria arribat a aquesta conclusió jo sol.
Coses del traductor de google
Google Translator tradueix a l’anglès el principi de la nota final de l’apunt anterior així:
If anyone reading this list is not in English language, but with the help of a translator…
I precisament he afegit la nota perquè s’entengués si algú ho llegia en un altre idioma; d’on treu això de “is not in English language”? Traduint al francès, alemany, italià i polonès fa el mateix (no sé tots aquests idiomes, però es dedueix). Al castellà ho fa bé.