Andrea Levy: Petita illa (Small island. traducció de Dolors Udina)
Enciclopèdia Catalana – Proa a tot vent
ISBN 84-8437-912-4
Valoració: 4

Relat de la vida de diverses persones -jamaicans uns, que s’emmirallen en la Mare Pàtria, Anglaterra, anglesos de soca-rel d’altres-: la infantesa i joventut, després la segona guerra mundial, amb el lògic estroncament de projectes, trasllat cap a una Anglaterra orgullosa i poc acollidora amb els immigrants, encara que siguin de les colònies.

L’originalitat de l’obra és que cadascun dels personatges explica una part dels fets, de manera que s’entrellacen els punts de vista.

No hi busqueu altes dosis d’acció: el llibre és ple d’emocions, punts de vista sobre altres persones, idees, descripcions de projectes.

El recomano.

Emili Teixidor: Pa negre
Columna Edicions
ISBN 84-664-0374-4
Valoració: 4

Narració dels anys de tardana infantesa i inici de l’adolescència de l’Andreu, un nen que viu en un ambient rural just acabada la guerra civil espanyola. El sue pare és a la presó per motius polítics i la mare apassionada i alhora presonera per l’amor que sent pel marit i per la necessitat de guanyar-se la vida com a assalariada en una fàbrica.

El noi explica bàsicament la seva vida amb els oncles i l’àvia, una família de masovers a la plana de Vic, i els jocs i baralles amb els cosins. Amb el temps, i precipitat per circumstàncies familiars, descobreix la sexualitat i el món dels adults, ple de mitges veritats i mitges mentides, dividit en vencedors i vençuts, rics i pobres, sans i malalts, lliures i presoners, camp i ciutat, pagesia i indústria.

Emili Teixidor descriu magistralment un ambient rural de temps definitivament històrics a les nostres terres, amb un conjunt de girs i frases fetes que no recordo haver llegit en una noveŀla. Val a dir que moltes d’aquestes expressions les he sentides a les àvies o als pares. M’ha fet una especial gràcia veure-hi escrit quan jo em mori, merda pels vius, que no havia sentit mai fora de la meva família.

M’ha costat entrar-hi, el llibre ha estat començat uns quants mesos (però no és culpa d’Emili Teixidor!). Després la lectura ha estat plaent, fluïda i llaminera.

Mark Twain: Els diaris d’Adam i Eva (The Diaries of Adam and Eve)
Traducció al català d’Ernest Riera
Angle Editorial
ISBN 84-96521-54-0
Valoració: 3

La imaginació de l’autor ens trasllada a l’origen de la humanitat: un Adam que viu sol al paradís, de cop li arriba Eva, un ésser xerraire, que posa nom a totes les coses (fins i tot al mateix Adam). Comença, d’alguna manera, el conflicte de gèneres ja en aquest món sense mal, sense dolor, sense mort.

Molt ponderat pels límits de tolerància dels nostres dies -la mordacitat i irreverència amb què podria tractar-se el tema avui és molt superior a la del llibre, escrit fa més d’un segle-, conté unes pinzellades d’humor i d’amor gens menyspreables. El llibre conté extractes de diaris i autobiografies dels dos personatges, junt amb algun altre.

No m’ha acabat de convèncer certa ordenació d’esdeveniments i explicacions. Hi ha massa alternances entre temps (present i passat), i no trobo ben resolta del tot la successió de punts de vista (primer Adam, després Eva, en forma d’extractes dels diaris, l’autobiografia, etc., al final torna Adam).

El llibre es llegeix molt ràpid (141 pàgines amb lletra grossa, amb un espai interlineal generós), perfecte per una tarda d’hivern. Llàstima que Mark Twain no visqui el 2007 per reescriure’l, més lliure de rigideses morals, perquè els personatges ho permetrien.