Apostolos Doxiadis: El tío Petros y la conjetura de Goldbach (Uncle Pretros and Goldbach’s Conjecture)
Tradució al castellà de María Eugenia Ciocchini
Ediciones B
ISBN 84-406-9490-3
Valoració: 4
Després del poc recomanable Rescate en el Tiempo [1999-1357] he canviat totalment de tipus de llibre… potser no tant: les aventures físiques han deixat pas a les aventures inteŀlectuals.
La noveŀla és sobre un brillant matemàtic grec que s’obsessiona per intentar demostrar una conjectura d’enunciat realment senzill (tot nombre parell més gran que 2 pot expressar-se com la suma de dos nombres primers), coneguda com la Conjectura de Goldbach. De fet, la certesa d’aquest enunciat ha estat comprovada per a números realment molt grans (segons la meva recent consulta a la xarxa, per a números fins a 400.000.000.000.000, un quatre seguit de catorze zeros, o quatre-cents bilions) però no ha estat mai demostrada de manera general per a tots els nombres parells.
El llibre explica la vida del matemàtic per boca del seu nebot. Arran de l’asèptica relació de tota la família amb l’oncle Petros, el noi s’interessa per les seves activitats i acaba esdevenint, amb els anys, l’única persona que el comprèn mínimament. Les pors humanes més elementals, les reaccions davant de les dificultats i els reptes personals són tractats a través d’un sòlid fil argumental: la vida del científic. La narració té un ritme àgil, sense ser accelerada ni desbocada. És fàcil imaginar-se les situacions, tot i que les descripcions físiques són realment escasses. Els estats d’ànim, no obstant, són transmesos amb gran naturalitat i senzillesa.
Aquest és un dels llibres que m’ha enganxat, com feia temps que no em passava amb cap altre: m’ha durat des d’un diumenge a la tarda fins a un dilluns al vespre… un dilluns laboral, s’entèn. Us el recomano. Ah, no calen en absolut coneixements matemàtics per a entendre res.