Des de Blog-via cap a la independència han proposat que enllacem tots els blocs catalans, amb una cadena virtual. Tots comptem, que no hi falti ningú!
La següent baula d’aquesta cadena és Il tartufo bianco.
Des de Blog-via cap a la independència han proposat que enllacem tots els blocs catalans, amb una cadena virtual. Tots comptem, que no hi falti ningú!
La següent baula d’aquesta cadena és Il tartufo bianco.
Vaig seguir gairebé per casualitat la primera votació per la designació de la ciutat que organitzarà els jocs olímpics del 2020.
Procediment desconcertant: hi ha 2 grups de boles, un amb números i l’altre amb les ciutats, i escullen alternativament una bola de cada per assignar un número a les ciutats. Queden així:
2 – Tokio
4 – Madrid
8 – Istambul
Aquest número és el que han de pitjar els electors en els dispositius de votació.
Per què no 1, 2 i 3 i un únic grup de boles per decidir a quina ciutat li correspon cada número? El procediment usat no dóna pas més aleatorietat. Teatre?
Però, encara més, per què no una pantalla tàctil amb els noms de les ciutats, simplement? Amb, si cal, un sistema alternatiu amb teclat físic per persones amb limitacions de visió.
La Guàrdia Urbana de Badalona hauria de corregir aquest rètol, de forma imminent.

En un hotel de França en què la recepció és un pis per sobre de l’entrada principal hi ha això a l’ascensor:

Tant costava posar el zero sobre l’u negatiu?
De fet ni botons hi calia: en haver-hi només dues parades, era suficient fer un ascensor llançadora automatitzat que es mogui si hi ha algú a dins.
Disculpeu la mala qualitat de la fotografia!
De pas per Bordeus, m’hi trobo una mostra d’obres de Jaume Plensa repartides per la ciutat.
Excepte Silent Music II, que és davant del casino, als voltants del llac, i que no vaig veure, les altres es poden recórrer amb una passejada d’entre una hora i mitja i dues.
La mostra es complementa amb una petita exposició sobre l’artista a l’ajuntament, on donaven un fulletó d’on he tret les explicacions.
Jaume Plensa à Bordeaux és un vídeo del mateix autor que explica l’exposició, en francès.
S’acabarà el 6 d’octubre.
Ahir (diria que va ser ahir) vaig rebre una actualització del sistema operatiu del mòbil. Des d’aleshores la bateria es descarrega molt ràpidament sense fer servir el mòbil.
Veig que els símbols de la xarxa de dades canvien constantment: 3G, H, H+, en una roda sense fi. Si desactivo les dades mòbils em sembla que la bateria pràcticament no es descarrega. Aquest matí l’he trobat gairebé descarregat i calent, i tenia la WIFI de casa en mal estat (he hagut de reiniciar el router, no m’hi podia connectar de cap manera), o sigui que podria ser un problema de selecció del mode de dades.
El pla per a diagnosticar-ho del tot és el següent:
Quan em llevi faré el mateix, però desactivant el WIFI i deixant la xarxa mòbil. I finalment ho faré forçant un sistema de xarxa mòbil (GSM o WCDMA).
Les conclusions d’aquí a unes hores!
15 d’agost: M’he trobat la microSD feta un garbuix, em temo que el problema venia per aquí. De totes maneres segueixo amb l’estudi del consum de bateria amb els diferents tipus de comunicació activats. Potser deixaré el telèfon sense microSD, de moment tinc prou memòria.
És curiós que, després de tantes versions de Windows, el sistema encara s’instal·li amb l’opció d’ocultar les extensions dels fitxers, si són “conegudes”.
Cada vegada que instal·lo un Windows és de les primeres coses que canvio.
Fastiguejat d’una planxa de roba que no funcionava gaire bé m’he comprat una Philips GC4860.

Philips es vanagloria de ser el primer fabricant de planxes, i realment després de provar aquesta no m’estranya: és excel·lent.
El millor és la sola, que llisca molt bé sobre la roba. És un mica grossa i pesada, i tampoc no és barata, però em sembla un electrodomèstic bo. M’ha sorprès que diu que no la facis servir amb aigua destil·lada; com a molt, si l’aigua corrent té molta calç, has de barrejar l’aigua de l’aixeta amb la destil·lada.