Jonas Jonasson: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (Hundraåringten som klev ut genom fönstret och fösvann)
Traducció de Lluís Solanes
La Campana, maig de 2012
ISBN 978-84-96735-65-1
Valoració: 3

El dia que fa cent anys l’Allan Karlsson decideix sortir de l’habitació de la residència per la finestra, i començar a caminar. S’escapa de la festa que li han preparat, i de l’antipàtica i intolerant infermera Alice.

Arriba a l’estació d’autobusos. Un jove li demana si li pot vigilar la maleta mentre va al lavabo. Quan arriba l’autobús el jove encara és fent les seves necessitats, i l’home puja a l’autobús amb la maleta. I aquí comença una peripècia que porta de corcoll tant la policia com una banda de criminals.

Si bé l’Allan ha tingut una vida ben agitada, atès que com a expert en explosius va prendre part d’una manera o altra a les guerres mundials, i fins i tot a la guerra civil espanyola, i ha conegut fins i tot Churchill, Franco, Roosvelt i Stalin, ara està de tornada de tot i contempla el present amb gran sornegueria.

Una obra que m’ha recordat les Wilt de Tom Sharpe; però la segona meitat del llibre esdevé reiterativa.

Paul Auster: Invisible (Invisible)
Traducció d’Albert Nolla
Edicions 62, desembre del 2009
ISBN 978-84-297-6363-8
Valoració: 4

Adam Walker, estudiant de literatura de la universitat de Colúmbia, coneix una parella de francesos, en Rudolf Born (que és professor a la mateixa universitat) i la Margot. Entre tots tres s’estableix una relació estranya: mentre l’enigmàtic Rudolf li encarrega una revista literària, l’Adam se sent molt atret per la Margot; en absència del Rudolf l’Adam i la Margot viuen un idiŀli apassionat. Quan en Rudolf torna s’esdevé un fet que trabalsa els principis de l’Adam, en Rudolf i la Margot se’n tornen a París, i la relació es perd.

Es tornen a trobar a París al cap d’uns mesos, i l’Adam intenta restablir, a la seva manera, l’ordre moral sotraguejat pels fets tràgics de New York.

L’obra és escrita pel mateix Adam, ja gran i malalt, en tres temps: un primer capítol de New York, un segon capítol centrat a New York i París, i un tercer capítol reconstruït per un amic escriptor a partir d’unes notes que deixa l’Adam abans de morir-se.

És una història dins d’una història, en un d’aquests jocs de dimensions personals i temporals que tant agraden a Auster. És una noveŀla? Una autobiografia? O una noveŀla d’un home que s’inventa una noveŀla a partir dels seus records?

Philip Kerr: Gris de campanya (Field Grey)
Traducció d’Esther Roig
La Magrana, febrer del 2011
ISBN 978-84-8264-956-6
Valoració: 3

Arrenquem a la Cuba pre-castrista, on Bernie Gunter s’ha quedat a Si els morts no ressusciten. Per diversos motius Bernie vol anar a Haití. Compra una barca, però en el trajecte és interceptat per la marina nord-americana. I comença un gran periple pels Estats Units primer, i la mateixa Alemanya després.

Interrogat per les autoritats nord-americanes, explica la seva participació en la guerra, com va ser fet presoner i enviat a camps de concentració russos, i com en va sortir. Bernie no acaba d’entendre què els pot interessar als americans, atès que ell, si bé carrega algunes històries fosques, no ha participat en els crims contra la humanitat. Finalment li expliquen que els interessa el coneixement que té d’Erich Mielke, un comunista alemany amb qui havia coincidir al Berlín feixista i en diferents moments en anys posteriors.

Una densa noveŀla de peripècies, amb molts personatges (he trobat a faltar un dramatis personae), diverses èpoques i escenaris (Cuba, Estats Units, França, Berlín, Viena, Rússia), amb petits casos d’homicidi que Bernie ha de resoldre, a vegades si us plau per força, gairebé com a mecanisme de supervivència.

Nota històrica: Erich Mielke va existir realment, i va arribar a ser cap de la Stassi de la República Democràtica d’Alemanya. Aquest és un dels punts que més m’agraden d’aquestes noveŀles: malgrat que són noveŀla negra en estat pur, hi surten personatges i situacions històriques reals.

Philip Kerr: Si els morts no ressusciten (If the Dead Rise Not)
Traducció d’Esther Roig
La Magrana, novembre del 2009
ISBN 978-84-9867-633-4
Valoració: 3

Any 1934. En plena efervescència del nazisme a Alemanya, Bernie Gunter ha deixat la policia de Berlín, perquè es veu a venir que els seus antecedents polítics (simpatitzant dels socialdemòcrates i sense carnet del partit nazi) li acabaran passant factura. Ara és el detectiu de l’hotel Adlon.

La rutina habitual de l’hotel queda trasbalsada per la mort d’un dels hostes, i el robatori d’un objecte d’art a Max Reeles, un empresari nord-americà amb pocs escrúpols. I la rutina personal del Bernie queda també sacsejada per la Noreen Charalambides, una amiga de la mestressa de l’hotel, de qui s’enamora malgrat la clara diferència social.

Aquests són els personatges principals d’una noveŀla d’interessos econòmics obscurs en una ciutat amb activitat frenètica per acabar a temps les instaŀlacions olímpiques, amb una creïble descripció de l’ambient que s’hi respirava uns anys abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial.

I la segona part del llibre ens porta a la Cuba pre-revolucionària (any 1954, encara amb Fulgencio Batista al poder), també en un ambient de canvi polític.

Bernie Gunter segueix en forma, amb el seu habitual cinisme. El llibre és una mica llarg, però es llegeix molt bé. A l’edició li falta una revisió, hi ha algunes pífies ortogràfiques que fan molt de mal als ulls.

L’hotel Aldon existeix, i gairebé tothom que hagi anat a Berlín hi ha passat per davant: és al Unter den Linden prop de la Pariser Platz, és a dir,  a tocar de la Porta de Brandemburg. Al final de la guerra es va incendiar. Després de la reunificació alemanya va ser reconstruït, ara és un dels hotels de luxe de la ciutat.