He fet una cerca ràpida de sistemes de monitorització web.
M’he quedat amb site24x7, que ofereix unes opcions bàsiques gratuïtes suficients per un blog particular, i dóna la possibilitat de contractar avisos per SMS a un preu enraonat (0,2 € per SMS, cal comprar paquets de SMS per endavant).
L’Institut d’Estudis Catalans ha decidit que cal dir-ne blog.
Malgrat que m’agradava dir-ne bloc, ho he canviat. Fins i tot en entrades antigues.
John Williams: August (Augustus)
Traducció d’Albert Torrescasana
Edicions 62, gener del 2013
ISBN 978-84-297-7009-4
Valoració: 3
El llibre arrenca pràcticament amb el magnicidi de Juli Cèsar, que al testament adopta el seu nebot Octavi, i el nomena hereu. La primera part de llibre relata les peripècies d’Octavi, al costat de Mecenes i Agripa, per assolir el poder de Roma. Tenen com a adversaris Brut i Cassi, els instigadors i autors de la mort de Cèsar, i també l’ambiciós i impulsiu Marc Antoni. Derrotats els primers, arriba l’aliança amb Marc Antoni i Lèpid, per formar el segon triumvirat. Més tard la tensió entre Marc Antoni i Octavi torna a créixer, i Marc Antoni és definitivament derrotat a Egipte.
La segona part és més centrada en la vida privada i, en part, en l’obra de govern en una Roma pacificada però encara amb part de la corrupció que havia provocat l’assassinat de Juli Cèsar.
La tercera part és una llarga carta del mateix Octavi a Nicolau Damascè, escrita pocs dies abans de morir, on revisa diversos actes de la seva vida.
Tot el llibre és en forma de correspondència entre els diversos personatges. Sobretot al principi es noten canvis d’estil segons qui escriu la carta. Després t’hi acostumes.
Malgrat que l’autor no garanteix la fiabilitat històrica (… alguns dels errors que figuren en aquest llibre són deliberats. He modificat l’odre de diversos esdeveniments, he recorregut a la invenció quan les dades eren incompletes o dubtoses…) recomano la lectura a tothom que vulgui una aproximació alternativa a aquest període de la història. Aproximació que pot complementar-se amb un parell de sèries de televisió: els primers capítols de la impressionant (encara avui) Jo, Claudi, i la més moderna Roma.
Jonas Jonasson: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (Hundraåringten som klev ut genom fönstret och fösvann)
Traducció de Lluís Solanes
La Campana, maig de 2012
ISBN 978-84-96735-65-1
Valoració: 3
El dia que fa cent anys l’Allan Karlsson decideix sortir de l’habitació de la residència per la finestra, i començar a caminar. S’escapa de la festa que li han preparat, i de l’antipàtica i intolerant infermera Alice.
Arriba a l’estació d’autobusos. Un jove li demana si li pot vigilar la maleta mentre va al lavabo. Quan arriba l’autobús el jove encara és fent les seves necessitats, i l’home puja a l’autobús amb la maleta. I aquí comença una peripècia que porta de corcoll tant la policia com una banda de criminals.
Si bé l’Allan ha tingut una vida ben agitada, atès que com a expert en explosius va prendre part d’una manera o altra a les guerres mundials, i fins i tot a la guerra civil espanyola, i ha conegut fins i tot Churchill, Franco, Roosvelt i Stalin, ara està de tornada de tot i contempla el present amb gran sornegueria.
Una obra que m’ha recordat les Wilt de Tom Sharpe; però la segona meitat del llibre esdevé reiterativa.
Paul Auster: Invisible (Invisible)
Traducció d’Albert Nolla
Edicions 62, desembre del 2009
ISBN 978-84-297-6363-8
Valoració: 4
Adam Walker, estudiant de literatura de la universitat de Colúmbia, coneix una parella de francesos, en Rudolf Born (que és professor a la mateixa universitat) i la Margot. Entre tots tres s’estableix una relació estranya: mentre l’enigmàtic Rudolf li encarrega una revista literària, l’Adam se sent molt atret per la Margot; en absència del Rudolf l’Adam i la Margot viuen un idiŀli apassionat. Quan en Rudolf torna s’esdevé un fet que trabalsa els principis de l’Adam, en Rudolf i la Margot se’n tornen a París, i la relació es perd.
Es tornen a trobar a París al cap d’uns mesos, i l’Adam intenta restablir, a la seva manera, l’ordre moral sotraguejat pels fets tràgics de New York.
L’obra és escrita pel mateix Adam, ja gran i malalt, en tres temps: un primer capítol de New York, un segon capítol centrat a New York i París, i un tercer capítol reconstruït per un amic escriptor a partir d’unes notes que deixa l’Adam abans de morir-se.
És una història dins d’una història, en un d’aquests jocs de dimensions personals i temporals que tant agraden a Auster. És una noveŀla? Una autobiografia? O una noveŀla d’un home que s’inventa una noveŀla a partir dels seus records?
Dels obsequis que vaig rebre al voltant de Nadal, el més pràctic és el bocataroll:
Ja tenia una espècie d’estoig per l’entrepà, però el bocataroll és molt més pràctic.
Llegit a l’ACN:
La gaŀla dels Goya arrenca envoltada de glamour i amb una desena de peŀlícules amb representació catalana nominades.
Es deuen referir a la gala, oi?
En un dels dominis que administro el servidor de correu entrant (POP o IMAP) era el mateix que el d’enviament (SMTP), amb la qual cosa accedia als dos amb el mateix nom.
He hagut de canviar el servidor, i al nou els dos serveis estan a màquines diferents, la qual cosa m’ha imposat rigideses en l’execució del canvi.
Conclusió: cal definir un nom per a cada servei, encara que sigui a la mateixa màquina que un altre. Quan ho hàgiu de separar tindreu molta més flexibilitat.