M’he assabentat de la defunció de l’artista Josep Grau Garriga, autor de la reixa-portalada de l’ermita dels Sants Metges Cosme i Damià, de Sarral, a la Conca de Barberà.

L’ermita fou obra de l’arquitecte Josep Puig i Torné, i es va construir amb l’esforç de tot el poble a finals dels anys seixanta / principis dels setanta del segle XX.

I he consultat l’arxiu fotogràfic, ja vaig publicar tot el que en tinc.

La setmana passada vaig rebre un correu electrònic de caràcter comercial i a la signatura diu:

Cualquier opinion expresada en este correo electronico es propia del autor y no constituye de modo necesario las de la Empresa. Nada de lo contenido en este correo electronico puede comprometer a la Empresa en cualquier contrato u obligacion.

A banda dels accents que falten, és fort! El correu és a nom d’un empleat de l’empresa i és del domini de l’empresa. Res del que m’escriguin els pot comprometre? Per què se’n renten les mans? L’empresa no es responsabilitza de les accions dels seus treballadors?

Avui fa 75 anys que diversos grups militars espanyols van rebeŀlar-se contra l’ordre constitucional vigent.

Reprodueixo un fragment d’un article aparegut a La Veu de Catalunya, òrgan de la Lliga Catalana aquell mateix 18 de juliol, just abans que el diari fos incautat per la Generalitat, en el que fou l’inici d’una persecució a Catalunya contra aquest partit:

Molt més innocents, molt més ingenus que els qui creguin encara en la possibilitat d’establir a les terres d’Espanya un mínimum de convivència civil entre els ciutadans i un mínimum d’eficàcia en el funcionament de les institucions representatives, serien els qui creguessin que una hipòtesi totalitària, una solució dictatorial, fos la que fos, no significaria a Espanya la negació absoluta i immediata de tot el que constitueix la nostra única raó d’existència com a força politica en la vida pública espanyola i en la vida pública catalana. Una dictadura a Espanya, en qualsevol de les seves formes, seria radicalment, irreductiblement anticatalana.

Del fragment se’n dedueix que l’ambient abans del cop d’estat era especialment difícil (impossibilitat de convivència i eficàcia de les insititucions), i la darrera frase és absolutament profètica.

Malgrat que han passat tres quarts de segle des de l’inici de la Guerra i 35 anys llargs des del final del franquisme, els fets no estan superats:

• A molts pobles i ciutats de la península hi ha encara els monuments als caídos del bàndol rebel; sobre si cal mantenir-los, jo hi sóc contrari; però en cas de fer-ho caldria afegir-hi explicacions sobre què és el monument, quan es va erigir, i deixar clar que el que representa és contrari a l’ordenament constitucional actual.
• Hi ha un Valle de los Caídos que ningú s’atreveix a proposar seriosament què se n’ha de fer, sembla que ara no toca.
• Pel que fa a la política, com a mínim el Partido Popular es nega a condemnar de forma inequívoca el cop d’estat i la dictadura.
• Caldria un bon museu de la Guerra Civil i de la posterior dictadura. A Madrid, Barcelona, València, Badajoz (on aquest agost commemoraran l’aniversari d’una de les represàlies més sagnants de la Guerra) o… on vulguin! I tinc la impressió que, si no l’han fet, és perquè és impossible consensuar-ne els continguts.