Arxiu de la categoria: Fotografia

Equip, tècniques i notícies de fotografia

Adéu Canon, hola Fuji

He fet el salt. M’he convertit a Fuji després de 18 anys de fidelitat a Canon.

La meva història amb Canon és aquesta (poso les dates de compra):

DataEquipComentaris
Juliol 1998EOS 500 N + EF 28-80 mm f/3,5-5,6La meva primera càmera reflex. És una decisió bastant precipitada, la càmera és senzilla. L’objectiu és molt fluix.
Agost 1998EF 28-105 mm f/3,5-4,5 USMUn bon objectiu, que es compenetrava molt bé amb la 500 N.
Desembre 1998EF 100-300mm f/4,5-5,6 USMPràcticament no el vaig fer servir. Molt fluix.
Juny 1999EF 50 mm f/1,4 USMTothom hauria de tenir un 50mm lluminós a mà, sempre! L’he tingut fins al juliol del 2016, per tant és la peça més antiga de què m’he desprès ara.
Juliol 1999EF 28-135 mm f/4,5-5,6 IS USMCanvio el 28-105  per aquest. És el primer objectiu estabilitzat que compro. Amb la 500 N quedava molt desompensat de pes i mida.
Juny 2000EOS 3Sense punt de comparació amb la EOS 500N, tot i que no em calia “tanta” màquina mai no em vaig penedir d’haver-la comprat. Era fiable, robusta.
Un veritable plaer, i funcionava molt bé amb el 28-135 IS USM.
Juliol 2002EF 70-200mm f/4 L USMMolt bona qualitat, l’he fet servir força en viatges. Me n’he desprès el juliol del 2016, per tant l’he tingut 14 anys. El meu primer L. 
Juny 2003EOS 10 DVa ser de les primeres réflex digitals que van valdre la pena. De fet Canon va marcar-se un tanto amb aquest aparell. No me’l vaig vendre en el seu moment i encara el tinc (ara ja no el vol ningú).
Juny 2003EF 17-40mm f/4 L USMBon objectiu, sobretot amb la EOS 10 D (en què esdevenia un 28-65 respecte a angles de visió). Amb sensor 24 mm x 36 mm feia força ombres a les puntes amb obertures grans.
Desembre 2005EF 24 mm f/2,8El compro perquè faci de “35 mm” en la 10 D. El vaig fer servir més tard amb la 5D, amb bons resultats (sobretot interiors de monuments).
Març 2009EOS 5D Mark IIUna de les primeres réflex a gravar vídeo HD (1920 x 1080). Sensor de 24 mm x 36 mm, amb 21 milions de píxels.
Exigeix bons objectius.
Març 2010EF 24-105 f/4 L IS USMComplement ideal per 5D Mark II. Força robust, estabilitzat. Un tot-terreny.
Agost 2014Zeiss Distagon 18 f/3,5Incursió en el món Zeiss. Aquest objectiu en concret no em va fer el pes, feia ombres notables amb obertures més grans de f/8. Això sí, és una meravella mecànica.

Algunes vegades he decidit anar una mica lleuger i m’he mogut només amb el 50 mm i amb un gran angular (el 24 mm o el 18 mm) però el pes i embalum i unes quantes ressenyes molt positives d’altres persones que han fet canvis similars m’han fet decidir.

Agafo tots els trastos, i cap a Casanova Foto (personal expert, tracte excel·lent). M’han fet una bona valoració de les andròmines que els duia (a la banda alta del que pensava), i m’he quedat la Fujifilm XPro 2 i els Fujinon 32 mm f/2 i 18-55 mm f/2,8-4.

Ara em cal:

  • Revisar el manual per entendre tot el que pot fer el trasto.
  • Assimiar el funcionament del visor híbrid.
  • Evitar temptacions, com comprar l’adaptador per a objectius M, que em portaria a provar incansablement llegendaris objectius M (Leica, Zeiss…) en una bogeria de permutes.

Praga: Biblioteques Strahov i Klementinum

Des de fa tres o quatre anys miro de fer una pausa de feina a principis d’estiu, i escapar-me a algun lloc d’Europa. Enguany he anat a Praga.

Tenia clar que caminaria (no he pujat a cap tramvia ni al metro), i no volia portar gaire pes. He optat per agafar només un 50 mm (f/1,4) i un 28 mm (f/2,8). De les fotos que no he esborrat, n’he fet:

  • 310 amb el 50 mm
  • 61 amb el 24 mm
  • 12 amb el mòbil

Només en un parell de moments m’hauria agradat tenir a mà un teleobjectiu.

Deixo algunes fotografies de les biblioteques Strahov (sala filosòfica i teològica) i de la biblioteca del Klementinum (antic complex dels jesuïtes), que ara acull la biblioteca nacional txeca. Aquestes fotos (reeixdes en part) tenen uns quants reptes:

  • Iŀluminació irregular. Són candidates a HDR (les meves no ho són).
  • En general cal fer servir ISO i temps d’exposició alts perquè no hi ha gaire llum.
  • Balanç de blancs complicat, per la barreja d’iŀluminació artificial i natural.
  • Enquadraments: no et deixen passar de la porta.

I, és clar, queden molt lluny d’aquesta fotografia de 40 Gigapixels.

World Press Photo per a Samuel Aranda

Miro gairebé cada dia els resums fotogràfics de The New York Times, però no coneixia Samuel Aranda, malgrat que és nascut a Santa Coloma de Gramenet.

La fotografia que li ha valgut el World Press Photo és aquesta:

Samuel Aranda - Sana - Iemen 15 oct 2011

Feta al Iemen a mitjan octubre, a les portes d’una mesquita de Sana que va ser habilitada com a hospital. El mateix NYT explica el context de la fotografia.

Fa anys que la premsa escrita està immersa en un procés inevitable de transformació, que no exclou el fotoperiodisme. Hem de trobar la manera que aquesta professió segueixi, la humanitat necessita Samuels que ens ajudin a obrir els ulls.

L’enhorabona, i moltes gràcies!

Exposició Santos Yubero a Soria

De pas pe Soria, he vist l’exposició de fotografia Santos Yubero, crónica fotográfica de medio suglo de vida española a l’antic edifici del Banco de España.
Martín Santos Yubero va ser un fotoperiodista madrileny i aquesta exposició recull obres des de mitjan dels anys 20 fins a la mort de Franco. Tot i que és molt centrada a la vida política i social madrilenya, és prou interessant. Cada fotografia té una explicació completa del moment. La recomano.

Robert Capa: Ligeramente desenfocado

Robert Capa: Ligeramente desenfocado (Slightly Out of Focus)
Traducció de Miguel Marqués
La Fábrica Editorial, 2009
ISBN 978-84-92498-87-1
Valoració: 3

Ernest Andrei Friedmann, fotògraf hongarès (1913) va prendre el nom de Robert Capa quan va començar a treballar com a corresponsal de guerra per mitjans europeus i americans. Juntament amb Gerda Pohorylle (que va fer-se dir Gerda Taro) va construir-se una identitat de fotògraf d’èxit procedent dels Estats Units per aconseguir ser contractat a Europa. Capa va ser a la Guerra Civil espanyola, no exempt de polèmica en dubtar-se de l’autenticitat d’una fotografia ben famosa. Per autenticitat vull dir que la fotografia era un muntatge.

En aquest llibre Capa explica la seva feina durant la Segona Guerra Mundial, al nord d’Àfrica, durant l’ocupació italiana, el desembarcament de Normandia, l’entrada a París i l’ocupació final d’Alemanya, combinat amb els seus problemes burocràtics per acreditar-se com a corresponsal de guerra, i també algun esbós de la seva vida més privada (en concret, la relació amb una noia anglesa).

Una de les crítiques arran de la primera edició del llibre deia que el millor era el centerar llarg de fotografies inclou. Hi estic totalment d’acord.

Final de Kodakchrome

S’havia deixat de fabricar progressivament, i aquest final d’any tancarà l’últim laboratori del món que revela peŀlícula Kodakchrome.

Kodakchrome s’ha fet servir en cinema i també com a diapositiva, i ha estat una emulsió de culte des que va aparèixer, ara fa 75 anys, per una densa i sòlida reproducció dels colors. Amb el temps s’ha demostrat, a més, que sota bones condicions d’emmagatzematge (foscor) conserva bé el contrast i la vivacitat cromàtica.

El revelatge era un procés específic i, en general, fet per Kodak mateix i ja inclòs al preu de la peŀlícula.

El final de tota una era.

Kim Manresa: Escoles d’altres mons

Us recomano que baixeu a El Refugi, a la plaça de la Vila de Badalona, a mirar les 50 fotografies de Kim Manresa que conformen l’exposició Escoles d’altres mons. Afanyeu-vos-hi, el 4 d’octubre és l’últim dia.

Kim Manresa ha recorregut els cinc continents per apropar-nos aules improvisades, precàries, a l’aire lliure, emmig de la selva o a tocar dels temples d’Angkor (a Cambotja). Amb preeminència dels nens, els autèntics protagonistes!

I ajuda també a reflexionar on som al nostre país en el nostre camp, i l’enorme privilegi que és el sistema educatiu que tenim. Hauríem de valorar-lo més, tant els adults com la nostra mainada.