Aquest pont he aprofitat per arribar-me a Perpinyà, a la XIX edició del festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image, obert fins el proper diumenge 16 de setembre.
Continua la lectura de Visa pour l’image 2007 →

He afegit una fotografia a l’àlbum dels Aiguamolls de l’Empordà:

Segons la guia de què disposo sembla una oreneta vulgar. Porta fang al bec, amb el que es construeix un niu a l’interior mateix d’un dels aguaits del Cortalet.

A la Casa Elizalde hi ha una exposició de fotografies del Vietnam fetes per Jaume Comerma durant un viatge a aquest país. Ahir hi vaig treure el cap, i si hi passeu a prop us recomano que hi entreu i us les mireu (són al segon pis). Hi força instants de vida, captats sobretot a mercats, al camp, carreteres, és a dir, en l’activitat diària del poble, amb l’habitual espetec de colors de les cultures asiàtiques. L’exposició es visita en poca estona, hi deu haver una cinquantena de fotografies.

El muntatge de l’exposició és molt senzill, però és bo persones sense un renom com a fotògraf -tot i no conèixer-lo personalment em sembla que l’autor no és fotògraf professional- tinguin l’oportunitat d’exposar part de la seva obra.

Com a curiositat, al primer pis hi ha 3 o 4 fotografies de portes i parets de Barcelona fetes per José Antonio Sancho, impreses amb tinta sobre paper d’aquareŀla. Aquest paper els dóna un relleu i profunditat bastant especials.

Això és una curiositat ben interessant: fotografies famoses del segle XX reproduïdes en Lego (el famós joc de construcció danès), i fotografiades de nou…

Marcos Vilariño fa pública aquesta creació a la web del Centro de Estudios Fotográficos de Vigo.

Palau de la Virreina (La Rambla, 99 – Barcelona), fins el 4 de març del 2007

Aquesta exposició de l’obra d’Agustí Centelles recull treballs seus de totes les èpoques, amb especial atenció als anys de la República i la Guerra Civil. L’ordenació és essencialment cronològica. Imprescindible i impressionant.
Continua la lectura de Exposició Agustí Centelles →

Extensa i completa anàlisi de la Leica M8 a Luminous Landscape.

Ara toca comprar números de loteria.

Leica ha presentat en societat a la Photokina la M8, que s’afegeix a la família de les venerables M3 i M6 (entre altres). Aquesta vegada totalment digital (10 milions de pixels, sensor més petit que el negatiu de 35 mm, amb un coeficient d’equivalència de 1,33). Digital Photography Review en resumeix de les característiques i en fa una avaluació preliminar.

Com a punt interessant: les imatges RAW es graven en format Adobe DNG. Senyors de Canon, Nikon, apreneu-ne. Estem farts de formats propietaris. Si us plau, penseu d’una vegada per totes en els usuaris i doneu-nos formats oberts i estàndards!

La resta: és una màquina obscenament cara (es preveu un preu inicial de 4.200 €). Tot i que encara no se’n coneix massa la qualitat de les imatges (els models revisats no tenen la versió definitiva del programari), per mi només es justifica racionalment si es vol aprofitar una gamma més o menys valuosa d’objectius M. És clar que sempre queden motius emocionals!

26/7/2015: He canviat l’enllaç a DPReview.

Aquest dissabte m’he arribat al festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà. No hi havia estat mai, i aquest cap de setmana llarg convidava a fer aquesta sortida.

Aquesta és la divuitena edició del festival, la majoria d’edat, segons expliquen a l’editorial del llibret d’informació. Consta de diverses exposicions de fotografia (agrupades a 9 locals, la majoria edificis antics -convents, esglésies, etc.- que no sembla que tinguin altres usos). Recomano començar pel Couvent des Minimes, que és precisament on hi ha més exposicions, inclosa la World Press Photo: si ens falta temps podem sempre deixar córrer alguna de les exposicions més allunyades.

Hi ha unes quantes exposicions monogràfiques. I hi ha guerra, molta guerra. Però també imatges molt espectaculars del vermellós terra del Sahara (Jean-Luc Manaud), i una selecció de les millors obres d’Elliot Erwitt (es pot fer humor amb la fotografia!). Una de les fotografies que m’ha xocat més és una d’un grup de nens afectats per diverses malalties arran de l’accident de la central nuclear de Txernòbil: les cares de les criatures són absolutament impactants.

Calen unes quatre hores per veure les exposicions sense entretenir-s’hi massa. L’entrada a tots els locals és gratuïta. Una alternativa per no empatxar-se és estar-s’hi un parell de dies, i combinar exposicions amb altres activitats. Tota la ciutat canvia una mica de ritme i horaris arran de l’exposició (restaurants oberts més hores, per exemple).

Els llibrets d’informació estan editats en català, anglès, francès i espanyol. Conté un mapa molt clar per moure’s per la zona de l’exposició. Només dos inconvenients: en alguns locals he passat molta calor, i altres no semblen totalment adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, ni els ascensors prou ben indicats.

Per poc que pugui el 2007 hi tornaré a anar. Absolutament recomanable!