Arxiu de la categoria: Fotografia

Equip, tècniques i notícies de fotografia

Praga: Biblioteques Strahov i Klementinum

Des de fa tres o quatre anys miro de fer una pausa de feina a principis d’estiu, i escapar-me a algun lloc d’Europa. Enguany he anat a Praga.

Tenia clar que caminaria (no he pujat a cap tramvia ni al metro), i no volia portar gaire pes. He optat per agafar només un 50 mm (f/1,4) i un 28 mm (f/2,8). De les fotos que no he esborrat, n’he fet:

  • 310 amb el 50 mm
  • 61 amb el 24 mm
  • 12 amb el mòbil

Només en un parell de moments m’hauria agradat tenir a mà un teleobjectiu.

Deixo algunes fotografies de les biblioteques Strahov (sala filosòfica i teològica) i de la biblioteca del Klementinum (antic complex dels jesuïtes), que ara acull la biblioteca nacional txeca. Aquestes fotos (reeixdes en part) tenen uns quants reptes:

  • Iŀluminació irregular. Són candidates a HDR (les meves no ho són).
  • En general cal fer servir ISO i temps d’exposició alts perquè no hi ha gaire llum.
  • Balanç de blancs complicat, per la barreja d’iŀluminació artificial i natural.
  • Enquadraments: no et deixen passar de la porta.

I, és clar, queden molt lluny d’aquesta fotografia de 40 Gigapixels.

World Press Photo per a Samuel Aranda

Miro gairebé cada dia els resums fotogràfics de The New York Times, però no coneixia Samuel Aranda, malgrat que és nascut a Santa Coloma de Gramenet.

La fotografia que li ha valgut el World Press Photo és aquesta:

Samuel Aranda - Sana - Iemen 15 oct 2011

Feta al Iemen a mitjan octubre, a les portes d’una mesquita de Sana que va ser habilitada com a hospital. El mateix NYT explica el context de la fotografia.

Fa anys que la premsa escrita està immersa en un procés inevitable de transformació, que no exclou el fotoperiodisme. Hem de trobar la manera que aquesta professió segueixi, la humanitat necessita Samuels que ens ajudin a obrir els ulls.

L’enhorabona, i moltes gràcies!

Exposició Santos Yubero a Soria

De pas pe Soria, he vist l’exposició de fotografia Santos Yubero, crónica fotográfica de medio suglo de vida española a l’antic edifici del Banco de España.
Martín Santos Yubero va ser un fotoperiodista madrileny i aquesta exposició recull obres des de mitjan dels anys 20 fins a la mort de Franco. Tot i que és molt centrada a la vida política i social madrilenya, és prou interessant. Cada fotografia té una explicació completa del moment. La recomano.

Robert Capa: Ligeramente desenfocado

Robert Capa: Ligeramente desenfocado (Slightly Out of Focus)
Traducció de Miguel Marqués
La Fábrica Editorial, 2009
ISBN 978-84-92498-87-1
Valoració: 3

Ernest Andrei Friedmann, fotògraf hongarès (1913) va prendre el nom de Robert Capa quan va començar a treballar com a corresponsal de guerra per mitjans europeus i americans. Juntament amb Gerda Pohorylle (que va fer-se dir Gerda Taro) va construir-se una identitat de fotògraf d’èxit procedent dels Estats Units per aconseguir ser contractat a Europa. Capa va ser a la Guerra Civil espanyola, no exempt de polèmica en dubtar-se de l’autenticitat d’una fotografia ben famosa. Per autenticitat vull dir que la fotografia era un muntatge.

En aquest llibre Capa explica la seva feina durant la Segona Guerra Mundial, al nord d’Àfrica, durant l’ocupació italiana, el desembarcament de Normandia, l’entrada a París i l’ocupació final d’Alemanya, combinat amb els seus problemes burocràtics per acreditar-se com a corresponsal de guerra, i també algun esbós de la seva vida més privada (en concret, la relació amb una noia anglesa).

Una de les crítiques arran de la primera edició del llibre deia que el millor era el centerar llarg de fotografies inclou. Hi estic totalment d’acord.

Final de Kodakchrome

S’havia deixat de fabricar progressivament, i aquest final d’any tancarà l’últim laboratori del món que revela peŀlícula Kodakchrome.

Kodakchrome s’ha fet servir en cinema i també com a diapositiva, i ha estat una emulsió de culte des que va aparèixer, ara fa 75 anys, per una densa i sòlida reproducció dels colors. Amb el temps s’ha demostrat, a més, que sota bones condicions d’emmagatzematge (foscor) conserva bé el contrast i la vivacitat cromàtica.

El revelatge era un procés específic i, en general, fet per Kodak mateix i ja inclòs al preu de la peŀlícula.

El final de tota una era.

Kim Manresa: Escoles d’altres mons

Us recomano que baixeu a El Refugi, a la plaça de la Vila de Badalona, a mirar les 50 fotografies de Kim Manresa que conformen l’exposició Escoles d’altres mons. Afanyeu-vos-hi, el 4 d’octubre és l’últim dia.

Kim Manresa ha recorregut els cinc continents per apropar-nos aules improvisades, precàries, a l’aire lliure, emmig de la selva o a tocar dels temples d’Angkor (a Cambotja). Amb preeminència dels nens, els autèntics protagonistes!

I ajuda també a reflexionar on som al nostre país en el nostre camp, i l’enorme privilegi que és el sistema educatiu que tenim. Hauríem de valorar-lo més, tant els adults com la nostra mainada.

Diapositives turístiques

Una petita volta per Castella, per llocs eminentment turístics (León, Burgos). Em sorprèn trobar-hi botigues que encara tenen diapositives dels monuments. Descolorides, en això no ha canviat res. En compra algú?

No vull dir que el ceŀluloide estigui mort. A mi mateix m’ha sabut greu alguna vegada haver-me venut la càmera analògica. Però si es volen tenir imatges d’algun monument i no vols/pots/saps fer-te-les tu mateix, és molt millor comprar algun llibre i, si cal, escannejar-lo.