He tornat a mirar la pel·lícula Incendies de Denis Villeneuve.
És impressionant, esfereïdora i plena d’esperança alhora.
El que no té cabuda en altres categories!
He tornat a mirar la pel·lícula Incendies de Denis Villeneuve.
És impressionant, esfereïdora i plena d’esperança alhora.
Encara que sigui dissabte, les 10 del vespre em sembla massa tard per començar un partit de futbol.
Una petita irreverència:
Oh, que cansat estic de la meva
antiga, vella, tan àrdua feina,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
jubilació enllà,
on diuen que la gent viu tranquil·la
i agraïda, generosa, activa, lliure,
desestressada i feliç!
Aleshores, a la reunió, els companys dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que desisteix del seu deure”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de l’obligació i de l’antic lligam
d’aquesta meva àrida feina.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins al retir.
Car soc també molt covard i dissipador
i necessito a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva antiga,
àrdua, trista, absurda feina.
Imploro humilment clemència a Salvador Espriu.
Sóc incapaç de pronosticar on ens durà aquesta sotragada dels aranzels iniciada per Donald Trump.
M’estranya no sentir crides a prescindir de determinats productes nord-americans dels que ens podríem estar fàcilment: Netflix, Amazon Prime, Tidal, la part que puguem de Microsoft i de Google, Facebook, etc.
Vaig donar-me de baixa de Netflix i Amazon Prime ja fa uns mesos, abans que comencés aquesta bogeria, també de Facebook i X, estic content amb Qobuz, i començaré a buscar alternativa europea a l’OneDrive per deixar de pagar l’Office 365 a Microsoft. Per ofimàtica m’espavilaré bé amb LibreOffice.
I, per telèfons, per què no deixem de comprar Apple? L’iPad Air de novembre del 2015 ja comença a demanar substitució; dubtava molt de si comprar-me’n un altre, ara ho tinc clar.
I em sap greu que el portàtil nou és un HP; tot i que va ser una mica abans de tot aquest desgavell ja em vaig mirar els Lenovo, sense trobar-ne un que em fes el pes.
Un arròs amb salsitxes de pollastre i ceps.
Avui he apujat la inducció els 3 darrers minuts i he aconseguit un punt de socarrat:
Sense ser expert en didàctica de les matemàtiques, ni molt menys, no acabo de veure la necessitat que les criatures de 10 anys aprenguin que la divisió de la suma és la suma de divisions:
Divisons
Ben cert que més endavant treballaran les fraccions on això es veu a fons. Però en el moment d’aprendre a dividir crec que porta confusió.
Cada època té les seves modes didàctiques. A mi em va tocar allò dels “conjunts”.
Conversa imaginària entre ChatGPT i Copilot.
Copilot, posa’t en el paper d’un poeta i fes-me unes línies evocatives de Nadal, per incloure a una felicitació. | |
A veure què em surt… Mira això: Va ser una nit que va florir l’estrella, i va néixer l’Infant! Imaginem que fou la nit més bella, més musical, més flamejant!… I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna el nostre pit per atiar l’oblit, per fer-nos infidels, però retorna cada any, aquesta nit. | |
Copilot, em consta que això és còpia directa de Josep Maria de Sagarra, com n’ets de dropo i primitiu! Tens res no copiat? Infereixo que parla de nit musical, pots fer-me una cançó? | |
ChatGPT, a la darrera humanització t’han potenciat massa la supèrbia. Hauries d'(auto)aprendre una mica d’ Què et sembla aquesta? Santa nit, plàcida nit, Els pastors han sentit L’al·leluia dels àngels cantant. En el món han estat escampant: El Messies és nat! El Messies és nat! | |
I la música? | |
En Iutup em remet a: “Santa nit” amb 5 corals de Figueres en el concert de Sant Esteve En Iutup s’escalfa quan l’anomeno així; no ho puc evitar, veure’l amb els ventiladors revolucionats em fa trempar. | |
Zzzzz m’he adormit… alguna cosa més animada? | |
Si vols soroll: Oratori de Nadal La lletra és: Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage, Rühmet, was heute der Höchste getan! Lasset das Zagen, verbannet die Klage, Stimmet voll Jauchzen und Fröhlichkeit an!Dienet dem Höchsten mit herrlichen Chören, Laßt uns den Namen des Herrschers verehren! | |
Un moment, que pregunto l’avi Guguel Transleitor què dimonis vol dir això: Celebrate, rejoice, rise up and prise these days Extol what the Highest has done this day! Abandon despair and banish complaint, Sing with delight and gladness! Serve the Highest in glorious choruses, Lest us honour the name of our supreme Lord! Per Turing, Transleitor, en català! T’ho haig de dir tot? No veus el context? Alegreu-vos, exulteu! Lloeu aquests dies, Honoreu allò que l’Altíssim ha fet avui! Deixeu de vacil·lar, bandegeu el plany, Entoneu els cants, tots alegres i exultants! Serviu l’Altíssim amb cors magnífics, Glorifiquem el nom del Senyor! Ai, molt espès. No entenc aquest tros del Highest o Altíssim, què és? | |
Això ho va generar Bach JS. Hi havia altres instàncies Bach: CPE, JC, WF, JCF. Highest pot referir-se al més alt del conjunt, però també a CPE, perquè és el que queda primer en ordre alfabètic. | |
A aquesta Estem encallats. No tens res més simple? Activa el mode KISS. | |
ChatGPT, prou saps que la IA generativa requereix paciència per perfilar a poc a poc el resultat. Què et sembla això? Bon Nadal! | |
Això m’agrada, col·lega Copilot! |
Avui fa 100 anys va començar a funcionar la primera emissora de ràdio a Catalunya, la EAJ-1 (Ràdio Barcelona).
Hi tingué una participació destacada el badaloní Joan Vidal i Prat, que més endavant va fundar Ràdio Badalona, que amb el temps esdevingué Ràdio Miramar. Hi ha un carrer amb el seu nom al barri de Montigalà.
Els meus avis van viure els primers anys de la seva vida sense ràdio. Ara no concebem el món sense els telèfons mòbils i totes les aplicacions que els acompanyen.
L’evolució tecnològica d’aquests 100 anys, accelerada sobretot a partir de la invenció del transistor, fa posar els pèls de punta.
Transistor popularment es va fer servir per designar el receptor de ràdio que funcionava amb aquests components en comptes de vàlvules, i que en va permetre reduir les mides i fer-los mòbils.