M’agrada l’obra de Jaume Plensa, i m’agrada la Carmela davant del Palau de la Música Catalana.
29/1/2017: Núria Cadenes en parla també a Gràcies, Carmela.
Arxiu de la categoria: General
El que no té cabuda en altres categories!
Mestres d’aixa
Em sembla que no havia vist mai ningú que s’anunciés com a “mestre d’aixa” fins fa uns dies a Ciutadella, a Menorca:
Queda exempt d’anar a la secció “perles” pel montatge i el hivernatge per dos motius: mai no hi poso rètols de particulars o petits negocis, i el “mestres d’aixa” ho compensa!
Peŀlícula accelerada al port de Maó
Peŀlícula accelerada (“time lapse” en diuen) del port de Maó el 26 d’agost del 2016, a les 11 tocades, amb la sortida del Adriatico cap a Barcelona i altres vaixells.
És 25 vegades més ràpid del que tocaria (la pel·lícula hauria de durar 300 segons, i en dura 12). Està feta amb 300 fotografies fetes a intèrvals d’1 segon, ajuntades despres a raó de 25 fotos cada segon.
Reposicions
Feia dies que no engegava la tele a aquesta hora. Qui té el rècord galàctic de reposicions, TVE amb “verano azul” o TV3 amb “plats bruts”?
Televisor i derivades
Un parell de mesos sense lectura literària.
Tot comença amb canvi de televisor: he deixat el tub de raigs catòdics per un aparell “smart TV” de 40″ i 4K. I se’n deriven dues distraccions importants:
- Caic en el parany del Netflix gratuït durant un mes, i m’empasso unes quantes temporades de House of Cards, Homeland, Downtown Abbey i Prision Break (que abandono, està allargassada).
- Però la tele nova té un so catastròfic (una conseqüència de cursa dels fabricants per fer-les cada cop més primes, i perquè em queda encaixonada), així que miro de connectar-la a l’equip de so. Vaja, l’aparell no té sortida analògica RCA (la qual cosa em sembla un error greu de disseny). Acabo canviant amplificador i altaveus. I em resorgeix l’emoció de la música ben reproduïda, tot i que potser sóc més just si parlo de “passió pels aparells de so”. I compro un “streamer”, passo al miniservidor de casa els CD de música (una cinquantena), que ara conviu amb la música comprada a iTunes (no gaire, tampoc).
En entrades posteriors donaré més detalls de tot això!
Bossa de plàstic
Un ús gens glamurós per una bossa de plàstic de la poma mossegada: contenir les pinces d’estendre la roba.
A l’alzina del Passeig de Gràcia
Al Passeig de Gràcia de Barcelona, a l’alçada del Palau Robert, hi ha una alzina, a la qual Jacint Verdaguer va dedicar aquestes ratlles,el 1903:
Almogàver indòmit, ja sabràs posar-te de
filera amb aqueixa tropa de plàtanos,
novella, polida, endiumenjada
i fatxendera?
Canvis tipogràfics
He canviat la tipografia del blog:
- Avenir per al text (abans era Verdana)
- Optima Nova per alguns títols (el de les entrades, el del blog, les seccions del menú lateral)
Em queden encara uns quants ajustos per fer, hi ha algunes incoherències de mides. Confio a acabar-ho en un parell de dies.
22/5: Canvis enllestits, en diverses sessions d’edició del full d’estils. És sorprenent la quantitat detalls que veus que et mires una publicació amb ulls de compaginador.