Un dels plats que em faig sovint és una fideuà de verdures.

Tallo unes quantes mongetes tendres ben petites:

Hi afegeixo mig carbassó:

Una pastanaga:

I una ceba:

Altres vegades hi poso mig pebrot, però ahir no en tenia.

Ho coc tot amb un parell de cullerades d’oli, un parell de vinagre i dues més de salsa de soja, durant uns 15 o 20 minuts:

Atès que hi ha força verdura, amb uns 100 g de fideus (faig servir els del número 2) surten 2 plats. Els rossejo amb un parell de cullerades d’oli:

rossejar els fideus és una activitat que requereix tota l’atenció: cal remenar sense parar o es cremen.

Hi afegeixo 400 ml de brou de verdura calent i una mica de sal.

Quan porta uns 7 minuts cuit hi afegeixo la verdura:

I amb mig quart més de cocció, a punt per anar a la taula!

Dues mesures suposadament ecològiques que m’inspiren dubtes:

• La substitució de les bombetes incandescents de tota la vida per dispositius de menor consum. En una bombeta LED hi ha un petit transformador, un convertidor de corrent altern a corrent continu (pot ser tan simple com un condensador). Quant costa (materials i energia) fabricar una bombeta LED? Quan s’espatllen, les reciclem íntegrament, recuperant-ne tots els materials? Quina contaminació (residus del procés de fabricació) generen?
• Ja hi ha prohibició de circulació de vehicles dièsel antics a les ciutats en episodis d’alta contaminació. És el meu cas, tinc un cotxe dièsel de més d’11 anys. El faig servir poc i encara menys per Barcelona. Ara seré “castigat” amb no poder fer-lo servir quan el necessiti. Si hagués contribuït a la contaminació i malbaratament de materials global fent-lo servir molt més i canviant-me’l cada 5 anys ara tindria el “premi” de poder-lo portar quan vulgui. Quin sentit té, això?

Des d’avui Barcelona té una nova dita:

Pels voltants de la Candelera, el sol es pon per la Ronda de Sant Pere

Fotografia feta a tres quarts tocats de sis de la tarda. L’he retocat una mica (l’original és més fosca).

La mar brama. Imponent, rabiüda, amenaçadora.

Això feia a quarts de dues del migdia.

(Entrada reescrita el 28/1/2017 amb data 22 de gener).

M’agrada l’obra de Jaume Plensa, i m’agrada la Carmela davant del Palau de la Música Catalana.

29/1/2017: Núria Cadenes en parla també a Gràcies, Carmela.

Em sembla que no havia vist mai ningú que s’anunciés com a “mestre d’aixa” fins fa uns dies a Ciutadella, a Menorca:

Queda exempt d’anar a la secció “perles” pel montatge i el hivernatge per dos motius: mai no hi poso rètols de particulars o petits negocis, i el “mestres d’aixa” ho compensa!

Peŀlícula accelerada (“time lapse” en diuen) del port de Maó el 26 d’agost del 2016, a les 11 tocades, amb la sortida del Adriatico cap a Barcelona i altres vaixells.

És 25 vegades més ràpid del que tocaria (la pel·lícula hauria de durar 300 segons, i en dura 12). Està feta amb 300 fotografies fetes a intèrvals d’1 segon, ajuntades despres a raó de 25 fotos cada segon.

​Feia dies que no engegava la tele a aquesta hora. Qui té el rècord galàctic de reposicions, TVE amb “verano azul” o TV3 amb “plats bruts”?