Aquests 222 milions € pagats per rescindir el contracte d’un jugador de futbol són el salari mitjà anual de 9.250 catalans.
A vegades calen comparacions per entendre els milions d’euros.
El que no té cabuda en altres categories!
Aquests 222 milions € pagats per rescindir el contracte d’un jugador de futbol són el salari mitjà anual de 9.250 catalans.
A vegades calen comparacions per entendre els milions d’euros.
Mala sessió fotogràfica de l’eclipsi de lluna: fotos poc nítides (càmera mal fixada al trípode? Enfocament deficient?) i només hem vist la part final del fenomen.
Deixo un retall de les 21:19:

A Vilaweb avui:
La Unió de Llauradors ha denunciat este dijous “l’afonament espectacular” dels preus de la fruita d’estiu que ha estimat en més d’un 300%. Concretament, ha indicat que el valor de la nectarina ha caigut un 444%, el de de la bresquilla més d’un 300% i el de l’albercoc un 264% des del principi de la campanya.
Si els preus baixen més del 100% és que el pagès ha de pagar perquè se li emportin la fruita. No és el cas. Anem molt malament de matemàtiques elementals.
El pont de Besalú, aquest migdia:
L’he fet amb 450 fotografies preses a intèrvals d’1 segon, potser massa poc; em sembla que si les hagués espaiat 2 segons el vídeo hauria quedat millor.
Inspecció de CD ROM informàtics, hi ha 16 discos amb versions obsoletes d’Open Susse (des de la 10.1 fins a la 13.1, en diverses personalitats: 32 i 64 bit, “live”).
A les escombraries.
Tot i que no sé ben bé a quin contenidor haurien d’anar, ho deixo al “rebuig”.
Una bona estona d’aquest matí de diumenge dedicada a arreglar una mica la palmera.
El test se sobreeixia perquè les arrels han crescut molt:

Després de les operacions:

I totes les arrels sobreres, algunes ben seques, com podeu veure a l’esquerra:

D’aquí a uns quants dies hi afegiré una mica més de terra.
Aquesta palmera va créixer d’un dàtil de les palmeres que hi havia al “Viver”, on ara hi ha les oficines de l’Ajuntament de Badalona. Deu tenir entre quinze i disset anys.
Un dels plats que em faig sovint és una fideuà de verdures.
Tallo unes quantes mongetes tendres ben petites:

Hi afegeixo mig carbassó:

Una pastanaga:

I una ceba:

Altres vegades hi poso mig pebrot, però ahir no en tenia.
Ho coc tot amb un parell de cullerades d’oli, un parell de vinagre i dues més de salsa de soja, durant uns 15 o 20 minuts:

Atès que hi ha força verdura, amb uns 100 g de fideus (faig servir els del número 2) surten 2 plats. Els rossejo amb un parell de cullerades d’oli:

rossejar els fideus és una activitat que requereix tota l’atenció: cal remenar sense parar o es cremen.
Hi afegeixo 400 ml de brou de verdura calent i una mica de sal.

Quan porta uns 7 minuts cuit hi afegeixo la verdura:

I amb mig quart més de cocció, a punt per anar a la taula!