Sí, a vegades ens hauríem d’alliberar del mòbil per poder reparar la nostra psique…

Un dels plats que em faig sovint és una fideuà de verdures.

Tallo unes quantes mongetes tendres ben petites:

Hi afegeixo mig carbassó:

Una pastanaga:

I una ceba:

Altres vegades hi poso mig pebrot, però ahir no en tenia.

Ho coc tot amb un parell de cullerades d’oli, un parell de vinagre i dues més de salsa de soja, durant uns 15 o 20 minuts:

Atès que hi ha força verdura, amb uns 100 g de fideus (faig servir els del número 2) surten 2 plats. Els rossejo amb un parell de cullerades d’oli:

rossejar els fideus és una activitat que requereix tota l’atenció: cal remenar sense parar o es cremen.

Hi afegeixo 400 ml de brou de verdura calent i una mica de sal.

Quan porta uns 7 minuts cuit hi afegeixo la verdura:

I amb mig quart més de cocció, a punt per anar a la taula!

Dues mesures suposadament ecològiques que m’inspiren dubtes:

• La substitució de les bombetes incandescents de tota la vida per dispositius de menor consum. En una bombeta LED hi ha un petit transformador, un convertidor de corrent altern a corrent continu (pot ser tan simple com un condensador). Quant costa (materials i energia) fabricar una bombeta LED? Quan s’espatllen, les reciclem íntegrament, recuperant-ne tots els materials? Quina contaminació (residus del procés de fabricació) generen?
• Ja hi ha prohibició de circulació de vehicles dièsel antics a les ciutats en episodis d’alta contaminació. És el meu cas, tinc un cotxe dièsel de més d’11 anys. El faig servir poc i encara menys per Barcelona. Ara seré “castigat” amb no poder fer-lo servir quan el necessiti. Si hagués contribuït a la contaminació i malbaratament de materials global fent-lo servir molt més i canviant-me’l cada 5 anys ara tindria el “premi” de poder-lo portar quan vulgui. Quin sentit té, això?

Des d’avui Barcelona té una nova dita:

Pels voltants de la Candelera, el sol es pon per la Ronda de Sant Pere

Fotografia feta a tres quarts tocats de sis de la tarda. L’he retocat una mica (l’original és més fosca).

La mar brama. Imponent, rabiüda, amenaçadora.

Això feia a quarts de dues del migdia.

(Entrada reescrita el 28/1/2017 amb data 22 de gener).

M’agrada l’obra de Jaume Plensa, i m’agrada la Carmela davant del Palau de la Música Catalana.

29/1/2017: Núria Cadenes en parla també a Gràcies, Carmela.

Em sembla que no havia vist mai ningú que s’anunciés com a “mestre d’aixa” fins fa uns dies a Ciutadella, a Menorca:

Queda exempt d’anar a la secció “perles” pel montatge i el hivernatge per dos motius: mai no hi poso rètols de particulars o petits negocis, i el “mestres d’aixa” ho compensa!

Peŀlícula accelerada (“time lapse” en diuen) del port de Maó el 26 d’agost del 2016, a les 11 tocades, amb la sortida del Adriatico cap a Barcelona i altres vaixells.

És 25 vegades més ràpid del que tocaria (la pel·lícula hauria de durar 300 segons, i en dura 12). Està feta amb 300 fotografies fetes a intèrvals d’1 segon, ajuntades despres a raó de 25 fotos cada segon.