Fa uns anys hi va haver gran polèmica per la construcció del túnel de l’AVE a Barcelona. Algunes veus reclamaven un segon túnel de rodalies.
Avui s’ha demostrat una vegada més que potser hauríem tret més profit del túnel de rodalies.
Arxiu de la categoria: General
El que no té cabuda en altres categories!
Enquestes
En les darreres setmanes he rebut pel cap baix quatre enquestes electròniques relatives a productes i serveis que tinc contractats. Desconec quina proporció de clients les contesten, però intueixo que que és bastant baixa.
Ahir en vaig contestar una i m’hi vaig equivocar: és d’un servei d’internet que vaig confondre amb un altre que té el logotip del mateix color. El qüestionari era molt curt, només una pregunta semblant a: com és de probable que recomanis aquest servei a algú altre? i un espai per comentaris. Els comentaris que vaig posar no tenen gaire a veure amb l’activitat de l’empresa. Me’n vaig adonar, com passa amb aquestes coses, tot just en clicar al botó per enviar les respostes. Bé, ja s’adonaran que tot són vuits i nous i cartes que no lliguen!
Correcció metadades imatges
Ahir vaig trobar una desgràcia en les les metadades d’unes 460 imatges del bloc: al paràmetre file del registre _wp_attachment_metadata de la imatge principal hi havia la ruta completa (des del directori arrel), i només hauria de tenir el nom del fitxer. I era la ruta d’un servidor on hi va haver el blog fins fa gairebé 3 anys.
L’efecte era que no es mostraven les imatges petites en les entrades del blog, si bé les imatges en forma d’àlbum es veien bé. És bastant inexplicable que no m’hagi adonat abans, a no ser que WordPress hagi canviat fa poc la manera de muntar la URL de les imatges petites.
Només he trobat un plugin de wordpress que corregeix metadades d’imatges, i és massa agressiu pel meu gust. Així que m’he dedicat 3 horetes a fer i provar un programa per canviar-ho directament a la base de dades. Ha calgut una mica d’enginyeria inversa per entendre com anava aquest camp.
Ja es veuen totes les imatges.
El 2015 al blog
Acabo l’any amb les 10 entrades més llegides durant el 2015 (n’excloc la pàgina principal i els arxius per categoria i data):
- Fer catúfols
- Temps de flors 2013
- Jesús Moncada: Estremida memòria
- Llibres electrònics
- Jordi Sierra i Fabra: L’ombra del sabre
- Pierre Lemaitre: Alex
- Imatge capçalera
- Embassaments de l’Ebre: aigua avall!
- Errors 500
- Jaume Cabré: Jo confesso
La primera és, de llarg, l’entrada més consultada del blog. Sospito que en algun curs es demana als alumnes que n’esbrinin el significat, i, en cercar-la, tant google com bing posen la meva entrada entre les tres primeres.
Curiosament mai ningú no m’ha confirmat si l’origen de l’expressió que explico a l’entrada és correcte.
Que tingueu un molt bon 2016!
Les tardes més curtes
La primera quinzena de desembre té les tardes més curtes de l’any; els matins s’escurcen fins a principis de gener.
I aquest any tindrem lluna plena al migdia del dia de Nadal.
(Vaja, em repeteixo, sis anys enrere vaig fer una entrada semblant.)
Black friday
Al correu personal compto 23 correus relacionat amb aquest dia de compres esbojarrades, dels quals 13 són d’empreses espanyoles.
20 de novembre de 1975
Això és el que recordo, o em sembla que recordo, d’un dijous de fa 40 anys.
Normalment era el primer de casa a llevar-me, gràcies a un despertador carbassa amb un martell que percutia dues campanes, i que feia un soroll de mil dimonis. Vaig anar a l’habitació dels pares, que estaven desperts. Ràdio engegada (un “transistor” una mica atrotinat, diria que era un Telefunken, però no n’he trobat cap fotografia a Internet que em permeti corroborar-ho). Només música, tot i que era hora de notícies. Em van dir alguna cosa com “no hi haurà col·legi, ja s’ha mort”. La mare va trucar a l’escola per confirmar-ho.
Més tard vaig saber d’algun familiar que havia destapat una ampolla de xampany (aleshores se’n deia així). I que l’àvia Carme havia deixat anar un “Gràcies a Déu” o un “que Déu l’hagi perdonat”. De fet al cap em ballen les dues frases (¿potser en temps diferents?), i que la segona havia estat clarament objectada per la seva filla gran, la tia Carme.
Pel vell televisor en blanc i negre (amb vàlvules), ens vam empassar el jurament de Juan Carlos dissabte, vam veure les cues de la capella ardent (possiblement era la primera vegada que sentia aquesta expressió), i l’enterrament de diumenge. Em van explicar que havia estat embalsamat i que li havien fet el buit a la caixa perquè el cos no es fes malbé. Amb perspectiva penso que va ser la primera vegada que la mort va entrar tan intensament a casa, perquè en la meva infantesa pràcticament no vam tenir defuncions properes (només recordo la mort de l’oncle de la mare, Jaume Fons, que jo no coneixia, i potser va ser després del 20N i tot).
Diuen que vam tenir una setmana de festa, però jo en recordava 2 dies, dijous i divendres, sempre he cregut que dilluns hi havíem tornat.
(No descarto editar aquest escrit els propers dies amb detalls nous que em vinguin a la memòria)
Nombre d’entrades per pàgina
Fa unes setmanes vaig incrementar el nombre d’entrades que es mostren a cada pàgina. Des d’aleshores tinc cada de l’ordre de 100 peticions a pàgines que ara no existeixen (errors 404).
Ho deixo com està, els errors ja minvaran. I n’ha tornat a la memòria un vell principi de l’entorn web: les URL canvien.