La primera quinzena de desembre té les tardes més curtes de l’any; els matins s’escurcen fins a principis de gener.
I aquest any tindrem lluna plena al migdia del dia de Nadal.
(Vaja, em repeteixo, sis anys enrere vaig fer una entrada semblant.)
El que no té cabuda en altres categories!
La primera quinzena de desembre té les tardes més curtes de l’any; els matins s’escurcen fins a principis de gener.
I aquest any tindrem lluna plena al migdia del dia de Nadal.
(Vaja, em repeteixo, sis anys enrere vaig fer una entrada semblant.)
Al correu personal compto 23 correus relacionat amb aquest dia de compres esbojarrades, dels quals 13 són d’empreses espanyoles.
Això és el que recordo, o em sembla que recordo, d’un dijous de fa 40 anys.
Normalment era el primer de casa a llevar-me, gràcies a un despertador carbassa amb un martell que percutia dues campanes, i que feia un soroll de mil dimonis. Vaig anar a l’habitació dels pares, que estaven desperts. Ràdio engegada (un “transistor” una mica atrotinat, diria que era un Telefunken, però no n’he trobat cap fotografia a Internet que em permeti corroborar-ho). Només música, tot i que era hora de notícies. Em van dir alguna cosa com “no hi haurà col·legi, ja s’ha mort”. La mare va trucar a l’escola per confirmar-ho.
Més tard vaig saber d’algun familiar que havia destapat una ampolla de xampany (aleshores se’n deia així). I que l’àvia Carme havia deixat anar un “Gràcies a Déu” o un “que Déu l’hagi perdonat”. De fet al cap em ballen les dues frases (¿potser en temps diferents?), i que la segona havia estat clarament objectada per la seva filla gran, la tia Carme.
Pel vell televisor en blanc i negre (amb vàlvules), ens vam empassar el jurament de Juan Carlos dissabte, vam veure les cues de la capella ardent (possiblement era la primera vegada que sentia aquesta expressió), i l’enterrament de diumenge. Em van explicar que havia estat embalsamat i que li havien fet el buit a la caixa perquè el cos no es fes malbé. Amb perspectiva penso que va ser la primera vegada que la mort va entrar tan intensament a casa, perquè en la meva infantesa pràcticament no vam tenir defuncions properes (només recordo la mort de l’oncle de la mare, Jaume Fons, que jo no coneixia, i potser va ser després del 20N i tot).
Diuen que vam tenir una setmana de festa, però jo en recordava 2 dies, dijous i divendres, sempre he cregut que dilluns hi havíem tornat.
(No descarto editar aquest escrit els propers dies amb detalls nous que em vinguin a la memòria)
Fa unes setmanes vaig incrementar el nombre d’entrades que es mostren a cada pàgina. Des d’aleshores tinc cada de l’ordre de 100 peticions a pàgines que ara no existeixen (errors 404).
Ho deixo com està, els errors ja minvaran. I n’ha tornat a la memòria un vell principi de l’entorn web: les URL canvien.
Per Tots Sants, uns quants panellets:
Els escalfallits més coneguts per les nostres contrades són d’aquest tipus:
Al de castell de Puyguilhem, al Périgod, n’hi ha uns una mica diferents:
A la part central s’hi posen les brases, en una cassoleta (al de la fotografia no hi és) i tot l’artefacte es posa entre els llençols.
Aquests escalfallits reben el nom de moine (monjo). Molt curiós, atès que en català de l’escalfallits també se’n diu frare.
Vaig trobar-me aquesta caixa metàl·lica amb cinc panys al carrer Riera Blanca de l’Hospitalet de Llobregat. Per si fos necessari, a l’esquerra, hi ha enganxat el telèfon d’un serraller (una etiqueta negra on es veu CERR).
Ironia fina d’aquest professional obrepanys espatllats?
Ja he llegit un llibre del servei eBiblio, que vaig comentar fa uns dies. El funcionament és el següent:
He fet servir el format ePub, tot i que em neguiteja força tot el sistema de gestió de drets digitals (DRM), però així m’ho he pogut copiar al meu lector de llibres electrònics. Aquesta opció proporciona un enllaç, que cal obrir amb un dispositiu de lectura de llibres que suporti DRM. Un cop obert el llibre aquest queda associat al propietari del dispositiu. De fet és el mecanisme habitual d’adquisició de publicacions amb DRM d’Adobe.
Es podria millorar una mica la cerca del catàleg, però en general és tot bastant fàcil. D’altra banda, he vist que com a màxim pots tenir 2 llibres en préstec alhora, per la qual cosa limita a 2 llibres/mes si fas servir ePubs, atès que no poden ser tornats anticipadament.