Un ús gens glamurós per una bossa de plàstic de la poma mossegada: contenir les pinces d’estendre la roba.

Al Passeig de Gràcia de Barcelona, a l’alçada del Palau Robert, hi ha una alzina, a la qual Jacint Verdaguer va dedicar aquestes ratlles,el 1903:

Almogàver indòmit, ja sabràs posar-te de
filera amb aqueixa tropa de plàtanos,
novella, polida, endiumenjada
i fatxendera?

He canviat la tipografia del blog:

• Avenir per al text (abans era Verdana)
• Optima Nova per alguns títols (el de les entrades, el del blog, les seccions del menú lateral)

Em queden encara uns quants ajustos per fer, hi ha algunes incoherències de mides. Confio a acabar-ho en un parell de dies.

22/5: Canvis enllestits, en diverses sessions d’edició del full d’estils. És sorprenent la quantitat detalls que veus que et mires una publicació amb ulls de compaginador.

Hi ha moltes demostracions geomètriques del teorema de Pitàgores, però heus ací una comprovació líquida:

Aquest cap de setmana Montserrat Carulla ha estrenat la música de les paraules a l’espai Bogart, teca i arts (Diagonal 426, entre Roger de Llúria i Pau Claris, a Barcelona). Com diu el mateix cartell, és un passeig per l’amor a la vida, a l’ofici i al país.

Acompanyada de Neus Soler al piano i al violí Montserrat Carulla combina vivències, política i poesia amb una veu clara, viva, punyent i irònica. I amb quina passió diu l’Elegía de Miguel Hernández, només per això ja val la pena anar-hi!

Els propers tres dissabtes a les 6 de la tarda repetirà l’actuació al mateix local, i després la farà a altres llocs de Catalunya. Ho recomano, és una hora ben distreta!

Ahir a la tarda vaig anar a veure Testimoni de càrrec, al Teatre del Raval.

Leonard Vole, un home relativament jove, és acusat de l’assassinat de la senyora French, una dona gran i rica amb qui havia fet amistat. El cas és tot un repte per a Sir Wilfrid Roberts, un advocat criminalista que acaba de sortir de l’hospital arran d’un atac de cor.

La defensa de Leonard és complicada, i l’enigmàtica dona de l’acusat no hi ajuda; d’altra banda la relació entre Sir Wilfrid i la infermera que en té cura és el costat còmic de l’obra.

Tant l’obra com la peŀlícula homònima es basen en una història d’Agatha Christie. Encara que hàgiu vist la peŀlícula l’obra val la pena.

Fa uns anys hi va haver gran polèmica per la construcció del túnel de l’AVE a Barcelona. Algunes veus reclamaven un segon túnel de rodalies.

Avui s’ha demostrat una vegada més que potser hauríem tret més profit del túnel de rodalies.