Gràcies a Vilaweb i a RadioTelevisión Española podem veure l’entrevista que, el 1984, Joaquim Maria Puyal va fer a Xavier Vinader, a París, en el Vostè Pregunta.

Continua la lectura de Entrevista a Xavier Vinader →

Acabo de signar contra la construcció d’una presa al congost del Mont-rebei.

Confio que tots els que mai hi heu estat signareu de seguida!

Dilluns o dimarts una de les persianes va deixar de funcionar: cinta ben travada, ni pujava ni baixava.

Sospita: la cinta ha sortit del rotlle.

Ahir vaig obrir la caixa, la sospita es va confirmar: com podeu veure a la fotografia, la cinta va desencaixar-se i es va cargolar entre el corró i la paret.

Era un dels usuaris de Google News, que m’anava prou bé per trobar notícies segons criteris propis. Acabo d’esborrar l’enllaç ràpid que hi tenia.

En el meu cas els diaris hi sortiran perdent: ara no entraré a algunes publicacions que, a través del Google News, a vegades consultava.

M’he cansat de tenir publicitat al blog.

Atesa la poca difusió (res estrany segons el ritme d’actualització i els temes que tracto) els rèdits d’aquesta publicitat eren absolutament insignificants.

La senyora Sol Daurella fa quatre dies (bé, potser són cinc) va deixar el consell d’administració del Banc Sabadell, deixant entendre que ja tenia prou feina a CocaCola Iberian Partners.

Doncs no era per això: avui s’ha sabut que s’incorpora al consell d’administració del Banco Santander. No hi entenc del tot, em preocupen poc les guerres entre els bancs, i si un em mereix poc respecte és precisament el Santander; però em sembla que, per ètica i estètica, com a mínim hauria d’haver deixat passar mig any entre la sortida d’un consell i l’entrada a l’altre.

Em reafirmo en no beure més xarop amb gas d’aquest que venen en llaunes vermelles.

Avui Alícia Sànchez Camacho (ja em perdonarà si “Alícia” ha d’anar sense accent o el de Sànchez ha de ser agut) ha fet bandera que ahir només van anar a votar 3 de cada 10 catalans. És una proporció tan irrisòria com la d’espanyols que van votar-los el 20 de novembre de 2011: dels 35.779.491 electors van votar-los només 10.866.566 persones.

Per què és irrisori ahir i, amb la mateixa proporció, es senten totalment legitimats per presidir el govern d’Espanya? Va, siguin conseqüents i convoquin eleccions!!!