Suposo que coneixeu Wolfram-Alpha, una web derivada del programa Mathematica que llença per la finestra uns quants cursos de matemàtiques.

Però res és perfecte, per ells Montserrat només és un territori britànic, unes illes o un nom de dona. Els he escrit explicant que s’han deixat l’accepció original. He rebut una educada (però de ben segur, automàtica) resposta agraint la coŀlaboració:

We appreciate your feedback regarding Wolfram|Alpha. The issue you reported has been passed along to our development team for review. Thank you for helping us improve Wolfram|Alpha.

A l’article de Praga de la Viquipèdia trobo:

L’Església de Sant Nicolau: Església finalizada en 1710, d’estructura curvilínia, i interior ricament decorat. Està situada a la Plaça de Malá Strana i Mozart va tocar l’òrgan en la seva estada a Praga.

Mira que tocar(-se) l’òrgan dins de l’església, marranot…

(Ja ho he corregit, i també altres problemes deguts possiblement a una traducció automàtica, com rebatejar Alfons Mucha com a Alfons Molta. Tot l’article necessita una revisió gramatical, que faré.)

Fa uns 10 dies (ja no és notícia) es va saber que Marina d’Or oferia els seus terrenys per construir l’Eurovegas.

Me’n faig ressò perquè els mitjans de comunicació van parlar de 18 milions de metres quadrats. Suposo que calia impressionar amb la xifra, i el comunicat original devia estar en metres quadrats.

El que em va sorprendre és que cap mitjà (si més no, que jo me n’adonés) no fes la conversió a unes unitats més raonables i intuïtives. Per què no van parlar de 18 quilòmetres quadrats o de 1.800 hectàrees? Que un quilòmetre quadrat és un quadrat d’un quilòmetre de costat em sembla que se’n recorda molta més gent que no de l’equivalència entre m² i Km². I una hectàrea fins i tot té sentit pels barcelonins, que l’assimilen a una illa de cases de l’Eixample.

I acabo preguntant-me, per tant, si els periodistes que van fer-se’n ressò van entendre quant són 18 milions de metres quadrats.

Avui fa cent anys del naixement d’Aveŀlí Artís-Gener.

Els diaris catalans li han fet un homenatge reproduint, avui, la darrera graella d’encreuats que va fer, fa pràcticament vint-i-dos anys, que s’ha publicat a cada diari amb definicions diferents.

Una altra de les facetes d’Aveŀlí Artís-Gener fou la de noveŀlista. Reprodueixo un paràgraf curt de Paraules d’Opòton el vell:

Tots els senyors de la Galecia eren fora i solament havien deixat un “calpixqui” gran que es deia l’Altamira, i era l’únic que hi romania. A tots els altres els havien cridat a la Casa Gran, però la més gran de totes, on hi havia l’Aquell Qui Parla d’ells, el qual tenia una Aquella Qui Parla, i ell es deia Tantomontamontatanto i em sembla recordar que ella també.

En una web americana:

No recordo que m’hagin preguntat mai la regió en una web no espanyola: o pregunten la província o res!

Per commemorar, avui, els cent anys de la primera reunió de la secció filològica de l’Insitut d’Estudis Catalans, m’afegeixo a la iniciativa aPARAULA’m que ha llançat Víctor Pàmies i apadrino badar, en el sentit de distreure’s o encantar-se:

3 tr. [LC] Guaitar. Tu, què bades? 
4 1 intr. [LC] Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant. 
4 2 intr. [LC] Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. Aquest camí passa arran d’un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo.

És entretingut badar per les pàgines dels diccionaris, i avui badarem tots una mica a la xarxa per veure quins apadrinaments hi ha hagut!

El calaix de sastre ha esdevingut un calaix desastre:

És perquè li falta espai?

Els bitllets d’Euromed comprats per internet tenen un codi de barres al peu de la pàgina. Fins ara a les estacions retallaven aquesta part del paper i se la quedaven. Avui ja no ho han fet, només han llegit el codi de punts bidimensional que hi ha imprès al mateix full. La propera vegada imprimiré l’anada i la tornada al mateix full, un a cada cara.