Engego la televisió a les 9 del vespre, i veig els titulars de les notícies de TVE. Les 5 primeres notícies, per aquest ordre:
Entrevista entre Mariano Rajoy i el primer ministre finès, a Madrid.
Aniversari dels atemptats de New York.
Imminent resolució del tribunal constitucional alemany respecte al fons d’ajut.
Nou detall de l’autòpsia dels nens del cas Bretón.
Manifestació independentista d’aquesta tarda a Barcelona.
M’he quedat de pasta de moniato. Fent un esforç en clau i mentalitat espanyola, puc entendre la primera. Però la cinquena havia de passar per davant de l’11è aniversari dels atemptats (no són notícia per obrir un informatiu), la sentència encara no publicada del tribunal constitucional alemany, i d’un detall addicional (que sóc incapaç de reescriure) d’un cas tristíssim i lamentable però que, ho sento, i dit amb tots els respectes per la família, ha esdevingut un veritable culebrot.
I la cinquena notícia, des d’una òptica essencialment espanyola, era rellevant.
Per què tot ha de ser nacional? Per mi denota cert complex d’inferioritat: si has de posar-ho arreu potser és que no t’ho acabes de creure, oi?
Ara, confio que si li canvien el nom i li annexen Barcelona d’alguna manera no facin una absurditat com la de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, un nom senzillament ridícul.
Paquet Epson T0715 de 4 tintes per a la impressora. Cada cartutx ben envasat al buit (correcte), i tot dins d’un paquet de plàstic més gran. Tan gran que pràcticament dobla el volum dels cartutxs que conté.
Per què aquest malbaratament? Amb una capsa tan grossa el transport, la mateixa capsa l’emmagatzematge són més cars. L’únic estalvi que se m’ocorre pot ser logístic: un únic model de capsa, que serveixi per aquests cartutxs i per altres més grossos. Però per uns quants centenars de milions que en deuen fer cada any…
Els consumidors hauríem de ser més primmirats amb aquestes coses, i consumir aquells models/fabricants que siguin més curosos amb detalls com aquest.
Suposo que coneixeu Wolfram-Alpha, una web derivada del programa Mathematica que llença per la finestra uns quants cursos de matemàtiques.
Però res és perfecte, per ells Montserrat només és un territori britànic, unes illes o un nom de dona. Els he escrit explicant que s’han deixat l’accepció original. He rebut una educada (però de ben segur, automàtica) resposta agraint la coŀlaboració:
We appreciate your feedback regarding Wolfram|Alpha. The issue you reported has been passed along to our development team for review. Thank you for helping us improve Wolfram|Alpha.
L’Església de Sant Nicolau: Església finalizada en 1710, d’estructura curvilínia, i interior ricament decorat. Està situada a la Plaça de Malá Strana i Mozart va tocar l’òrgan en la seva estada a Praga.
Mira que tocar(-se) l’òrgan dins de l’església, marranot…
(Ja ho he corregit, i també altres problemes deguts possiblement a una traducció automàtica, com rebatejar Alfons Mucha com a Alfons Molta. Tot l’article necessita una revisió gramatical, que faré.)
Fa uns 10 dies (ja no és notícia) es va saber que Marina d’Or oferia els seus terrenys per construir l’Eurovegas.
Me’n faig ressò perquè els mitjans de comunicació van parlar de 18 milions de metres quadrats. Suposo que calia impressionar amb la xifra, i el comunicat original devia estar en metres quadrats.
El que em va sorprendre és que cap mitjà (si més no, que jo me n’adonés) no fes la conversió a unes unitats més raonables i intuïtives. Per què no van parlar de 18 quilòmetres quadrats o de 1.800 hectàrees? Que un quilòmetre quadrat és un quadrat d’un quilòmetre de costat em sembla que se’n recorda molta més gent que no de l’equivalència entre m2 i Km2. I una hectàrea fins i tot té sentit pels barcelonins, que l’assimilen a una illa de cases de l’Eixample.
I acabo preguntant-me, per tant, si els periodistes que van fer-se’n ressò van entendre quant són 18 milions de metres quadrats.
Avui fa cent anys del naixement d’Aveŀlí Artís-Gener.
Els diaris catalans li han fet un homenatge reproduint, avui, la darrera graella d’encreuats que va fer, fa pràcticament vint-i-dos anys, que s’ha publicat a cada diari amb definicions diferents.
Una altra de les facetes d’Aveŀlí Artís-Gener fou la de noveŀlista. Reprodueixo un paràgraf curt de Paraules d’Opòton el vell:
Tots els senyors de la Galecia eren fora i solament havien deixat un “calpixqui” gran que es deia l’Altamira, i era l’únic que hi romania. A tots els altres els havien cridat a la Casa Gran, però la més gran de totes, on hi havia l’Aquell Qui Parla d’ells, el qual tenia una Aquella Qui Parla, i ell es deia Tantomontamontatanto i em sembla recordar que ella també.
No recordo que m’hagin preguntat mai la regió en una web no espanyola: o pregunten la província o res!
blog personal de Gabriel Massip
unxicdellum.cat fa servir "galetes" (en anglès, "cookies") per fer més fàcil l'ús de la web i per recollir dades estadístiques de les visites. Si continueu navegant s'entén que hi esteu d'acord. EntèsNo ho acceptoMés informació
Política de privacitat i cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.