Arxiu de la categoria: General

El que no té cabuda en altres categories!

General

Centenari naixement Aveŀlí Artís-Gener

Feu un comentari

Avui fa cent anys del naixement d’Aveŀlí Artís-Gener.

Els diaris catalans li han fet un homenatge reproduint, avui, la darrera graella d’encreuats que va fer, fa pràcticament vint-i-dos anys, que s’ha publicat a cada diari amb definicions diferents.

Una altra de les facetes d’Aveŀlí Artís-Gener fou la de noveŀlista. Reprodueixo un paràgraf curt de Paraules d’Opòton el vell:

Tots els senyors de la Galecia eren fora i solament havien deixat un “calpixqui” gran que es deia l’Altamira, i era l’únic que hi romania. A tots els altres els havien cridat a la Casa Gran, però la més gran de totes, on hi havia l’Aquell Qui Parla d’ells, el qual tenia una Aquella Qui Parla, i ell es deia Tantomontamontatanto i em sembla recordar que ella també.

General

aPARAULA’m: badar

4 comentaris

Per commemorar, avui, els cent anys de la primera reunió de la secció filològica de l’Insitut d’Estudis Catalans, m’afegeixo a la iniciativa aPARAULA’m que ha llançat Víctor Pàmies i apadrino badar, en el sentit de distreure’s o encantar-se:

3 tr. [LC] Guaitar. Tu, què bades? 
4 1 intr. [LC] Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant. 
4 2 intr. [LC] Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. Aquest camí passa arran d’un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo.

És entretingut badar per les pàgines dels diccionaris, i avui badarem tots una mica a la xarxa per veure quins apadrinaments hi ha hagut!

General, Informàtica i comunicacions

Diaris de tot el món

Feu un comentari

He estat uns dies a Madeira. A l’hotel de Funchal em van oferir de fer-me arribar el diari, i em van treure una llista força àmplia de diaris de tot el món. En català només hi havia La Vanguardia, i el vaig triar sense pensar gaire en les diferències horàries ni en el temps de transport que hi ha des de la península fins l’arxipèlag.

Tal com podria haver suposat em van donar una còpia impresa localment del diari que s’edita a Barcelona. El servei l’ofereix NewspaperDirect; imprimeixen el diari sencer en blanc i negre, en fulls de mida A3, que grapen per la part esquerra.

Tot i estar prou avesat a llegir notícies i qualsevol tipus de document en una pantalla, la lectura del diari sobre el paper després d’esmorzar ha estat un dels petits plaers d’aquests dies. Per què la sensació de llegir el diari en paper és diferent a fer-ho per mitjans electrònics? Hi veig dos motius: el primer és el de costum o familiaritat amb l’ordre de la informació (l’editorial, el columnista A, les pàgines de catàstrofes financeres o el temps són sempre al mateix lloc), i t’ho trobes on ha de ser sense haver d’anar-ho a buscar. El segon pel fet que, amb paper, llegeixes el diari i res més, t’hi centres més.

General

El mig bilió

Feu un comentari

Aquesta setmana hem sabut que el Banc Central Europeu ha deixat mig bilió d’euros a la banca europea perquè comprin deute sobirà. I, amb això, els estats podran liquidar deutes. Això sí, paguen aquest mig bilió a un 1% i compraran deute a més interès, posem un 3%, per exemple.

Era més fàcil el préstec directe del Banc Central cap als estats, estalviant-nos un pas… i fàcilment 10.000 milions d’interessos que aniran a engruixir els beneficis de la banca. Sense fer res.

La banca és necessària i ha de guanyar diners. Però no així.