Com sempre, amb 2 finestres d’Opera que s’actualitzen automàticament cada 15 segons, una pels resultats de Catalunya i l’altra pels de Badalona.

Amb menys de l’1% escrutat (0,93%) els resultats oficials s’acosten força als sondatges fets a peu d’urna. Potser hauríem de pensar si ens cal fer aquest esforç (quant costa, aquest sondatge, que paguem d’una manera o altra entre tots?) per tenir els resultats 1 hora abans.

La diferència més significativa és que, segons els primers resultats, entraria al Parlament PxC.

21:30: Com fa 4 anys surt el conseller Ausàs i deixen d’actualitzar els resultats. Ho trobo tan absurd com aleshores. De nou, cal repensar quin sentit té aquesta roda de premsa quan els resultats són totalment accessibles per altres mitjans. D’altra banda, amb un 40,29% escrutat a la circumscripció de Barcelona es veu com PxC va baixant i s’acosta al llindar del 3%. De seguir la tendència (que fa estona que dura) quedaran fora del Parlament.

I és significativa la victòria de CiU a Badalona (29% dels vots per CiU vs. 24% per PSC).

21:46: Solidaritat per la Independència porta velocitat ascendent a Barcelona. Ara mateix té el 2,91% dels vots de Barcelona. De seguir la tendència fàcilment tindrà escons per Barcelona.

22:15: Amb més del 90% escrutat es confirmen del tot les tendències que apuntava. A Badalona, amb el 98% escrutat CiU s’apunta un 31% dels vots i el PSC no arriba al 23%, puja el PP i baixa ERC.

Cada temporada de l’any té algun moment singular des del punt de vista de la teca. I a la tardor n’hi ha uns quants: els primers bolets, les castanyes i els panellets, els primers torrons… I, també, la primera tastada d’anxoves.

Des de l’estiu que els seitons estan en conserva. Sal i pebre. Ara han esdevingut anxoves. I amanides amb un bon bassal d’oli de la denominació d’origen Siurana i acompanyades d’un bocí de pa amb tomàquet són boníssimes!

El metro em cansa una mica, però em deixa realment molt a prop de casa i amb el tren he tingut tantíssims contratemps que, per dir-ho en termes polítics, es mereix passar una temporada més a l’oposició.

Avui, però, em venia bé tornar amb tren. I a l’estació de Badalona hi he trobat aquesta caixa, recentment instaŀlada:

Passa el mateix que amb els “Zara Home”; un dia entraré en un i preguntaré on és la secció de calçotets.

Aquest migdia s’ha inaugurat oficialment l’exposició Baetulona, 100 dissenys per a la història, davant de l’edifici de El Viver de Badalona (Pl. Assemblea de Catalunya).

Amb motiu de la capitalitat catalana de la cultura, 100 dissenyadors gràfics d’arreu han creat cartells per a iŀlustrar algun episodi de la vida de la ciutat. S’hi reflecteixen fets tan distants (en el temps i la naturalesa) com la fundació de Baetulo per part dels romans, l’atorgament del títol de ciutat, la fundació del Penya Spirit of Badalona o les dues arribades del ferrocarril (el de la línia Barcelona-Mataró [1848] i el metropolità [1985]).

Recomano entretenir-s’hi. Jo hi he passat aquest migdia, i algun artista estava explicant la seva creació. N’adjunto unes fotografies que he fet a primera hora de la tarda, amb el mòbil.

Continua la lectura de Baetulona – 100 dissenys per a la història →

El carrer de la Costa de Badalona necessita reparacions urgents:

I també li cal una restauració digna. Em sembla que caldria:

• Buscar materials que s’assemblin als que hi ha a les parts més antigues. Sé que no és fàcil. I quan es trobin, encarregar-ne per ara i pel futur.
• Fer una restauració general, traient les parts que estan cobertes de ciment, tant a la calçada central com a les aceres, i posar-hi totxos i rajoles.
• Nomenar un equip especialista en el manteniment d’aquest carrer i que actuï de seguida que hi hagi un desperfecte.
• Incrementar la freqüència amb què es tallen les herbes que surten pels costats.

L’estat actual és lamentable. Per estar així gairebé millor que l’asfaltin.

Ja està senyalitzada la ruta turística pel centre històric de Badalona, us en poso una mostra, de la Plaça de Pau Casals.

Pel que llegeixo a elbadiu.net la senyalització es complementa amb audioguies, que seran distribuïdes a l’oficina de turisme de la plaça de La Plana.

A més de les audioguies caldria alguna placa o text explicatiu a cada lloc. En tot cas, benviguda la iniciativa, ja era hora!

Hi ha determinats avenços o canvis tecnològics que ens fan obsoletes algunes mesures físiques que teníem molt assumides. Dos exemples:

• La relació entre la distància focal i l’angle de visió en fotografia. Fa uns 10 anys, abans de la generalització de les càmeres digitals, ràpidament relacionàvem la distància focal amb (intuïtivament) l’angle de visió. Era fàcil, en el sentit que gairebe tothom féiem servir peŀlícula de 35 mm. Ara els responsables de màrketing s’han inventat la “distància focal equivalent”.
• El consum d’una bombeta i la llum que genera. Amb les bombetes de baix consum (fluorescent i LED) alguns fabricants etiqueten els productes indicant els lumen i l’angle del feix de llum.
• I en sentit invers, pels monitors de tub era essencial assegurar-se que les freqüències de sincronisme eren compatibles amb les targetes gràfiques. Ara només ens fixem en les resolucions.

Aquest octubre Víctor Pàmies ha començat a publicar a Raons que rimen les 10 dites catalanes més populars, segons l’estudi que ha realitzat des del març d’aquest any a partir de les aportacions de més de 1.200 persones.