Avui és previst que s’obri la inscripció per a participar a El joc de Badalona, un joc de preguntes sobre la ciutat.
Més informació a Badalona bitàcola, i també a l’edició badalonina de Vilaweb.
El que no té cabuda en altres categories!
Avui és previst que s’obri la inscripció per a participar a El joc de Badalona, un joc de preguntes sobre la ciutat.
Més informació a Badalona bitàcola, i també a l’edició badalonina de Vilaweb.
Google Translator tradueix a l’anglès el principi de la nota final de l’apunt anterior així:
If anyone reading this list is not in English language, but with the help of a translator…
I precisament he afegit la nota perquè s’entengués si algú ho llegia en un altre idioma; d’on treu això de “is not in English language”? Traduint al francès, alemany, italià i polonès fa el mateix (no sé tots aquests idiomes, però es dedueix). Al castellà ho fa bé.
La meva cultura enològica és nuŀla; amb prou feines sé que el vi rosat no és barreja de blanc i negre, i que dos “vins” fan quaranta (*), com deia el pare, referit als presumptes efectes que les barreges de vins tenen sobre l’organisme humà.
Aquesta setmana he tastat un vi negre que he trobat diferent, que al primer glop m’ha causat certa impressió, tot i que no sé dir pas per què. Era un Arzuaga Crianza del 2005, denominació d’origen Ribera del Duero.
Senzillament, m’ha agradat i en deixo constància.
——————–
(*) Per si algú llegeix aquest apunt en idioma no català, sinó amb l’ajut d’un traductor… És un joc de paraules, aprofitant que els plurals de vi i vint es pronuncien igual.
En un lloc tan seriós com el claustre romànic de Santo Domingo de Silos (Castilla-León) hi ha això:
Em sembla una extraordinària broma del creador del recinte! Lloc que, per cert, val molt la pena de visitar, aquest claustre és una meravella.
Les quantitats de recursos públics que s’estan destinant a evitar que el sistema financer s’ensorri maregen, senzillament. Una part són avals, però altres són despesa directa.
Els darrers anys hem viscut en una espècie de roda creditícia còsmica. Ara aquest deute l’estan assumint (en subsidis d’atur, en inversions extraordinàries en infraestructures, en compra de crèdits de dubtós cobrament, etc.) els governs. I això només té una solució: més impostos i menys serveis socials en el futur.
Un dels implicats en les pressumptes irregularitats de finançament del PP es diu Bosch, i ja he sentit un parell de vegades boig a mitjans de comunicació de parla castellana.
Fa certa gràcia.
Palm ha presentat un nou model, el Pre, amb un sistema operatiu nou (el WebOS), i tot el que podem esperar en un “telèfon” modern: wi-fi, bluetooth, GPS, un teclat complet (de mida similar als Treos), agenda…
El dispositiu ha tingut bones ressenyes de premsa, sembla competència directa dels telèfons més complets (entengueu iPhone, etc.) i possiblement és l’última oportunitat de Palm per no quedar com un fabricant de tercera línia.
Sembla que es comercialitzarà a Europa simultàniament que a Estats Units, al llarg del primer semestre d’enguany.
Sento a la ràdio que cada any es fabriquen 20.000 milions de peces de lego, i que aquestes podrien cobrir la superfície de la terra.
D’entrada em xoca, i faig 4 números: cada peça hauria de fer 2,5 hectàrees. Problema al canto, i més amb els micropisos!
Busco a internet, i a la web de lego diuen que les peces venudes en un any posades en fila encerclarien cinc vegades la terra. Això ja m’ho crec, dóna un promig d’1 cm de llargària per peça!
Trobo també una web que tradueix (al castellà) malament aquesta dada, i parla de cobrir.