Arxiu de la categoria: General

El que no té cabuda en altres categories!

Som-hi!

Hi ha campanyes institucionals que mai no entendré, i que trobo absurdes.

I una d’aquestes és el “som-hi blaus, som-hi peus, llibre…”, que deu voler encomanar-nos optimisme coŀlectiu, suposo, fins i tot a objectes inanimats com les aixetes, i la caŀligrafia. Això d’haver de fer un anunci per anunciar el lema que acompanyarà les properes campanyes institucionals és absurd: si tens un bon lema (i som-hi! m’agrada força) fes-lo servir, directament.

Capçal de llit

Tenia el material des de fa unes setmanes, i avui m’he decidit a muntar el capçal per al llit.

Ha quedat així:

L’he fet jo perquè tenia uns requisits particulars:

  • Havia de premetre moure els interruptors i endolls, perquè els antics estaven molt enganxats al llit, tant que era relativament fàcil encendre el llum amb un cop de coixí; però evitant fer regates i forats per posar la caixa a la paret, perquè no m’hi atreveixo.
  • Poc gruix, perquè l’habitació és poc fonda. Al final el capçal fa 4 centímetres, el mínim per poder collar-hi els interruptors i endolls.
  • Cost moderat. És un complement que realment només serveix per evitar que la paret s’embruti amb el fregament dels cabells, mans, etc., i no m’hi volia gastar massa diners.

Hi he dedicat unes 9 hores de feina, més del que em pensava, però no es pot tenir tot!

Pluja 10 de maig

Avui fins i tot els més indiferents als fenòmens meteorològics s’han interessat per la pluja.

M’he muntat el meu pluviòmetre particular, un pot de la cuina pràcticament cilíndric que he deixat al terrat a mig matí (no puc recordar-me de l’hora):

Pluja 10 de maig

Ara té pràcticament 5 cm d’alçada d’aigua (a l’aigua li falten uns 2 o 3 miŀlímetres per arribar-hi, més o menys el mateix que hi ha des del principi del regle fins la ratlla del zero), o sigui que ha plogut pràcticament 50 litres/metre quadrat en unes 16 hores.

Sant Jordi festiu? No, gràcies

Arran del que comenta Xavier Caballé, i independentment de simpaties o antipaties per alguns que ho demanen, Sant Jordi ha de continuar essent laborable, per mi sense discussió.

És un dels aspectes més significatius d’aquest dia: mirem de sortir una mica més d’hora de la feina, o ens escapem el migdia a fer una volta pels llocs més cèntrics de les ciutats, o baixem 3 parades de metro abans quan tornem a casa per viure una mica l’ambient.

És una festa ciutadana i de carrer, que barreja la quotidianetat amb la (potser) excepcionalitat de triar un llibre, i buscar una bona rosa per regalar… En un dia festiu fugiríem tots de la ciutat, i els capvespres de Sant Jordi, quan s’aplega tanta gent al carrer, seríem tots a l’AP7 o baixant de la Cerdanya!

Simulador de pressupostos

A Gencat han publicat un simulador de pressupostos, que permet emular la feina d’Antoni Castells en fer quadrar els números.

És massa simple, ho sento. Veus l’efecte dels canvis de dotació en els diferents departaments (si redueixes el pressupost de salut t’avisa que augmentaran les llistes d’espera, i si el disminueixes més t’avisa que has de tancar un hospital), però els efectes de reduir el pressupost en els departaments estan massa poc quantificats, són molt qualitatius.

D’altra banda, no explica quin marge de maniobra real tenen els governs, un aspecte que sempre m’ha interessat: quants diners del pressupost estan compromesos pels serveis que ja rebem? Dit d’una altra manera, quina és la part del pressupost que permet realment decidir quines de les necessitats no cobertes cal prioritzar? De fet a la pràctica em sembla que el problema es “redueix” a això; canviar despeses més o menys fixes és molt difícil.

Sant Jordi 2008

La meva fira d’aquest Sant Jordi. Bé, he fet una mica de trampa, els vaig comprar dilluns per evitar cues i empentes, i perquè avui tinc un dia una mica més complicat:

Són:

  • El amor en los tiempos de cólera, de Gabriel García Márquez
  • Ubuntu. Visió de l’Àfrica per part de Nicolás Valle, periodista especialitzat en temes internacionals
  • La profecia 2013, de Francesc Miralles, noveŀla d’intriga

O sigui: un clàssic, una obra periodística i una noveŀla d’acció. Variat.